La crítica de Monegal: Patiment, felicitat i fimosi col·lectiva

Només al telehipòdrom espanyol, en obert, tenim ara mateix ‘Mujer’, ‘Mi hija’, ‘Tierra amarga’, ‘Inocentes’, ‘Love is in the Air’, més les de les plataformes de pagament, o les del nou portal Dramax, exclusiu de telenovel·les turques. Alguns consideren que tot això forma part d’una gran estratègia d’Estat, per estendre els valors de l’islam pel món. Ho han assimilat fins i tot a una mena de ‘soft power’, una manera d’impactar, captivar i seduir l’audiència amb emocions televisives islamistes.

No estic segur que això sigui exactament així. Per exemple, a ‘Mujer’, després de 127 capítols de penalitats terribles i patiments horrorosos, ens ensenyen que la Bahar arriba al benestar i la glòria en aquest món. O sigui que no li ha fet falta morir-se per arribar al paradís.

És un missatge meditable des del punt de vista religiós. En el cristianisme s’arriba a la glòria en l’altra vida. En l’islamisme també cal esperar a morir-se per arribar a la Jannah, el jardí del paradís. Hi ha altres aspectes curiosos. En cap de les sèries que estic seguint, o he seguit, he vist un sol instant d’oració.

A Turquia gairebé el 80% dels seus habitants són musulmans. Resen la Salà, en direcció a la Meca, cinc vegades al dia. Això no ho hem vist mai. Ni tan sols han enfocat ni una vegada una mesquita. El que sí que és una constant és la defensa absoluta de la família, en el sentit més tradicional i estricte. I l’amor entès com una asèptica bombolla. Ni una escena de sexe, ni de llit, ni de petons, en cap dels centenars de capítols.

És molt meditable aquest univers tradicional i rígid que difonen. En un dels capítols de ‘Mujer’ ens van ensenyar la festa de la circumcisió del petit Doruk. No s’ha de confondre circumcisió amb fimosi. La fimosi es fa en casos determinats per prescripció mèdica, la circumcisió obeeix a un ancestral i atàvic costumisme.

Notícies relacionades

‘La maja desnuda’ en un anunci de desodorant

El confort de Bárbara Rey albergada a Antena 3

¡Ah! Davant l’èxit dels culebrons turcs, no sé si el futur que ens espera serà una fimosi general, transgènere i

col·lectiva.