Tu i jo som tres

La crítica de Monegal: la Piaf versió Waterloo: «Ho tornaria a fer»

El Periódico

Va arrencar el temple del ‘FAQS’ (TV-3) aquesta setmana amb imatges de les cel·les, ja buides, de la presó de Lledoners, i van enllaçar amb el plató del programa on hi havia els indultats Josep Rull i Joaquim Forn. Al fons, un piano. I dempeus Marina Rossell cantant amb una extraordinària delicadesa aquell tema d’Édith Piaf, «‘Non, rien de rien, non, je ne regrette rien’». ¡Ah! Emotiu moment. Intens. Treballar les emocions a la tele sempre dona uns resultats formidables. I més en aquesta ocasió, perquè la versió catalana del tema de la Piaf («No, res, res de res / no, no em penedeixo de res») ha sigut novament versionada pel cantautor i musicòleg Josep Tero, introduint algunes variacions en la lletra, en la tercera estrofa per exemple, on escoltem cantar Marina, amb la seva exquisida veu, dient «...i el que faig o vaig fer, tot plegat, ho tornaria a fer». O sigui, una variació sobre el tema de la Piaf, aproximant-lo a la més ardent actualitat del procés, incrustant en la lletra el missatge reivindicatiu d’aquest moment postindults en què ens trobem ara.

Aquest tema de la Piaf és una obra mestra que va ser concebuda a finals dels anys 50 com a homenatge a la Legió Estrangera Francesa en plena Guerra de la Independència d’Algèria. Va ser un homenatge als Legionaris (van adoptar la cançó com a himne) i va ser també, alhora, una sonora plantofada a la política de Charles de Gaulle. Es va estrenar a l’Olympia de París el 1960 en un moment en què la Piaf estava immersa en un dels seus esquinçats pous existencials, inclosos els seus músics de capçalera Charles Dumont i Michel Vaucaire, que estaven arruïnats. Fins i tot l’Olympia passava per greus dificultats i es parlava de tancament. Aquesta cançó de la Piaf els va ressuscitar tots. Va tenir un èxit immens. Des d’aleshores, fins avui, el ‘Je ne regrette rien’ ha gaudit, i de vegades sofert, infinitat de versions en la seva lletra. La d’ara, la de dissabte al temple del ‘FAQS’, és una estrena amb la connotació politicoinstrumental del moment postindults. Un moment almenys molt clar pel que fa a la zona de ‘Junts per Waterloo’, amb aquest inequívoc «ho tornaria a fer». ¡Ah! Sembla que aposta TV-3 –i els propietaris del ‘FAQS’, Roures & Buenafuente– pel «tornem-hi!». És bo saber-ho. Quant a Marina Rossell, es constata que els anys enriqueixen el seu talent. Sempre ha cantat molt bé, i cada vegada canta millor.

Temes:

TVE

Inicia sessió 0 Comentaris