Juana Acosta i Raúl Briones: «Les plataformes digitals ens tornen menys nacionalistes»

Una actriu colombiana establerta a Espanya, Juana Acosta, i un actor mexicà que treballa per primera vegada aquí, Raúl Briones, constitueixen dos bons exemples de l’elenc tan internacional i multiracial de la sèrie original d’Amazon Prime Video ‘La Templanza’, produïda per Bumerang i Buendía Estudios. Dos intèrprets que per donar més realisme als seus personatges no han dubtat a adoptar altres accents que ajuden a aconseguir aquest realisme i aquesta musicalitat verbal buscats per la ficció. Acosta és una actriu molt coneguda a Espanya, ja que des del 2000, any en què va arribar per desenvolupar la seva carrera, ha intervingut en nombroses pel·lícules i sèries, com l’aclamada ‘Crematorio’. Per a Briones, actor avesat al teatre i cine mexicans, aquesta és en canvi la seva primera experiència aquí.

No donen vida als protagonistes, però els seus personatges tenen molt pes. Parlin-me d’ells.Juana Acosta (J. A.): Carola és una dona amb una gran frustració, perquè el seu marit sempre ha estat enamorat d’una altra. Viu un matrimoni infeliç. A més, no ha pogut tenir fills, i això la trenca per dins. Per la qual cosa persegueix ser estimada, cuidada... I com que no ho aconsegueix, ha de buscar-se la vida. És una dona lliure, no té problema a ser infidel i és capaç de saltar-se les regles.  

¿És la dolenta de la pel·lícula?J. A. : No m’agrada catalogar els personatges de bons o dolents. Podríem dir que és una mica l’antagonista de Soledad. És una dona moguda pel dolor. No es preocupa pel què diran ni per caure bé i, com que necessita en la seva vida certes comoditats, farà el que sigui per no perdre-les. Es mou al món dels negocis com un peix a l’aigua. Té l’energia d’un home en cos de dona. A més, al no tenir fills, gairebé estima la seva esclava, Trinidad, com si fos una filla. I, com que li ha salvat la vida, aquesta llavors sent que li deu molt. 

Trinidad, el gran amor de Santos Huesos. El seu personatge, Raúl. Descrigui’l.Raúl Briones (R. B.): Santos Huesos és un home que té la saviesa del camp. Hi ha moltes tribus que obeeixen a les lleis de la naturalesa. El seu déu és el sol, l’arbre, el mar... I això els proveeix d’una saviesa enorme. És un home fidel, sincer i que també està en deute amb el seu patró. Perquè que en aquella època un espanyol li salvi la vida a un mexicà és una cosa inèdita. Per això es converteix en un servent fidel. A més, no li’n quedava cap altra. Trinidad és una esclava a ulls de la societat, i aparentment Santos Huesos no, però té un enganxament d’esclavitud. La llibertat que aconsegueix a la sèrie és una reivindicació per a tots els indis. 

El amor evoluciona con el paso del tiempo y no se nos ocurre nadie mejor que @MonicaCarrillo, @juana_acosta, @borisizaguirre y @anaguerramusic para charlar de esto mientras disfrutan de un vino. Vídeo completo: https://t.co/TsOJTEopFa. #LaTemplanza 26 de marzo en Prime Video. pic.twitter.com/N1oTPgUHYm

— Prime Video España (@PrimeVideoES) 25 de marzo de 2021

Vostè, Juana, és colombiana. Però interpreta una dona mexicana. I per a això va haver d’adoptar l’accent. ¿Va suposar un repte més? J. A.: Sí. Per a mi va ser un repte. Porto 20 anys a Espanya i l’accent d’aquí ja el tinc incorporat, perquè tinc una filla espanyola, amb la qual cosa treballo en espanyol. Però el mexicà no l’havia provat. El director em va dir que si volia Carola, la faríem colombiana, però vaig aconseguir el millor ‘coach’ mexicà i vaig aconseguir ser creïble. Ha sigut una feina maca. Però molt difícil, si vols fer un accent ben fet i no a brotxa grassa.

R. B. : El meu accent està basat en els grups indígenes del centre de Mèxic. En la manera en què parlen l’espanyol. Les paraules que es mengen, les falques, les entonacions... I això és un dels grans encerts de la sèrie. Des del principi, Guillem Morales, el ‘showunner’, estava preocupat per la musicalitat verbal. A més, volia que fos una sèrie multiracial, perquè així era la novel·la, ja que els personatges, al viatjar, es troben amb les diferents realitats. I Amazon ens ha donat temps de preparar-la, perquè han sigut gairebé sis mesos de rodatge per a 10 capítols, una cosa bastant inèdita.

¿És complex atendre les exigències de tres directors?R. B.: Sempre hi ha dificultat, perquè són diferents ments creatives. I molt nutritives per a la creació col·lectiva. Admiro les discussions que se susciten en el set perquè cadascú posa l’accent en un lloc diferent. I els actors i actrius som els encarregats de traduir els seus matisos. Sempre hi ha dificultats. Però són meravelloses en l’art.

J. A.: Jo soc molt tècnica i m’agrada arribar al set amb la feina feta. Però no soc la propietària. Cada vegada m’adono més que és el director qui sap quina és la tecla que cal tocar. Des que vaig entendre això visc molt més tranquil·la i pateixo menys. El dia que vulgui imposar el meu dirigiré, però ara he de posar-me en mans del director. 

¿Què va ser el més complicat que es troba un actor a l’enfrontar-se a una sèrie d’època?R. B.: Imaginar com es parlava en aquella època, com es pensava. Immersos al nostre món contemporani, estem acostumats a bases en qüestió de drets i d’identitat de gènere que llavors eren impensables. 

J.A.: Jo crec que aquesta és un de les parts més interessants de la nostra feina. És aprofundir d’una manera gairebé antropològica, perquè t’has de situar sociopolíticament en el que estava passant. Jo crec que el meu personatge ara seria més fàcil d’entendre.

¿Van investigar pel seu compte o en van tenir prou amb el llibre i el guió?J. A.: Jo crec que les tres coses.

R. B.: De seguida es veu que el llibre i el guió tenen les seves diferències. I en el meu cas, que interpreto l’indi, al meu país afortunadament hi ha encara molts pobles originaris on puc veure com parlen, com pensen, com estan oprimits i són els criats. Tinc informació de primera mà.

¿Amb la irrupció de les plataformes es bastiran més els ponts entre Espanya i Llatinoamèrica?R. B.: Sí. Les plataformes van venir a moure les aigües al mercat audiovisual i això ens beneficia, perquè ens torna menys nacionalistes.

J. A.: Al meu país, Colòmbia, hi ha molts actors d’altres nacionalitats. A Espanya no passava tant, però ara estem vivint un moment molt important en la ficció espanyola i les grans plataformes comencen a ubicar-se aquí. I això fa que vinguin actors de Llatinoamèrica. Fins i tot no fa gaire jo era de les poques llatinoamericanes aquí. Ara cada vegada en venen més. Estem creant aquells ponts.

¿Els feia vertigen pensar que la sèrie es veuria a tants països?R. B.: Jo passo. Tinc respecte per l’impacte, però això ho entén Raúl. Aquí em preocupa Santos Ossos.

J. A.: Per a mi aquesta no és la primera sèrie global. Amb la primera pel·lícula que vaig rodar per a Netflix en espanyol sí que recordo haver tingut aquesta sensació de vertigen. I és meravellós. Ens dona la possibilitat de ser actors globals i això dona molta riquesa. A nivell de televisió, Amazon està fent un pas important no només a nivell nacional, també internacional. Es nota en tot: en la música, el muntatge, la direcció... i les actuacions tan variades amb actors de tants països, que enriqueixen molt la sèrie.

R. B.: I li dona realisme. Tot i que no s’estigui explicant el context històric de cada país, la sola presència d’algú que ha viscut en aquests llocs ja aporta moltíssim a nivell energètic i la torna més real.

És d’imaginar que no van poder compaginar-ho amb altres feines.J. A.: Jo vaig començar a rodar a l’agost i vaig acabar al desembre i hi havia moltes localitzacions, amb la qual cosa era difícil. A més, amb el temps intento sobrecarregar-me menys. Perquè si se m’ajunten moltes coses em genera molt estrès. Vull disfrutar de la meva feina. No treballar amb pressió.

R. B.: Jo he estat tot aquest temps treballant fora del meu país, amb la qual cosa era complicat. Però és un gran alleujament poder dedicar-te només a una cosa, perquè si no, s’arriba a un punt que vius més hores en la ficció que en la realitat.

Notícies relacionades

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

J. A.: I l’esquizofrènia s’apodera del teu ésser.

R. B.: A més, és una bona manera d’educar les productores. Si ens paguen bé podem preparar el personatge en profunditat. Amb temps. I això només t’ho donen els diners.