Hank Azaria, la veu blanca d’Apu a ‘Los Simpson’, demana disculpes a la comunitat índia dels EUA

El personatge de l’amo del ‘badulaque’ de Springfield havia generat polèmica i moltes crítiques en diverses ocasions, especialment després de l’estrena del documental ‘El problema con Apu’ (2017), del còmic indio-nord-americà Hari Kondabolu, en què denunciava que el personatge es va crear basat en prejudicis racials. 

View this post on Instagram

A post shared by Hank Azaria (@hankazaria)

Un documental en què Azaria va refusar pronunciar-se, malgrat la insistència del seu director perquè donés la seva opinió sobre la conveniència que un actor blanc doblés un indi. El 2015, Azaria va reconèixer en una entrevista el fort impacte del personatge com una de les causes de l’assetjament generalitzat per motius racials que pateixen molts nens amb ascendència índia o del sud d’Àsia.

Malgrat la insistència de Kondabolu, Azaria va declinar ser entrevistat per temor que les seves paraules fossin manipulades. Després de molt insistir-hi, finalment va acceptar tenir una xerrada amb l’humorista al programa de ràdio Fresh Air. Una cita que el doblador va anul·lar posteriorment. 

Visió estereotipada

Però un any després de deixar de posar veu al personatge, Azaria ha reconegut en el ‘podcast’ de Dax Shepherd’s ‘Armchair expert’ que el documental el va fer dubtar sobre la idoneïtat de la seva continuïtat en la popular ficció creada per Matt Groening. Tot i que l’actor novaiorquès, de 64 anys, insisteix que el personatge va ser creat sense mala intenció, admet que això «no significa que no hi hagi conseqüències negatives reals». Per això, Azaria ha afirmat que sent que necessita «anar a tots els membres de la comunitat índia d’aquest país i demanar-los disculpes personalment».

«Per a una gran part de la societat nord-americana, Apu és la fidel representació de les persones índies en aquest país», ha incidit en aquest sentit l’actor de cine, televisió i doblatge, que ha donat veu a més de 20 personatges en la sèrie d’animació. 

El somni americà

El personatge d’Apu Nahasapeemapetilon ha sigut durant molts anys l’única representació televisiva nord-americana de la cultura índia i això, sumat a l’èxit de la sèrie de dibuixos animats, ha col·laborat en la difusió mundial d’estereotips relacionats amb els indis.

Amo del Kwik-E-Mart, un petit supermercat o ‘badulaque’ en la seva versió espanyola, Apu és un immigrant indi a la recerca del somni americà. Amb marcat accent, el comerciant és especialment religiós, molt treballador (el seu comerç està obert les 24 hores) i té un exagerat sentit de l’estalvi fregant la gasiveria. 

Matt Groening es pronuncia

També el creador de ‘Los Simpson’, Matt Groening, s’ha pronunciat sobre això i ha admès que els personatges creats fa 30 anys «necessitaven un canvi i actualment se’ls està estudiant per reinventar-los i donar-los un nou enfocament». 

Sobre el personatge d’Apu ja hi ha plans específics, ja que tornarà amb una nova veu i una nova funció més enllà de ser el gerent del ‘badulaque’. «La intolerància i el racisme continuen sent un problema increïble i és bo finalment buscar més igualtat i representació», ha afirmat Groening. 

Fa un any, en plenes protestes del Back Lives Matter, la cadena Fox va anunciar la seva decisió de deixar d’utilitzar actors blancs per doblar personatges de color. «En el futur, els Simpson ja no tindran actors blancs que interpretin personatges que no siguin blancs», va publicar en una nota de premsa. La mesura va afectar personatges tan populars com el doctor Hibbert, Carl Carlson i el mateix Apu.

‘Blackface’

La utilització d’actors blancs per interpretar personatges d’altres races ha sigut una constant en el món de l’espectacle, i molt concretament en el cinematogràfic nord-americà des dels seus inicis.

El personatge conegut com a ‘blackface’, en què artistes i músics blancs es pintaven la cara de negre per recrear una caricatura d’una persona negra, va omplir els escenaris dels teatres de varietats de tot el país a finals del segle XIX i principis del XX, i va arribar a la incipient indústria del cine. ‘El naixement d’una nació’, del D. W. Griffith (1915), on actors blancs amb la cara pintada representen homes negres com a depredadors sexuals i el còmic i cantant Al Jolson, fent ‘blackface’ en diverses cançons d’‘El cantor de jazz’ (1927), en són bona mostra. 

L’ús d’actors i actrius blancs interpretant personatges d’altres races i ètnies en tota mena de trames i situacions ha sigut una pràctica habitual de la indústria de Hollywood al llarg de la seva història.

Així, podem trobar Rodolfo Valentino fent de xeic àrab, Katharine Hepburn interpretant una dona xinesa i Esther Williams, una mexicana. Altres sorprenents exemples són Burt Lancaster com a guerrer apatxe, Yul Brynner fent del rei siamès Mongkut, John Wayne en la pell del mongol Gengis Kan i Marlon Brando, en la pell d’un japonès.

Notícies relacionades

Disney+ retira del catàleg infantil ‘Dumbo’, ‘Peter Pan’ i ‘Los Aristogatos’

Elna tremola davant l’arribada d’‘indepes’ amb autocar

Uns dels casos més cridaners potser és el del britànic Laurence Olivier, que va interpretar en ‘blackface’ el personatge d’Otel·lo, en la versió cinematogràfica de l’obra de Shakespeare de 1965.

Un recurs que el pas del temps no ha eliminat del tot i al qual han recorregut algunes grans produccions en els últims anys, com ‘La gran muralla’ (2016), amb Matt Damon protagonitzant el paper principal d’un membre de la dinastia xinesa Song, o ‘Ghost in the shell’ (2017), amb Scarlett Johansson en el paper d’una dona originalment japonesa.