Allò de l’Öykü sí que és greu, i no el parxís polític

¡Ah! Aquest moviment d’estratègia, o joc del parxís polític, que ara estan protagonitzant ferotgement al circ Pablo Iglesias i Isabel Díaz Ayuso, bàsicament ha servit per revitalitzar tertulians i opinants televisius. Allunyats del periodisme clàssic, ara el que triomfa és l’activisme. Ficar-se a una trinxera i sobreviure. Aquest matí, a les 12.35 hores, a ‘Las cosas claras’ (TVE-1) algun opinant advertia que a Iglesias no n’hi quedava res més que donar algun cop d’efecte perquè en el Govern ja estava cremat i perquè Unides Podem està baixant molt en les enquestes. I Jesús Cintora, el presentador i director del programa, a l’escoltar-lo es va alarmar i va saltar immediatament a exclamant amb devoció encesa: «¡El Pablo s’ha sacrificat! ¡S’ha sacrificat!». ¡Ahh!

Notícies relacionades

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

Com se’ns veu el llautó, amics. Tota aquesta bomba, desafiament o terratrèmol que amb tanta excitació estan movent les cadenes és d’una importància relativa al costat del tremend i amarg drama que viu la nena Öykü al culebró d’A-3 TV ‘Mi hija’. ¡Ah! Aquesta sí que és una tragèdia en majúscules. Aquesta nena pateix una malaltia gravíssima, la síndrome de Niemann Pick, que és una espècie d’Alzheimer infantil que no té ni tractament ni cura. Ahir estava amb els seus companys d’escola escenificant el conte de ‘La Blancaneu’, i per més que la besava el príncep no hi va haver manera de despertar-la. Se la van haver d’emportar en ambulància a la clínica. I per si allò de la seva malaltia fos poc, la mare de l’Öykü –que la va abandonar al néixer– ara se li presenta d’improvís.

Aparenta voler recobrar la maternitat perduda, quan en realitat el que vol és manejar l’herència de l’avi. Però l’Öykü és llesta, i li deixa anar: «Ara que et conec, m’alegro que mai hagis estat a prop meu». ¡Ah! Aquest matí, quan Iglesias ha trucat a Montauban (França) per comunicar que deixa el Govern, potser Sánchez, recordant l’Öykü, li ha contestat el mateix: «Ara que et conec m’alegro que t’allunyis de mi». O dit a l’estil del refranyer castís: «Tanta paz lleves como descanso dejas». A veure si algú ens ho explica a alguna tertúlia.