Laura Mañá: «Hem de donar a la joventut referents de dones amb capacitat de lideratge»

Laura Mañá va treballar com a actriu a títols de Bigas Lunas o Vicente Aranda, però porta més de 20 anys centrada en la direcció (’Sexo por compasión’, ‘La vida comença avui’, ‘Te quiero, imbécil’...). En alguns dels seus treballs televisius s’ha proposat recuperar la vida de dones que han sigut determinants a la nostra història, com Concepción Arenal (precursora del Treball Social) i Clara Campoamor (impulsora del vot femení). Aquest dilluns 8 de març, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona, tornarà a treure una altra dona de l’oblit amb l’estrena a TV-3 (22.05 hores) de ‘Frederica Montseny, la dona que parla’, film centrat en la líder anarcosindicalista que es va convertir en la primera dona ministra d’Espanya, durant la Segona República. Mañá considera que és primordial donar als joves grans referents femenins.

¿Per què és important recuperar la figura de Federica Montseny?

Al llarg de la meva carrera he lluitat per recuperar les figures femenines que han sigut molt importants per a la història del nostre país, però que han sigut oblidades pel simple fet de ser dones. Em sembla que és de justícia donar-los el lloc que els han arrabassat els homes que han escrit la història. Siguin del color polític que siguin, són dones amb capacitat de lideratge que van mobilitzar les masses i la gent ha de saber qui són.

¿I per què cal recuperar la història de Federica Montseny en particular?

A part que va ser la primera ministra que hi va haver al nostre país, crec que va ser un exemple. Fins i tot sent anarquista, va ser capaç de prendre la decisió d’entrar a un govern republicà pel bé comú, cosa que denota una intel·ligència increïble. Es tractava de no anteposar les seves conviccions personals davant el que era l’enemic comú, el franquisme.

La pel·lícula se centra molt en aquesta batalla interna que toreja Montseny entre ser fidel als seus principis o renunciar-hi per lluitar pel bé comú.

Arriba un moment en què qui no creu en el poder s’adona que o hi ets o no tens la capacitat de canviar les coses. També tenia moltes ganes de parlar d’ella des del costat més humà, com a dona, com a mare, de la seva vida familiar... Abordem una part molt petita de la seva història, perquè va viure molts anys.

Dilluns, 8 de març, estrenem “Frederica Montseny, la dona que parla". Una pel·lícula sobre una dona excepcional que es va convertir sense voler-ho en la primera dona ministra de l'estat espanyol i d'Europa #SomDones
👉 https://t.co/Ito0omP7NV pic.twitter.com/8DVe4sSilQ

— TV3.cat (@tv3cat) 2 de marzo de 2021

Si ara és difícil la conciliació, als anys 30 era un concepte que ni tan sols existia.

Montseny segur que va ser criticada per tothom i considerada una mala mare. Però va tenir al costat un home intel·ligent que va saber acompanyar-la. Jo crec que els seus ideals polítics estaven per damunt de tot, i a la seva família el que més li va calar va ser: ¿Què ets primer, dona o anarquista? I ella va entendre que no podia canviar gaires coses si no estava al poder. Totes aquestes contradiccions i tota aquesta lluita va ser el que més em va agradar del personatge.

Diu que la història de Montseny és també molt contemporània.

Ara tenim un Govern amb alguns ministres de Podem, així que em sembla que la història es repeteix una mica.

¿Recupera aquestes figures per donar-los referents femenins als joves?

Sí, hem de centrar-nos molt en la joventut, perquè serà la societat futura, i cal donar-los referents de dones amb capacitat de lideratge a qui es vulguin assemblar. A elles, perquè sàpiguen que un dia poden estar dirigint el banc d’Espanya o arribar a ser presidentes del Govern, i a ells, perquè tinguin referents de dones que respectin. Encens la televisió i al poder econòmic sempre veiem moltes corbates. En canvi, a nivell de la música i als videoclips, hi ha un munt de referents que no em semblen gaire útils a l’hora de lluitar contra el masclisme.

Ara té en marxa un projecte sobre una altra dona destacada de la nostra història, Neus Català, supervivent dels camps d’extermini nazis.

Serà una minisèrie de quatre episodis. Però de totes maneres, no només cal recuperar papers històrics, que per descomptat cal fer-ho. També ho podem traslladar a les pel·lícules que fem, a les comèdies romàntiques, a tots els àmbits. A ‘Te quiero, imbécil’ [pel·lícula que va dirigir Mañá i que es pot veure a Netflix], el guió estava escrit d’una altra manera, i per a mi va ser molt important que el paper de Natalia Tena no fos el de la noia que apareix vestida de princesa i que està esperant el seu petó. És una dona decidida i independent, que pren les seves decisions, que riu de manera espontània.... Aquesta és una altra manera de generar referents per a les nostres filles, perquè sempre hi ha un racó des d’on podrem donar-li la volta a les coses. Em sembla que les noies joves es poden sentir molt més a prop de personatges així, moderns i decidits, i no que als videoclips hagin d’estar mig en pilotes ballant reggaeton. M’encantaria fer una crida a totes les cantants perquè s’adonin de la responsabilitat que tenen per no fomentar que les nenes continuïn sent objectes sexuals.

A més està preparant una comèdia. ¿De què anirà?

És un ‘remake’ de ‘Busco un novio para mi mujer’, una pel·lícula que va ser un superèxit a l’Argentina i ha tingut versions a Itàlia, Corea, Mèxic... És una comèdia sobre un matrimoni en què ell s’avorreix moltíssim perquè ella sempre està de mal humor i, com ell és un covard, contracta a un noi perquè se n’enamori i provocar que se separin. Però durant tot aquest procés per intentar que el deixi, ella agafa les regnes de la seva vida, es converteix en una dona increïble que treballa a una ràdio i, de sobte, ell es torna boig d’amor i no es vol separar. Tot i que fem comèdia tenim responsabilitat amb el rerefons del que volem explicar. I aquí és: com d’important és sentir-se bé a la pell d’un mateix.

¿Ja té els protagonistes?

Comencem a rodar el 28 de juny. El personatge femení el farà Belén Costa i el del marit, Diego Martín.

Digui’m alguna conducta masclista que no està sent capaç d’eliminar del seu dia a dia.

Assumir tasques domèstiques abans que ho facin els altres. ¡Però ho intento!

Notícies relacionades

El confort de Bárbara Rey albergada a Antena 3

TV3 el dibuixa com a heroi, però l’allunya del ‘prime time’

¿I quina és la conducta masclista no tan òbvia que més li molesta al seu dia a dia?

La sexualització de les dones a través dels vídeos musicals.