TU I JO EN SOM TRES
El contracte de Messi: hipocresia informativa
S’ha armat una tangana de proporcions colossals amb la filtració del contracte de Messi amb el Barça. Han passat tot just 24 hores de la publicació (diari ‘El Mundo’) i a totes les cadenes que he vist, i els asseguro que són bastantes, el tema ha sigut abordat amb caires d’escàndol. Bàsicament la tele es preguntava: ¿com és possible que Messi guanyi tant? ¿Com pot pagar-li aquestes quantitats un club que està arruïnat? I s’afegien fins i tot caires de moralina de barra de bar, posant el crit al cel davant la xifra que guanya aquest ésser humà. ¡Ah! La tele –i altres mitjans– sembla que estigui buscant la indignació popular a base de provocar en l’audiència un cop emocional. Però gairebé ningú ha abordat l’assumpte des de l’estricta realitat i legalitat. Un dels pocs, i ho celebro, ha sigut Artur Peguera al ‘Telenotícies migdia’ (TV-3). Ens deia, ressaltant el fonamental: «Sorprèn que s’hagi fet públic. Aquest tipus de contractes són estrictament confidencials». Efectivament. El Barça és una entitat privada. Els seus propietaris són els seus socis (150.000 segons dades del 2015). Només ells tenen dret a conèixer els contractes del club de la seva propietat. Denota una gran hipocresia aquest retorciment de la informació, induint a confusió entre el públic i el privat. Això és com pretendre que es faci públic, per exemple, el que cobra el cap de vendes de la casa Cacaolat. I després escandalitzar-se.
Aquesta filtració del contracte privat de Messi se solapa amb el contracte de la UE amb les vacunes de la farmacèutica Pfizer. Aquest sí que és un contracte que s’hauria de fer públic en tota la seva integritat, i no aquesta intolerable mascarada que ens han presentat, plena de guixades perquè no puguem conèixer els seus termes reals. Tot i que Pfizer sigui una empresa privada, la pandèmia és mundial. Afecta tota la humanitat. «Aquesta vegada l’enfrontament va molt més enllà de saber quins països fabricaran iPads (..) Aquesta vegada es tracta de productes que potser determinin qui viu i qui mor» s’advertia en un article que va publicar ‘The New York Times’ el 13 d’abril de l’any passat.
I si volen, un altre dia, aquests mitjans de comunicació que s’escandalitzen per un contracte privat, podrien començar a filtrar els contractes de les teles públiques amb productores, estrelletes i famosos. Aquests contractes sí que s’haurien de conèixer. Els paguem entre tots.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
-
- Salut pública Els metges avisen de l’expansió de la tinya entre els joves
- Al metatars Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes
- MEDI AMBIENT La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"
- El Madrid sobreviu a una tortura
- Després de l’atac amb drons i míssils Washington i Londres imposen sancions a l’Iran
- El conflicte del Pròxim Orient Israel negocia amb els EUA envair Rafah amb l’Iran com a moneda de canvi
- Tesla i Chery, imatge contra preu
- El futur de l’automoció De japonesos a xinesos
- El futur de l’automoció Les marques xineses treuen rèdit de la frenada del cotxe elèctric a Europa