TU I JO SOM TRES
Em treuen de la tele i no me’n vull anar així
Monegal 8 12 2020 television tv tele
Ha reaparegutMaría Teresa Camposa Canal Sur.Toñi Morenoli ha fet una llarga i carinyosa entrevista. Ha deixat algunes perles cultivades que haurien d’escoltar i prendre’n nota els que es dediquen a l’art del ‘show bussiness’ televisiu. La senyoraCamposparlava de la seva situació actual, que laboralment parlant no és enlloc. Deia: «Els que ens dediquem a fer coses per al públic, és el públic el que ens retira. En el meu cas no és això el que ha passat. M’han tret de la tele. La gent em para pel carrer i em diu ‘¿Quan tornes? ¿Quan tornes?’. O sigui que m’agradaria tancar la meva carrera professional com jo vull, i no com volen d’altres». ¡Ah! El que plantejaMaría Teresa Camposés tan meditable com il·lustratiu. Malgrat els seus molts anys d’experiència treballant en els engranatges televisius, té un punt de deliciosa ingenuïtat. Afirma que és el públic el que decideix quina criatura se’n va i quina criatura es queda a les graelles. Coincideixo que a les cadenes privades passa en algunes ocasions, sí. Però a les cadenes públiques, gairebé mai. Hi ha rostres, figures, estrelletes, que afegeixen un plus d’audiència als imperis i mentre dura la seva popularitat la cadena els manté, alhora que els esprem. Però ja fa anys que les privades van decidir que la maquinària ha d’estar per sobre del cargol. En termes gastronòmics, l’important és la barbacoa, i no tant el cuiner de torn. Ningú es pregunta mai, quan entra en un McDonald’s, qui és el xef que és a la cuina. Tot i així, coincideixo que encara queden casos de ‘star-system’ entre els presentadors televisius. A les cadenes públiques se segueix un ‘modus operandi’ diferent. Mantenir-se viu a la pantalla no depèn de si l’artista canta bé. Pot desafinar molt però seguirà mentre la lletra del seu cant s’ajusti a l’ideari polític de torn.
Comprenc la senyoraCamposquan reclama«tancar la meva carrera professional com jo vull i no com volen d’altres». O sigui, morir al seu gust –des d’un punt de vista escènic– i amb les botes posades. El tremend és que les botes no són seves. Els propietaris de la sabateria et poden deixar descalç quan vulguin. ¡Ah! Solia aconsellarAlfonso Guerraque el millor en aquests casos és «Girar full abans que te’l passin». Sempre que arribis a temps i no t’hagin tancat la llibreria.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Procés a Tailàndia La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho
- El laberint català Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya
- Terratrèmol hores abans de l’inici de la campanya catalana Sánchez anul·la la seva agenda i es planteja renunciar després de la investigació a la seva dona
- BCN expandirà el bus a demanda durant els pròxims tres anys
- A tot Espanya Sanitat no pot cobrir 473 destinacions per a MIR
- SALUT Mónica García critica ‘MasterChef’ per banalitzar la salut mental
- família Itàlia dona la raó a Juana Rivas després de separar els seus fills
- Infertilitat Una de cada sis dones té problemes per quedar-se embarassada
- "La teva vida no és la feina; comença quan en surts"
- SALUT L’estrès laboral multiplica per cinc els riscos de tabac i alcohol junts