TU I JO SOM TRES

Em treuen de la tele i no me’n vull anar així

Monegal  8 12 2020  television tv tele

Monegal 8 12 2020 television tv tele

2
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Ha reaparegutMaría Teresa Camposa Canal Sur.Toñi Morenoli ha fet una llarga i carinyosa entrevista. Ha deixat algunes perles cultivades que haurien d’escoltar i prendre’n nota els que es dediquen a l’art del ‘show bussiness’ televisiu. La senyoraCamposparlava de la seva situació actual, que laboralment parlant no és enlloc. Deia: «Els que ens dediquem a fer coses per al públic, és el públic el que ens retira. En el meu cas no és això el que ha passat. M’han tret de la tele. La gent em para pel carrer i em diu ‘¿Quan tornes? ¿Quan tornes?’. O sigui que m’agradaria tancar la meva carrera professional com jo vull, i no com volen d’altres». ¡Ah! El que plantejaMaría Teresa Camposés tan meditable com il·lustratiu. Malgrat els seus molts anys d’experiència treballant en els engranatges televisius, té un punt de deliciosa ingenuïtat. Afirma que és el públic el que decideix quina criatura se’n va i quina criatura es queda a les graelles. Coincideixo que a les cadenes privades passa en algunes ocasions, sí. Però a les cadenes públiques, gairebé mai. Hi ha rostres, figures, estrelletes, que afegeixen un plus d’audiència als imperis i mentre dura la seva popularitat la cadena els manté, alhora que els esprem. Però ja fa anys que les privades van decidir que la maquinària ha d’estar per sobre del cargol. En termes gastronòmics, l’important és la barbacoa, i no tant el cuiner de torn. Ningú es pregunta mai, quan entra en un McDonald’s, qui és el xef que és a la cuina. Tot i així, coincideixo que encara queden casos de ‘star-system’ entre els presentadors televisius. A les cadenes públiques se segueix un ‘modus operandi’ diferent. Mantenir-se viu a la pantalla no depèn de si l’artista canta bé. Pot desafinar molt però seguirà mentre la lletra del seu cant s’ajusti a l’ideari polític de torn.

Comprenc la senyoraCamposquan reclama«tancar la meva carrera professional com jo vull i no com volen d’altres». O sigui, morir al seu gust –des d’un punt de vista escènic– i amb les botes posades. El tremend és que les botes no són seves. Els propietaris de la sabateria et poden deixar descalç quan vulguin. ¡Ah! Solia aconsellarAlfonso Guerraque el millor en aquests casos és «Girar full abans que te’l passin». Sempre que arribis a temps i no t’hagin tancat la llibreria.