TU I JO SOM TRES

Inés, ¿una feminista o una genocida?

zentauroepp55318661 television 08 10 2020 monegal201008162839

TVE-1 ens presenta ara una producció, amb pretensions de sèrie històrica, titulada ‘Inés del alma mía’. Es basa en una novel·la d’Isabel Allende. El producte ha costat vuit milions d’euros, un milió per capítol. Un cost d’aquest calibre, de diners públics, mereix veure si ha sigut una inversió, o un dispendi. La història passa a mitjans del segle XVI. Una jove extremenya, Inés Suárez, fuig de Plasencia atabalada per culpa del seu avi fanàtic, un veritable cafre digne del Tribunal de la Inquisició, que la vol ficar en un convent al crit de «tens els cabells vermells com un dimoni... ¡Ets una prostituta!». Naturalment la Inés fot el camp. Fuig cavalcant abraçada al que després serà el seu marit, un pollastre guapo anomenat Juan el de Màlaga. I al cap d’un temps ell farà les Amèriques, i ella el busca obrint-se camí a cop de matxet des de Cartagena d’Índies fins a Xile. És allà on en els pròxims capítols passarà el gruix de la història, ja que pel que sembla –Inés Suárez va existir realment– es va transformar en una mena de Joana d’Arc de la hispanitat i va lluitar amb l’espasa i l’arcabús contra els indígenes maputxes.

La realització presenta errors d’attrezzo molt hilarants. Amb la de pols que hi havia a les places i camins d’Extremadura al segle XV i resulta que surten tots vestits amb unes bruses i tocats blanc nuclear, ni una taca, ni una brossa, radiants, i netíssims. ¡Ahh! Semblaven sortits de Zara o Massimo Dutti. Fins i tot vam veure un ramat d’ovelles, netes i esponjoses, com si les haguessin portat a la perruqueria. El tema del sexe també el treballen a fons. Tot just començar ens van oferir una rebolcada a mamella descoberta entre la Inés i el malagueny, en un paisatge erm de Plasencia. En l’avançament de la pròxima entrega ja ens han avançat que hi haurà una sessió en pilotes entre la Inés i Eduardo Noriega. ¡Ah! Aquesta agradarà molt. O sigui que potser sortirem a un o dues polvos per capítol. Els bons culebrons són així.

Notícies relacionades

Tot i que l’autora, Isabel Allende, és xilena, sembla que a la seva heroïna Inés la perfila com una de les primeres i més compromeses feministes del món. Hi ha historiadors que opinen que va ser una altra cosa: que es va afegir als ‘conquistadors’ i va ser una sanguinària. Diuen els cronistes –d’altres ho suavitzen– que disfrutava decapitant ella mateixa els caps inques. La polèmica està servida.

Temes:

TVE

Inicia sessió 0 Comentaris

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez