TU I JO SOM TRES

Hagiografia de José Bono: les absències

Homenatge a José Bono: gairebé li fan més compliments els del PP que els del PSOE

zentauroepp54223188 monegal200723184855

Boris Izaguirre va començar el programa preguntant a José Bono: «Un dia com avui, un 22 de juliol de fa 20 anys, ¿recorda què li va passar?». Bono va fer cara de sorpresa i va respondre: «Doncs no ho sé, no ho sé, recordi-m’ho». Boris l’hi va haver de recordar: va ser aquell 22 de juliol de l’any 2000 que al 35è Congrés del PSOE Bono va rebre la derrota més amarga. Aspirava a ser elegit secretari general i candidat a president del Govern però va caure derrotat davant un Zapatero exultant que va subjugar els votants amb missatges com: «¡No estem tan malament! ¡No elegiu el menys dolent, elegiu qui us il·lusioni!» i, en efecte, Bono –tot i que només per nou vots– va acabar destrossat. Home, és bastant inversemblant que Bono no recordés aquesta data tan important en la seva vida política. És possible que estigués dissimulant.

En qualsevol cas, haver arrencat aquest Lazos de sangre (TVE-1) evocant aquell succés, i a més elegint la data d’emissió del programa exactament el mateix dia, 20 anys després d’aquell fracàs, feia pressuposar que a més de fer a Bono una bonica hagiografia, també sortirien criatures de la política a il·luminar-nos sobre aquella batalla de l’any 2000 a l’Ifema socialista congressual.

Aquests Lazos... ja van començar de forma pintoresca. Un dels primers que va fer compliments a Bono va ser Alberto Núñez Feijoo. Després Alberto Fernández Díaz, que també es va desfer en elogis. ¡Ahh! Al marge dels missatges carinyosos de Zapatero i un parell de pinzellades de Joaquín Leguina i Cristina Narbona, les mostres d’afecte cap a Bono semblava que venien més del PP que del PSOE. Ens preguntàvem a casa on eren Pepiño Blanco i Rafael Delgado (Fali), que van ser els grans estrategs d’aquella batalla del 2000. Es van passar tota la nit pactant quotes de poder a l’executiva del partit a canvi de vots.

Notícies relacionades

També ens preguntàvem on era Matilde Fernández, que també era candidata i va acabar com la gran sacrificada del guerrisme. ¡Ah! S’ha perdut una ocasió televisiva extraordinària per il·luminar el que va ser aquell interessantíssim i tremend congrés socialista de fa 20 anys. Vist el programa, crec que serà comentat, precisament, per les clamoroses absències de polítics socialistes que no hi han participat.

Temes:

José Luis Rodríguez Zapatero TVE

Inicia sessió 0 Comentaris

Elna tremola davant l’arribada d’‘indepes’ amb autocar

Eleccions a Euskadi: dama de 90 anys i no se’n perd ni una