Després del virus res serà igual, serà pitjor

Durant aquests últims dos mesos, a totes les cadenes, en la majoria de programes, he sentit i vist que s’ha anat repetint la mateixa pregunta: «¿Com serà el món després del coronavirus?». Ha sigut una pregunta plena d’inquietud. Multitud de tertulians benintencionats i ingenus ens han anat dient que el món serà millor. Que hi haurà més solidaritat i consciència social. ¡Ah! Voldria contrastar aquest cúmul de bones intencions amb altres opinions –poques– que partint de l’estudi de la condició humana ens han advertit a la tele de tot el contrari.

El professor José Antonio Marina, expertíssim educador i gran analista del comportament dels bípedes implumes, o sigui, de nosaltres mateixos, deia l’altre dia a Cristina Pardo (La Sexta): «En l’espècie humana la solidaritat sempre és epidèrmica. Les emocions són efímeres. Fa poc es va fer una campanya a la televisió en favor d’uns nens abandonats. Hi va haver una allau de trucades. No es van poder atendre totes aquell dia. En les que es van atendre l’endemà ja no hi va haver donacions. Havien passat 24 hores. La gent ja no estava sota la pressió emocional del moment».

Notícies relacionades

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

En l’últim Informe semanal (TVE-1) van preguntar a Josep Borrell, vicepresident de la Comissió Europea, com veu la solidaritat a la UE. Va exclamar: «¡L’única solidaritat ha sigut obligar que els països pobres s’endeutin més encara!». Fa  uns 15 dies Jordi Évole (La Sexta) va connectar per Skype amb Rosa Maria Sardà. Volia saber com imagina ella el món després de la pandèmia. Va contestar amb tristesa infinita: «No en sortirem millors. Seguirà l’explotació de l’home per l’home».

Acabem amb un cop que sembla humorístic però que potser no ho és. En la sèrie Diarios de la cuarentena (TVE-1), un jove connecta amb la seva nòvia per videoconferència. S’anaven a casar però els va agafar l’aïllament i fa 60 dies que es troben separats. Mentre parlen i es miren, per darrere d’ella apareix d’improvís un guapo pollastre en barnús. És a dir, ha mitigat el confinament amb un amant magnífic. No acaba aquí el prodigi. Per darrere del nòvio també apareix de sobte una bonica dama amb qui ha viscut una quarantena la mar de suggestiva. ¡Ahh! Al marge de la similitud amb el famós cas del món tafaner anomenat Merlos Place, es constata que el virus augmenta la condició de farsants i cornúpetes.