El verí que va enverinar La Veneno

L’imperi Atresmedia acaba de treure, a la seva plataforma Atresplayer, el primer capítol de Veneno, la sèrie biogràfica sobre Cristina Ortiz La Veneno. ¡Ah! La Veneno va ser fonamentalment una colossal carn de canó generadora d’unes audiències fabuloses per aquell programa sense escrúpols anomenat Esta noche cruzamos el Mississippi (1996, T-5). El primer capítol d’aquesta sèrie explica bé com la van descobrir. Una reportera del programa, navegant una nit entre la prostitució del parc de l’Oeste madrileny se la va topar. De seguida va comprendre que era davant una carnassa ideal per al seu cap, el negre barquer. Prostitució, transsexualitat, i misèria, tot embolicat en un cos que era una espectacular bomba de desinhibició i silicona. Un èxit assegurat. Aquell descobriment va fer pujar el Mississippi a unes cotes d’audiència i de sordidesa prodigioses. Una nit –a finals de l’abril de 1996, aquí els ho vaig explicar– van afegir a la barbacoa els seus pares, que van portar des d’Adra (Almeria) perquè veiessin, per primera vegada, en directe, la transformació del seu fill. Ells creien que continuava sent el Joselito. Però ja no ho era. Va ser una nit atroç. La Veneno seminua; la mare, María Jesús, exclamant: «Estic destrossada. ¡Veure el meu fill d’aquesta manera! Al poble em diuen ‘¿vas veure el Joselito per la tele?’ i et deixen una ferida...». El pare, José, sanglotant en un racó, afegia: «¡I un enfotre-se’n!». I el negre barquer es delectava de content.

Notícies relacionades

El confort de Bárbara Rey albergada a Antena 3

TV3 el dibuixa com a heroi, però l’allunya del ‘prime time’

Quan s’emeti la sèrie sencera veurem si incideixen en el paper fonamental que la tele va jugar en l’auge –curt– i la caiguda –dramàtica i lenta– de La Veneno. En aquest primer capítol es planteja una pregunta que és clau en tota aquesta història: «¿Aquests programes van abusar de la vulnerabilitat de La Veneno. L’habitual hipocresia del programa sempre va intentar justificar-se dient que era una manera de donar visibilitat a la transsexualitat i evitar la marginació. Bonic discurs. Però només buscaven audiència a qualsevol preu. Desitjo que aquesta sèrie, quan s’emeti sencera, no només ens ensenyi el patiment, les violacions que va patir –la van ficar en una presó d’homes– o la seva tràgica mort. Desitjo que també serveixi  de reflexió sobre una manera de fer televisió. Una forma que segons el meu parer va ser verí per a La Veneno.