¡Que dur! però... ¡que bé que vivim alguns!

Comença a ser carregós això de les connexions televisives amb els domicilis dels famosos.  Té un punt d’obscenitat social, segurament involuntària, però evident i tangible. Aplaudeixo i recolzo que els presentadors i les presentadores facin els programes des de casa seva. Però discrepo molt d’aquest constant postureig connectant amb l’elit famoseta A TVE-1 acaben d’estrenar un programa titulat ‘Todos en casa’. El presenta i condueix –des del seu domicili– Ion Aramendi, fitxatge recent de TVE després de set anys de reporter volant al ‘Sálvame’ i altres programes de Telecinco.  Ara condueix aquest programa que consisteix a obrir finestres, via Skype, perquè veiem com porten el confinament personatges rellevants de la nostra society més ‘celebrity’. No dubto que ho fa amb la millor intenció. No obstant, comença a ser irritant sentir des de domicilis tan macos, en els quals no hi falta de res, frases com «¡Que dur, que dur aquest confinament!» i tot seguit s’entretenen cuinant un pollastre al forn, exquisit. No dono les culpes tampoc a aquests famosos que es deixen, ni a aquest programa de TVE, ni a molts d’altres que emeten algunes cadenes en el mateix sentit. Segur que ho fan amb una finalitat positiva. Alguns fins i tot tenen la prudència de no fer un recorregut, un ‘tour’ visual, ensenyant el seu confort existencial i immobiliari. Però m’alineo amb el que li deia la filòsofa Marina Garcés a Jordi Évole l’altre dia: «Obrint aquestes finestres la tele evidencia classisme».

¡Que dur, que dur! Però el que veiem és ¡que bé que vivim alguns! Jo m’hi incloc. Podem tenir el pis més gran o més petit, però no ens falta de res. Que connectin i obrin la finestra cap a Las 3.000 viviendas de Sevilla, o el barri malagueny de La Palmilla, o Can Peguera, o Entrevías... A molts dels seus habitacles connectar-se per Skype els sona al sabó per rentar Skip. Ni uns PC meravellosos, ni fibra òptica, ni routers. El seu únic confort és poder sobreviure.

És dur per als que es moren cada dia. És dur per als membres del personal sanitari que s’infecten per nosaltres cada dia i que els van premiar no fa gaire amb infames retallades i salaris sota mínims. El més dur són els invisibles dels quals parlava el papa Francesc: «Vagi-se’n a casa, no circuli. / ¿Quina casa? Casa meva és el carrer, a la vorera, en un racó, en un caixer, en una cantonada.»

«Dret de Rectificació»

«En relació amb la informació publicada per ‘El Periódico de Catalunya’ i ‘El Periódico’ el 19 de març del 2020 en el seu article titulat ‘Cassolada règia, sordesa televisiva’, Mediaset España adverteix:

Notícies relacionades

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

Informativos Telecinco del 18 de març del 2020 va informar en la seva edició de les 21.00 h sobre la cassolada de protesta durant el missatge de sa Majestat el Rei Felip IV, amb la qual cosa no hi ha hagut cap sordesa televisiva a Telecinco».