SEGUIMENT MEDIÀTIC DELS ALDARULLS

El 'momentum' de Betevé

La televisió pública de Barcelona, en boca de tots després d'una setmana de viva retransmissió dels disturbis

«Crec que la gent s'enganxa perquè no afegim res a la realitat», explica la periodista Eva Arderius

zentauroepp50510168 beteve191021192711

zentauroepp50510168 beteve191021192711 / Ferran Nadeu

3
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La petició que entrés en antena el va agafar a la cua del bany d’un bar. Amablement, el reporter Eduard Colldecarrera va preguntar a la resta d’incontinents si podia colar-se per complir amb l’horari de la retransmissió. Li van preguntar de quina cadena era. Betevé, va dir. Faltaria més, endavant, el vàter és teu. Amb aquest detall més fisiològic que periodístic s’explica i s’entén el dolç moment pel qual travessa la televisió pública de Barcelona en aquesta crua setmana de disturbis a la capital catalana. Tothom en parla bé, dels seus directes a pèl, de la seva pantalla dividida en tres. Ells recullen el guant amb una mica de vertigen i responsabilitat, amb il·lusió i també perspectiva. Però es reivindiquen: «No és res que no féssim abans, perquè estem tot el dia al carrer». 

La web de Betevé ha registrat en només una setmana les entrades que sol aconseguir en un mes. Han guanyat 12.000 seguidors a Twitter, els directes a les xarxes socials acumulen més de 700.000 reproduccions i l’audiència és un 65% superior a la del mes anterior, amb els programes especials multiplicant per quatre la millor marca pretèrita, la d’un debat d’alcaldables i la de la cavalcada dels Reis d’Orient. Números d’escàndol que per a Xavier Muixí, director d’informatius de la casa, responen al simple fet «d’estar explicant el que passa des del lloc en què passa». Sembla senzill. No ho és tant. Vegem-ho.

Eva Arderius i Francesc Centelles, al plató de Betevé, aquest dilluns / laura guerrer

La periodista Eva Arderius, directora i presentadora del programa ‘Bàsics’, és la cara més visible del seguiment que la cadena municipal està realitzant de les reaccions socials a la sentència del judici del procés. No ha escrit un sol guió en tota la setmana sota el ‘karma’ que les connexions en directe «parlin per si soles». «Crec que la gent s’ha enganxat perquè no afegim res a la realitat, perquè poseml’àudio d’ambient, deixant que les imatges respirin; són directes en els quals el que és important és el que ensenyem, per això no ens molesta si ningú diu res, si hi ha silencis». ¿Un ‘reality’ de la realitat? «No, aquí no es tracta de fer publicitat de la violència, perquè també ensenyem llocs en els quals no passa res». En resum: càmera a l’espatlla, que el reporter posi en situació i que l’actualitat vagi entrant a les llars sense filtres, sense drames i sense efectes especials.   

Impossible no recordar l’‘slow TV’, aquest gènere televisiu que s’entén amb un exemple, el de la cadena autonòmica d’Aragó que va emetre, durant quatre hores i des d’una càmera frontal, el recorregut amb tren entre Saragossa i la vella estació de Canfranc, al Pirineu. Però aquí, diuen, no hi ha res d’això. Perquè els reporters com Marta Martorell, Josep Bassas, Francis Manzano, Adrià Calvo o el mateix Colldecarrera entrevisten la gent, descriuen el que veuen. «Perquè aquesta –assenyala Muixí– és una redacció de carrer acostumada a anar a tot arreu, a ser a tot arreu». 

Notícies relacionades

Dilluns s’ha incorporat un nou càntic a les manifestacions: «Betevé serà sempre nostra». Els periodistes de la casa s’ho prenen amb certa distància. A Adrià la floreta li genera seriosos dubtes. «Perquè mai hem estat sota el focus i crec que és millor». «Jo no vull ser de ningú», apunta Eva, que afirma que part de l’èxit d’aquests dies de Betevé és «haver aconseguit molta transversalitat en l’audiència». Ho demostra el fet que la policia els hagi felicitat i que al canal de Telegram que utilitzen els manifestants convidi a seguir els seus directes. Admet que ha patit pels redactors, cosa que l’ha portat, en més d’una ocasió, a tallar la connexió perquè es poguessin refugiar i seguir endavant. La Marta, per exemple, va entrar en directe des de l’interior de l’Hotel Majestic en vista de la violència extrema que es vivia al passeig de Gràcia. 

Explica Arderius, articulista d’EL PERIÓDICO, que l’ús de la multipantalla va anar de menys a més. Dues el dimarts i a partir de dimecres, tres. Sense saber-ho, és altament probable que aquesta periodista hagi batut el rècord de nombre d’hores en directe en una sola setmana. La marca està en mans d’un rus, Vladimir Solovyov, amb gairebé 26 hores. No ho han sumat, però així a ull els en surten unes 29 a l’aire des que el Suprem va fer pública la sentència. Un nepalès es va tirar en antena 62 hores seguides el 2013, però era només a internet. No compta.