Hilary Swank debuta a Netflix

¿Un robot podria educar un fill i substituir l’amor i les atencions pròpies d’una mare? Aquesta és la pregunta sobre la qual pivota la trama del film de ciència-ficció ‘I am Mother’, producció que aquest divendres, 7 de juny, estrena  Netflix i la protagonista de la qual és Hilary Swank, actriu que debuta així a la coneguda plataforma de televisió per internet. I l’oscaritzada artista (‘Los chicos no lloran’, 'Million dollar baby') no es mostra gaire optimista davant de la possibilitat d’un futur així.

"Estic aterrida", ha reconegut entre rialles, en una entrevista telefònica amb Efe, Swank, sobre un hipotètic món en el qual els humans no fossin necessaris per protegir i formar els seus fills. "No filtrarem res d’aquesta història, però la idea del que ha estat passant amb els robots per fer l’ésser humà perfecte és bastant intensa. I també la idea de si un robot té l’habilitat d’aprendre empatia al llarg del temps", ha assenyalat l’actriu, que ha admès no ser fan de la ciència-ficció però que aquest guió la va enganxar ràpidament.

En un univers postapocalíptic en què la humanitat ha sigut pràcticament extingida, 'I am Mother' se situa en un búnquer en el qual Mother, un robot amb una extraordinària intel·ligència artificial, té la missió de repoblar el planeta i per a això educa en solitari Daughter (filla, en anglès, i que interpreta l’actriu danesa Clara Rugaard), l’única persona viva en aquesta instal·lació.

Però malgrat que la relació entre Mother i Daughter és, salvant les distàncies, la típica d’una família normal, les coses canvien dramàticament quan apareix una dona (Swank) demanant ajuda des del món exterior.

Amb un elenc totalment femení (la veu de Mother és la de l’actriu Rose Byrne), ‘I am Mother’ beu de distopies sobre la maternitat com 'Hijos de los hombres’ (2006) i la sèrie 'El cuento de la criada'; i també segueix els passos de les tèrboles prediccions sobre la intel·ligència artificial de '2001: Una odissea de l’espai' (1968) i la trilogia de 'Matrix'.

Estrenada al Festival de Cine de Sundance i amb un disseny de producció minimalista, ‘I am Mother’ va seduir Swank (Lincoln, EUA, 1974) tant pel seu personatge ("una supervivent"), com pels seus interrogants sobre l’impacte de la tecnologia. "Mai havia pensat en això fins que vaig llegir aquest guió: com la intel·ligència artificial no està programada per l’ésser humà", ha explicat. "Es construeixen i després se’ls permet tenir les seves pròpies experiències que els ajuden a tenir la seva pròpia comprensió de com aprendre la vida. I això, en si mateix, és molt boig i provocador".

"He crescut amb un mòbil a la mà des que era molt petita i la tecnologia sempre ha sigut part de la meva vida", ha dit Rugaard, que es preguntava: "¿Fins a quin punt [la tecnologia] beneficia o no la nostra vida? Crec que és una discussió en què la gent està sent [cada vegada] més conscient dels contres, i de la intel·ligència artificial estenent-se més dia rere dia".

La jove actriu de 21 anys ha remarcat "l’únic" i especial que caracteritza Daughter: "És un personatge que ha crescut en un búnquer criada per intel·ligència artificial. No hi ha gaire investigació que pogués fer per entrar en la seva manera de pensar". I tot i que el seu rol sent amor per Mother, "com el de qualsevol filla per la seva mare", ha ressaltat que Daughter té "l’anhel per una connexió personal que tots tenim com a humans".

Notícies relacionades

‘La maja desnuda’ en un anunci de desodorant

El confort de Bárbara Rey albergada a Antena 3

"Daughter té accés a gravacions de la vida a la Terra abans de l’apocalipsi així que sap de la humanitat, però sent que hi ha una cosa que falta en la seva vida, la qual cosa fa que sigui molt més interessant i aclaparador quan una dona crida a la porta del búnquer", ha afirmat.

En aquest sentit, Swank va argumentar que la seva aparició a ‘I am Mother’ exposa el públic davant de la decisió d’elegir bàndol i de determinar qui té raó: Daughter, que creu que els robots tenen intencions bones per als éssers humans; o el seu personatge, que es mostra molt escèptica i recelosa sobre les motivacions finals de les màquines. "El que és interessant és que no sabem en qui confiar: ¿és el meu punt de vista o és el d’ella?", ha assenyalat sobre un dilema que espera que es plantegin els espectadors que mirin la pel·lícula.