¿Què és la cataplexia, la rara malaltia que afecta Évole?

Ahir a la nit Jordi Évole va anunciar a El hormiguero que deixava Salvados i, tot i que no tenia res a veure amb aquesta decisió, també va fer una sorprenent revelació, que té una rara malaltia anomenada cataplexia, que es caracteritza per episodis de pèrdua breu del to muscular. 

La cataplexia es caracteritza per episodis transitoris de debilitat muscular que, normalment, es produeixen com a conseqüència d’esforços físics o emocions intenses i inesperades, per exemple, quan una persona riu molt, sent pànic, enuig o plora. La fluixedat muscular pot manifestar-se com una cosa lleugera, com la relaxació de genolls i mandíbula, la caiguda de les parpelles, o d’una manera una mica més rotunda, com el col·lapse de l’organisme o paràlisi transitòria que fa que l’individu pugui caure sobtadament a terra o que tingui accidents, per exemple si en aquell moment condueix un vehicle.

Relació amb la narcolèpsia

La cataplexia és un problema neurològic per al qual no hi ha cura i que està associat a la narcolèpsia, que és un trastorn del son que afecta l’1% de la població mundial i que es caracteritza per successius atacs de son o desig incontrolable de dormir. En molts casos hi ha un component genètic.

Quan hi ha cataplexia gairebé sempre és per un dèficit de l’hormona hipocretina (una altra característica fonamental de la narcolèpsia). No s’han de confondre els dos trastorns: durant la cataplexia la persona sempre manté plena consciència (si bé podria arribar a quedar-se adormida breument com a conseqüència de la relaxació puntual).

Episodis breus

Normalment, els episodis de cataplexia són molt curts, en la majoria de casos de menys de dos minuts. Durant aquest temps, de vegades la persona té dificultat per pronunciar paraules i sol tenir la visió borrosa o doble. De mitjana, les persones amb aquest trastorn pateixen diversos episodis a la setmana, si bé a algunes els passa diverses vegades el dia.

La causa principal de la cataplexia és la presència de nivells baixos de l’hormona orexina o hipocretina al líquid cefalorraquidi. També lesions, malformacions, tumors en aquesta zona o bé malalties com ara l’esclerosi múltiple podrien tenir com a conseqüència aquests mateixos episodis de debilitat muscular sobtada.

L’orexina serveix per mantenir-se en vigília i en estat d’alerta. Els episodis de cataplexia es donen per la inhibició sobtada i general de les neurones motrius a nivell de la medul·la espinal, la qual cosa causa la pèrdua de control dels músculs.

Tractament habitual

Notícies relacionades

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

Elna tremola davant l’arribada d’‘indepes’ amb autocar

Hi ha fàrmacs que serveixen per tractar la cataplexia. El més habitual és l’oxibat de sodi, que serveix per combatre la somnolència diürna. També s’utilitzen estimulants i antidepressius (inhibidors selectius de la recaptació de la serotonina).

A les persones que pateixen de cataplexia els és útil aprendre a identificar els seus pròdroms (els símptomes que la precedeixen) per poder reaccionar a temps. També és aconsellable fer migdiades breus durant el dia i mantenir bons hàbits de son.