'Miracle workers', el cel és només una altra empresa

Al cel res està bé. Déu (Steve Buscemi fent de si mateix) passa bastant de tot i s’ha decidit a volar la Terra per concentrar-se en el seu pròxim projecte, un restaurant-illa enmig de l’espai. L’única esperança per a la raça humana són dos àngels, Craig (Daniel Radcliffe) i Eliza (Geraldine Viswanathan, revelació de ‘#Sexpact’), que han fet una aposta amb el Todopoderós: si aconsegueixen que una parella de terraqüis molt tímids facin el pas endavant i es facin un petó, deixarà el nostre planeta en pau.

Aquesta és la delirant alhora que encantadora premissa de ‘Miracle workers’, (divina) comèdia que TNT estrena divendres, dia 29, a les 22.00 h. (doble capítol). Comèdia entre diversos subgèneres, perquè a més de romàntica, és laboral. Aquí el Cel és una companyia tan grisa com la majoria de companyies, només que quan hi ha retallades de pressupost, en lloc d’acomiadar algú s’extingeix algun animal.

Tot això va sorgir fa uns anys de la ment del britànic Simon Rich, en la forma d’una novel·la, ‘What in God’s name’, el Déu del qual s’assemblava més a Owen Wilson que a Steve Buscemi. De fet, va ser amb ell amb qui va començar a preparar-se la sèrie. “Al canviar d’actor, hem hagut d’introduir canvis en el personatge”, ens explica Rich. “Necessitàvem fer un Déu més buscemià”. És a dir, un dels seus personatges escèptics, desencisats, amb el seu punt entranyable i també el seu punt homicida.

El que no hauria de fer ningú és titllar la sèrie de blasfema. Si d’alguna cosa fa sorna ‘Miracle workers’, no és de la religió, sinó de les ideologies corporatives: “No és una sàtira religiosa”, assenyala Rich. “Tenim guionistes que venen d’entorns molt religiosos i sempre hem provat de ser respectuosos amb les creences de la gent. Per a mi és, sobretot, una comèdia existencial en la línia de la novel·la ‘Guia de l’autoestopista galàctic’ de Douglas Adams”.

Per als qui anhelin més episodis de ‘The good place’, aquesta comèdia celestial podria ser un bon placebo. “¿I et pots creure que encara no he vist aquesta sèrie?”. No, no m’ho puc creure, Simon, n’hauries d’estar avergonyit. “Però admeto haver robat molt d’altres comèdies celestials, sobretot d’‘El cielo... próximamente’. Hem saquejat a consciència la pel·lícula d’Albert Brooks. ¡Ho admeto!”.

Jove prodigi de l’humor

Notícies relacionades

‘La maja desnuda’ en un anunci de desodorant

El confort de Bárbara Rey albergada a Antena 3

Als seus 34 anys, Rich ja ha fet tot el que molts professionals de l’humor no somiarien fer en una vida. El seu penúltim any a Harvard ja havia firmat per dos llibres amb Random House i, tot just graduar-se, va entrar a treballar al ‘Saturday night live’; cap dels seus guionistes ha començat més jove (24 anys). ¿Va ser fàcil sobreviure sent tan petit en una sala de guionistes tan selecta i competitiva? “Estava aterrit, però he de dir que tots van ser molt macos amb mi, en particular Colin Jost, Seth Meyers i Paula Pell. Em van ensenyar a crear esquetxos televisius des del principi fins al final”.

Sense aquell ensenyament, admet, mai es podria haver plantejat fer la seva primera sèrie pròpia, ‘Man seeking woman’, comèdia romàntica surrealista i psicodèlica que va durar poc, però que avui es considera de culte. “Un dels esquetxos que vaig escriure va marcar la meva primera sèrie i tot el que he fet després [que inclou la seva temporada com a guionista de Pixar]. Andy Samberg era un xaval que entrevistava els novios de la seva mare cada diumenge al matí, per si se’ls tornava a veure el pèl (rialles). Per a mi l’humor consisteix, sobretot, a agafar una cosa real i fer-la saltar a un pla delirant”.