'I am the night', un misteri retro amb noms de luxe

Les fronteres entre cine (no només independent) i televisió s’han tornat tan permeables que ja no ens estranya, o, bé, només una mica, que el següent treball conjunt del protagonista masculí i la directora de 'Wonder woman' no sigui una altra superproducció fílmica, sinó una minisèrie per a una cadena de cable bàsic.

Efectivament. Després de col·laborar en un dels grans èxits del 2017, l’actor Chris Pine i la directora Patty Jenkins es reuneixen (tot i que ella només n’ha firmat els dos primers episodis) a 'I am the night', aposta forta del canal de pagament TNT que aquest dimecres, 27 de febrer, s’estrena a Espanya (23.05 hores), amb un inexplicable mes de retard respecte als EUA.

A 'I am the night', Pine encarna Jay Singletary, antic marine a la guerra de Corea, reporter caigut en desgràcia després de ficar-se on no el demanaven i convertit en gasetiller amb problemes d’ira i drogues. Mentre investiga el cruent assassinat d’una dona, es creua amb una jove, Fauna Hodel (Índia Eisley, per a més senyals filla d’Olivia Hussey i el rocker David Glen Eisley), que ha viatjat del conservador Reno de 1965 a Los Angeles a la recerca de la seva identitat. Ell necessita una redempció. Ella, la veritat. 

Singletary és una creació de ficció, però Fauna Hodel va existir. La sèrie s’inspira en les seves memòries, 'One day she'll darken: The mysterious beginnings of Fauna Hodel', increïble història d’una jove que va créixer a cura d’una mare negra i creient ser mulata, però en realitat va tenir pares blancs. Fauna va descobrir que tenia un avi metge acabalat, George Hodel. Parlem d’un altre personatge real i potser el més tristament famós de la sèrie: segons molts investigadors, va ser l’home que va matar el 1947 l’aspirant a actriu Elizabeth Short, més coneguda com a la Dàlia Negra.

Disfrutable ficció 'pulp'

'I am the night' es mou, no sense certs problemes de ritme, en el terreny de retro-noir de Los Angeles de pel·lícules com 'L. A. Confidential' i, precisament, 'La Dàlia Negra', les dues adaptacions d’obres de l’autor que més sobrevola les seves imatges: James Ellroy. Per desgràcia, el guionista Sam Sheridan, marit de Patty Jenkins, no és cap Ellroy, és a dir, ni és especialment concís ni sap donar gran 'punch' a les seves paraules. 

Notícies relacionades

‘La maja desnuda’ en un anunci de desodorant

El confort de Bárbara Rey albergada a Antena 3

El primer capítol de la sèrie alterna entre les peripècies de Singletary a Los Angeles, investigant un cruent crim, i la complicada vida d’Hodel a Reno, l’alt nivell de segregació racial del qual li ha impedit fer vida normal. El primer és ficció 'pulp' bastant disfrutable, sobretot gràcies a un Pine que gaudeix mostrant el seu costat fosc o llançant-se a la comèdia física. El segon és un drama bastant matusser, de sentiments sobreexplicats i relacions de raça abordades a través de situacions mil vegades vistes.

Però la investigació conjunta de Jay i Fauna promet decantar-se cap al primer, així que caldrà donar una oportunitat a l’ambiciosa producció. A més, són només sis episodis; el compromís és relatiu. I fins i tot, més dubtosa pel que fa a l’escriptura, 'I am the night' pot captivar tant visualment com a auralment: la música de David Lang (guanyador del Pulitzer musical el 2008) és impressionant, combinació de jazz i música orquestral que, de vegades, incorpora joioses floritures electròniques. És en aquests moments quan més que 'retro-noir', 'I am the night' es transforma en pur neo-noir'.