ALS 84 ANYS

Mor Lolo Rico, mare del revolucionari 'La bola de cristal'

El programa infantil, que va encarnar l'edat d'or del pop espanyol, va marcar una època a la televisió dels anys 80

lolo-rico

lolo-rico

3
Es llegeix en minuts
Efe

La periodista i realitzadora de TVE, i directora de l’històric programa ‘La bola de cristal’, María Dolores Rico Oliver, coneguda professionalment com a Lolo Rico, ha mort aquest dissabte a la nit a Sant Sebastià, segons ha informat l’Acadèmia de Televisió a Twitter.

Lolo Rico, de 84 anys, havia rebut nombrosos reconeixements pel treball d’aquest programa revolucionari, que va encarnar l’edat d’or del pop espanyol i en què van ser presents l’estètica i la música dels vuitanta.

Pel programa, emès els dissabtes al matí per TVE de 1984 a 1988, van passar personatges de la coneguda com a ‘movida’ madrilenya i una marioneta es va convertir en ídol dels adolescents de l’època, la Bruja Avería.

‘La bola de cristal’ va ser una idea original de TVE, de la qual Lolo Rico en va ser la coordinadora. Era hora i mitja de programa dividit en tres parts: ‘Electroduendes’, amb personatges com la Bruja Avería (a qui va posar veu Matilde Conesa), el Hada Truca o el Hada Vídeo; ‘Librovisor’, amb la qual s’acostava als més petits a la lectura, i ‘La cuarta parte’,per la qual van passar Alaska, Pedro Reyes, Javier Gurruchaga, Anabel Alonso i Pablo Carbonell.

Importància de la música

La música va ser una part fonamental del programa: José María Cano, de Mecano, va posar música a la sintonia del programa amb la cançó ‘Abracadabra’, interpretada per Alaska, i ‘Vacaciones infernales’, que cantava també l’actual líder de Fangoria; la de ‘Los Electroduendes’ la cantaven les marionetes.

Però la banda sonora del programa va ser molt variada: hi havia flamenc amb Pepe de Lucía i temes ja clàssics com ‘No se ría’, de Santiago Auserón, que va compondre també ‘La bola de cristal’ per a Alaska, Homes G, Loquillo i Burning.

En el 20è aniversari del programa, el 2003, Lolo Rico va publicar el llibre ‘La bola de cristal’ (Plaza y Janes), en què alguns dels integrants de l’equip manifestaven el seu “desacord amb els programes de televisió” que s’emetien en aquell moment. I expressaven amb convenciment, segons relatava, “que es pot fer una televisió ètica que afavoreixi el coneixement, la convivència, la intel·ligència creadora i la curiositat pel saber”.

Lolo Rico considerava que llavors “no existia el nivell de llibertat que es va viure en aquell moment, cosa que impedeix la creació de programes dirigits als joves d’aquestes característiques, és igual el canal de televisió que sigui. En aquella època es va votar socialisme, s’acabava de viure una transició i hi havia una aposta clara per la cultura”.

Premis i homenatges

El treball de la directora de ‘La bola de cristal’ ha sigut reconegut per companys i per diferents institucions i organismes, com el Ministeri de Cultura, que va reconèixer la seva trajectòria professional, creativa i artística, en l’àmbit televisiu, el 2011.

També, la Societat General d’Autors (SGAE) li va oferir un homenatge el 2003, precisament quan es complia el 20è aniversari del programa.

Allà, va recordar els joves que van créixer veient-lo i que es van convertir en el que són escoltant lemes com els que la petita pantalla oferia als telespectadors a través del programa, com per exemple “tienes 15 segundos para imaginar algo; si no se te ha ocurrido nada, es que ves demasiado la tele”.

‘Cartas de una madre de izquierdas a una hija de derechas’

Però Lolo Rico també era escriptora. Va escriure diversos llibres, alguns destinats al món infantil i entre aquests destaca ‘Cartas de una madre de izquierdas a una hija de derechas’.

Notícies relacionades

La periodista va triar el gènere epistolar per reflectir el xoc generacional que es produeix quan una mare progressista, després d’haver intentat inculcar a la seva filla els valors en què sempre ha cregut, observa com amb el pas del temps aquesta es va tornant cada vegada més conservadora, sense poder evitar sentir que ha fracassat.

Al llarg de les sis cartes, segons reflecteix la sinopsi del llibre, s’assisteix a les reflexions sobre la infància i la joventut dels protagonistes, a la consolidació de les seves idees, els contratemps familiars i les separacions, els esdeveniments polítics i socials, uns materials que conformen l’entramat íntim de les seves vides i que l’autora desenvolupa amb esperit autocrític i grans dosis d’humanitat.