Esclavitud a Vigo i Catalunya encesa

Un camió, que és un plató de tele mòbil, ha començat a rodar per les Espanyes (‘Carretera y manta’, La Sexta‘Carretera y manta’). Vol ensenyar-nos en viu, en directe i‘in situ’com malviuen tants treballadors en aquest país. També, els problemes que afecten tants col·lectius, als quals el sistema ofega a poc a poc cada dia. Jesús Cintora Jesús Cintoracondueix el colossal vehicle. Un nombrós grup de col·laboradors i reporters l’acompanyen. I tota la xarxa de corresponsals de la cadena li serveixen cròniques, en directe, des de qualsevol punt de la geografia. La primera parada ha sigut a Vigo.

Han pujat al camió un grup de dones. Les anomenenles treballadores del fred. Passen de 8 a 10 hores al dia dretes, en una nau a vuit graus de temperatura ambient, congelant peix. Les mans insensibilitzades i plenes de durícies. Les espatlles, els colzes, els genolls, els turmells, als 40 anys, fets fosfatina. Estan en lluita. Una d’elles, de nomEsclavitud Fernández, deia: “Vaig començar guanyant 722 euros al mes. Onze anys després, 790. Un sou de merda. Al cap de pocs anys, per a l’empresa ja no vals. Estàs desgastada. A la Seguretat Social et donen una pastilla”.  ¡Ah! Quanta indignació van sentir escoltant l’Esclavitud. Els dissenyadors de les nostres vides ho han aconseguit. ¿Per què hem d’anar a fabricar, a produir, a Bangladesh, tan lluny, amb tanta despesa en nolis i transport, podent fer un Bangladesh aquí? La necessitat és abundant. Sobra carn de canó. El xantatge canalla d’un“‘merdajob’ o res”triomfa.

Notícies relacionades

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

En un moment donat, Cintora va connectar amb Barcelona. L’esperava un grup de bombers. Un deia: “Ens falta roba, botes, eines, tenim camions vells, inservibles, l’altre dia a un li van saltar dues rodes i gairebé ens matem”. Deia un altre: “Al parc de bombers de Cerdanyola som quatre per dia, per a 500.000 persones. Si hi ha una emergència i hem d’anar els quatre, el parc queda buit”.

Aquests dies de metges, estudiants, professors i bombers omplint amb protestes justes tot Catalunya, és a La Sexta on trobem més informació en directe i al minut. A TV-3, per a aquest tipus de manifestacions no hi ha dispositiu especial, ni helicòpters, ni grues, ni‘cheerleaders’. El seu artefacte està preparat per impulsar amb potència l’agitació política. El periodisme és una extravagància. Declina.