Carme Ruscalleda serveix el seu 'últim sopar' a TV-3

Com ja va anunciar abans d’arribar als 65, aquesta edat que fa plantejar-se moltes coses, Carme Ruscalleda ha penjat definitivament el cartell de tancament (tot i que no per jubilació) al restaurant Sant Pau, de Sant Pol de Mar (Barcelona), un local que ha capitanejat durant 30 anys, juntament amb el seu espòs, Toni Balam. Els teleespectadors de Sense ficció podran ser testimonis de les 24 hores prèvies a aquest històric tancament de la mà del documental L’últim sopar

Un equip de 30 persones, amb Joan Celdran al capdavant, ha seguit els passos de la xef durant aquella jornada –"des de primera hora del matí, quan està a casa seva esmorzant fins que torna a la nit, després d’haver tancat", segons explica el director del documental–, per mostrar la dura feina que suposa mantenir l’excel·lència, però també l’emoció que embargava a les cuines i la sala els qui sabien que aquesta seria la seva última sessió abans de caure definitivament el teló. 

Un retrat íntim

"La gran novetat és que per primera vegada retratem la Carme Rucalleda més íntima, ja que fins ara ningú havia entrat en els seus espais privats. La veiem a casa seva, sopant amb el seu marit abans del servei, la seva relació amb els seus fills... És un documental observacional: estem allà observant la realitat durant 24 hores", detalla. Perquè tot i que es titula L’últim sopar, el documental retrata no només aquell moment en el qual 27 comensals tenen el privilegi de ser els últims clients del Sant Pau, sinó tot el que representa per a la família.

I tot i que el final és emotiu, no és trist: "De tant en tant ens arriben notícies de restaurants de gran nivell que tanquen per problemes econòmics, perquè han deixat de tenir clients o per la pressió immobiliària, però en aquest cas és diferent: Carme tanca perquè té gana de fer altres coses i ho fa recol·locant els seus empleats en altres locals", indica el director de l’audiovisual 

Viatge de tres dècades

"Fa 30 anys, Ruscalleda va començar un viatge, i després d’aquest temps navegant, torna el barco al port. Però ho fa bé, amb la qual cosa és un final feliç". Així resumeix Celdran la trajectòria de la xef a bord del seu vaixell insígnia, que, tant ella com el seu marit, paradoxes de la vida, no han pogut disfrutar com un comensal més. "Estaven allà cada dia, però mai havien dinat ni sopat al Sant Pau i la seva il·lusió era poder fer-ho l’últim dia. Però com que té poques taules no ha pogut ser", relata. 

"Ruscalleda és una persona molt exigent i molt controladora, una cosa que al documental queda molt ben retratada, però malgrat això, durant aquell últim dia hi va haver diverses sorpreses", revela Celdran. I una l’hi van fer els seus empleats: la xef va ser obsequiada amb el testimoni de grans xefs que la feliciten. "Hi ha un moment de gran emoció", assegura. 

La mirada de l’expert

El documental està construït per entrevistes a la xef,  al seu marit i als seus fills, Mercè i Raül Balam, i algun treballador, però també s’ha buscat una mirada externa, fora de la família i dels empleats del Sant Pau, perquè expliqués la importància del restaurant i de la cuina de Ruscalleda. I l’encarregat ha sigut Pau Arenós, periodista esepecializat en gastronomia d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, l’únic expert que apareix al documental.

Notícies relacionades

‘La maja desnuda’ en un anunci de desodorant

El confort de Bárbara Rey albergada a Antena 3

"Parlo de la importància del Sant Pau i del que ha aportat Ruscalleda a la gastronomia, una xef que durant els últims anys ha sigut l’única dona del món amb set estrelles Michelin: dos pel Sant Pau de Sant Pol de Mar, dos pel Moments i dos més pel Sant Pau de Tòquio (Japó)", resumeix Arenós.

Les xefs del món

Després de L’últim sopar, s’emet (23.05), A la recerca de les dones xefs, A la recerca de les dones xefsun documental de Vérane Frediani que presenta les millors cuineres amb estrelles Michelin, com Dominique Crenn i Barbara Lync, noves figures en ascens, però també totes les dones que fan una cuina increïble en qualsevol lloc i que volen canviar el món a través de la gastronomia, tot i que no protagonitzin les portades de les revistes especialitzades.