'El cuento de la criada' vesteix la revolució feminista

Dones engalanades amb túniques vermelles i barrets blancs s’apropien dels carrers. L’escena no és casual. L’èxit de l’adaptació televisiva del ‘bestseller’ de l’escriptora canadenca Margaret Atwood, ‘El conte de la serventa’, que retrata un món distòpic on les dones són sotmeses per una dictadura fonamentalista–al més pur Estat Islàmic però inspirada en la Bíblia–, és la principal raó darrere d’aquest curiosa tendència. La trencadora estètica de la ficció ha traspassat la petita pantalla i l’icònic vestuari de la criada Defred, protagonista interpretada per l’actriu Elisabeth Moss, està sent adoptat com a emblema de la revolució feminista arreu del món.

Creada pel productor nord-americà Bruce Miller, la sèrie –que a Espanya ofereix la plataforma de pagament HBO– permet identificar fàcilment els seus personatges, que viuen immersos en una espècie d’estratificació social utilitarista. En el cas de les dones, aquestes es divideixen en grups socials que es diferencien pel color dels seus vestits/uniformes. I amb el que ha empatitzat estèticament el moviment feminista ha sigut amb el color escarlata i, és clar, amb el paper que exerceixen les criades.

En la ficció, aquestes dones són obligades a entregar el seu cos –encara fèrtil– al servei de l’elit social per a un bé comú: la procreació. Submises i coaccionades per un règim totalitarista, les criades són violades en un ritual cerimoniós per assegurar el futur de l’espècie humana, que viu en un món assolat per la contaminació, que ha provocat una pandèmia d’infertilitat.

Arran de la repercussió social que està generant la sèrie, la mateixa autora del llibre en què s’inspira ha reflexionat sobre les connotacions implícites que s’estan atribuint als seus personatges i vestimentes. “Ningú pot acusar-les d’impúdiques: estan ben tapades. Però qualsevol que vegi un d’aquests grups de dones entén perfectament el que volen dir amb la seva protesta”, va explicar Atwood en una entrevista per al diari britànic ‘The Guardian’, on també va detallar que la disfressa de criada s’està utilitzant a causa de la seva flexibilitat i potència visual, que permet a les dones protestar en llocs on no tenen veu.

D’Irlanda a l’Argentina

La sèrie es va estrenar l’abril del 2017. I la primera vegada que va aparèixer aquest tipus de ‘performance’ va ser dos mesos després, durant la campanya per la reforma de la llei de l’avortament a Irlanda del Nord. El 26 de maig de 2017, el referèndum contra la vuitena esmena de la Constitució irlandesa va acabar aprovant-se amb un 66,4% dels vots a favor. Un resultat històric que va reforçar, encara més, el paper de les activistes que van utilitzar el codi cromàtic d’‘El cuento de la criada’ com a símbol de la lluita feminista.

L’argument més estès entre les dones que vesteixen la túnica vermella i el barret blanc és que no volen que un estat les faci sentir com a “simples recipients o incubadores”. Als EUA, el país on més ha crescut aquesta tendència estètica i reivindicativa, la imatge s’ha pogut veure fins i tot dins d’edificis governamentals i és ja una mostra habitual de resistència davant de les polítiques conservadores del president nord-americà Donald Trump.

Un dels moments més significatius d’aquestes manifestacions es va produir el juny del 2017, a Washington, quan un grup de dones vestides amb els complements de criada es van plantar davant del Capitoli. En aquell moment, el Senat nord-americà debatia una reforma sanitària que pretenia reemplaçarl’‘Obamacare’  i deixar sense finançamentPlanned Parenthood, les clíniques de planificació federal que atenen a la població més desfavorida. Aquell mateix mes també es van personar al parlamentd’Ohio, on es debatia sobre la possibilitat d’il·legalitzar l’avortament per “dilatació i evacuació”, que es realitza a partir de les 12 setmanes d’embaràs.

Notícies relacionades

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

Aquest tipus de protestes simbòliques també s’han estès a altres llocs com el Regne Unit i l’Argentina, tot i que no sempre han fructificat. Dijous passat, 9 d’agost, el Senat argentí va tombar –per a desgràcia del moviment feminista–la despenalització de l’avortament. Des de l’any 1921, aquesta és una pràctica penada amb fins a quatre anys de presó al país sud-americà, que segueix lluny de convertir-se en aquesta “Argentina oberta”, que promulgava el president argentí Mauricio Macri.

Atwood es va implicar personalment en aquest cas, ja que la dictadura militar que va patir l’Argentina al segle XX va ser font d’inspiració per a la seva obra. “¿En quina classe de país voleu viure? ¿En un en el qual cada individu és lliure de prendre decisions concernents a la salut i el cos, o en un en el qual la meitat de la població és lliure i l’altra meitat és esclavitzada?”, va preguntar l’escriptora als argentins, un mes abans de la deliberació del Senat, en una carta oberta publicada pel diari argentí ‘Uno’. En la seva missiva, Atwood va recordar que les llibertats civils i els drets conquistats per les dones al llarg de les últimes dècades perillen constantment. 

Right now, women in #Argentina are fighting for their rights and lives. @equalitynow @cdnwomenfdn #AbortoLegalYa #AbortoEnSenadoYa. If #irelandreferendum can do it so can Argentina. #NiUnaMas

— Margaret E. Atwood (@MargaretAtwood) 25 de junio de 2018

Vicepresident of Argentina @gabimichetti: don't look away from the thousands of deaths every year from ilegal abortions. Give argentinian women the right to choose! #AbortoLegalYa #QueElAbortoSeaLey #NiUnaMenos #AbortoEnSenadoYa @cdnwomenfdn @equalitynow

— Margaret E. Atwood (@MargaretAtwood) 25 de junio de 2018