Núria Picas: «L'esport és un còctel explosiu molt vistós en televisió»

Als 41 anys, Núria Picas, l’atleta manresana, que el 2012 es va coronar campiona del món d’‘Ultra-trail’ (carreres de muntanya), es troba en plena forma i disposada a experimentar amb tot. El seu últim repte és una cosa que, assegura, mai s’hauria imaginat: posar-se davant d’una càmera de televisió per debutar com a presentadora de TV-3 amb el programa ‘Aire lliure’. Això sí, sense treure’s les bambes ni abandonar l’esport. 

¿Com definiria ‘Aire lliure’?

Es tracta d’un programa d’esport que intenta anar més enllà, és a dir, que no només va d’activitats esportives, sinó que les utilitza per endinsar-se també en aspectes de la cultura, del territori i, sobretot, per conèixer la visió d’uns personatges magnífics que ens parlaran de les seves manies i de les seves inquietuds, entre altres coses.

¿Va ser un producte pensat des d’un primer moment per a TV-3?

Sí, la idea era posar totes les nostres forces i afany perquè el resultat final fos digne d’aparèixer a TV-3. S’ha treballat molt en equip. Els convidats que hem elegit són persones que volien estar en el projecte, que crèiem que eren ideals per a TV-3 i, al final, entre tots ho hem aconseguit fer realitat.

¿Com li va arribar aquesta proposta?

Va ser una idea de Toni Real, exdirector de ‘Temps d’aventura’. Jo, la veritat, no me l’esperava. D’això ja fa un any i mig. M’ho vaig haver de pensar molt quan m’ho va plantejar, perquè en aquell moment estava preparant una carrera molt important. També tenia dubtes perquè no em veia davant d’una càmera. El meu punt fort és córrer, però, al final, em va convèncer i li vaig dir que sí.

¿Com ha sigut la experiencia?

¡Imagini-s’ho! És la primera vegada que presento un programa. Al principi era tot una incògnita, però crec que tots ens ho hem passat molt bé. El resultat final cal agrair-lo al país que tenim, que és un lloc meravellós, on es pot practicar tota mena d’esports. També a les persones que ens han acompanyat com a convidats. La seva predisposició m’ha facilitat molt el treball.

¿Catalunya és un lloc tan ideal per fer esport?

Sí, perquè tenim de tot: mar, muntanya, una clima excel·lent..., és una barreja brutal. Catalunya és un país extraordinari i no ho dic perquè sigui el meu, sinó perquè ho és realment. Com es veu al programa, hem pogut practicar tota mena d’esports, tant d’aire com de terra i també d’aigua.

¿Quin dels convidats ha vist més preparat?

A mi m’ha semblat que tots estaven preparadíssims. Potser té una cosa a veure que estiguessin avisats per endavant. Fins i tot hi ha hagut qui m’han donat lliçons increïbles sobre esport, com Bruno Oro, que és un gran nedador i coneix llocs únics de la Costa Brava.

¿I amb qui ha connectat més?

Amb Silvia Bel, per exemple, se’ns veu molt unides perquè tenim una amistat des de fa molts anys. Tot i que, sent sincera, he tingut aquest ‘feeling’ amb tots. Personatges com Carme Ruscalleda o Toni Albà, que no tenia el plaer de conèixer, també m’han acabat conquistant.

¿Com ha sigut compartir pantalla amb Kilian Jornet?

El primer capítol en què apareix Kilian, a més de Joel Joan, és molt especial, perquè toquem una part molt emblemàtica per a mi, que és el Berguedà, el Pedraforca i ‘La Patum’. A la meva manera de veure, Kilian és un dels millors esportistes del món i de tots els temps. Amb ell passem una estona molt divertida, em va ensenyar a fer ‘slackline’ i va ser un rodatge ple d’anècdotes.

¿Com s’ha sentit davant de la càmera i el llenguatge televisiu?

La veritat és que m’hi he trobat molt còmoda, perquè no miràvem mai a càmera. Aquest és un detall important a tenir en compte. La majoria de les vegades hem fet com si la càmera no existís. De fet, havia de ser així, perquè quan escales has d’estar pendent de la roca, quan corres has d’estar atent a terra i quan voles..., ja ni t’ho explico. Per tant, en aquest sentit ha sigut una experiència relativament còmoda.

¿Per què creu que l’esport lliga tan bé amb la tele?

Perquè l’esport és un element molt cohesionador, on es posen en pràctica molts valors, entre ells la constància i la perseverança. A més, les activitats esportives, a part d’estar molt ben vistes per ser saludables i integradores, es practiquen moltes vegades en entorns que són majestuosos. Això converteix l’esport en un còctel explosiu d’elements que el fan molt vistós a la televisió.

¿Es planteja treballar en altres projectes televisius?

De moment no m’ho plantejo. Tenia moltes ganes que s’estrenés ‘Aire lliure’. Després, el que hagi de venir ja es veurà. 

Notícies relacionades

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

¿I quins reptes té ara com a esportista?

Els últims mesos han sigut durs i intensos. Continuo fent carreres de muntanya, però ara vull disfrutar d’aquest moment, disfrutar d’‘Aire lliure’ i collir el fruit del treball que hem fet.