ENTREVISTA A ERROL MORRIS

"A vegades penso que la guerra freda no es va acabar mai"

El documentalista parla sobre 'Wormwood', la minisèrie cocumental de Netflix que parla de la misteriosa mort d'un científic de la CIA el 1953

ecarrasco41295916 l r  christian camargo  errol morris  peter sarsgaard  scott171226164227

ecarrasco41295916 l r christian camargo errol morris peter sarsgaard scott171226164227 / ANGELA WEISS

2
Es llegeix en minuts
Nando Salvà

El 1953, Frank Olson, un científic dels EUA que treballava per a la CIA, va caure al buit des del pis número 13 d’un hotel de Nova York. ¿Va ser un accident? ¿Un suïcidi? ¿Una execució perquè no parlés? És la qüestió que planteja un dels documentalistes més importants del món, Errol Morris, a la minisèrie documental que Netflix Espanya acaba d’estrenar. Dissenyada al voltant d’una llarga entrevista amb Eric Olson –fill del científic– acompanyada per una successió de dramatitzacions i imatges d’arxiu, Wormwood analitza capes i capes de fets, enganys, revelacions i pistes falses sobre l’ús d’armes biològiques per part del Govern dels EUA, dels experiments de la CIA per controlar la ment humana, i dels intents per mantenir la veritat el més oculta possible.

–¿Què creu que li va passar realment a Frank Olson?

–Estic gairebé segur que va ser assassinat. ¿Per qui, i per què? No en tinc proves, però és inevitable donar per fet que va ser la CIA. ¿Tenien planejat matar-lo des del principi o el tema se’ls en va anar de les mans? No ho sé. Però ho sabré. 

–D’alguna manera Wormwood també parla de l’aquí i l’ara. ¿Era la seva intenció des del principi?

–El gran problema de Donald Trump, a més de la seva obstinació a destruir el meu país, és que menteix malament. Molt malament. Dit això, hauria sigut rellevant que Wormwood hagués vist la llum en qualsevol de les últimes sis dècades. Des del principi dels temps la mentida ha sigut part essencial de la política. El problema és que, al meu país, va arribar un moment que va començar a ser-ho massa.

–¿Quan?

–Després de la segona guerra mundial, EUA es va convertir en el país més poderós del món, i això el va tornar boig. La por i la paranoia davant l’enemic comunista es van estendre, i això va donar legitimitat als governs per cometre excessos com la supressió de les llibertats civils o les intervencions en altres països. La CIA va començar a actuar de forma descontrolada. I la mentida es va institucionalitzar.

–I ho segueix fent.

–Sí, segueix formant part de l’estructura de govern. A vegades penso que la guerra freda no es va acabar mai, i que simplement hem substituït els comunistes pels terroristes islàmics. Els nostres líders pretenen estar lluitant contra el mateix Satan, i així justifiquen els seus mètodes.

–¿No creu que els ciutadans accepten que se’ls menteixi? 

–Napoleó va dir que la història és una col·lecció de mentides pactades. I sí, els éssers humans vam ser dissenyats per Déu com una perfecta màquina expenedora de mentides. Però també existeix un interès general per descobrir la veritat.

–Però això no sempre és possible

–En discrepo. Tant és que els adlàters de Trump intentin ocultar els fets. La veritat sempre hi és. El problema és que la història no; és perible. Els arxius es perden, la gent mor, les evidències són manipulades. La història de Frank Olson deixa clar fins a quin punt els governs intenten esborrar les seves empremtes.

–De vostè es diu que va revolucionar el gènere documental amb 'The Thin Blue Line' (1988). ¿Hi està d’acord?

–Amb ella vaig demostrar que s’havia condemnat a mort un innocent, i que l’assassí era el principal testimoni de l’acusació. La importància de Wormwood és que abans mai havia meditat sobre el cost de la veritat. ¿Què estem disposats a sacrificar per conèixer-la? ¿Estem disposats a pagar-ne el preu?

Notícies relacionades

–¿Vostè ho està? 

–Estic acostumat a anar amb els ulls molt oberts.