Manuel Campo Vidal: "Els debats tenen una mica de 'reality'"

Manuel Campo Vidal acaba de publicar 'La cara oculta de los debates electorales', un llibre en què mostra la rebotiga dels cara a cara que ha moderat al llarg de la seva dilatada carrera. El periodista aragonès, que presideix l’Acadèmia de Televisió, explica aquí alguns dels secrets i curiositats que s’amaguen darrere d’aquests debats polítics.

–¿Què hi trobarà el lector?

–Es trobarà amb moltes interioritats de com es negocien els debats. També documents, com l’acta que els representants del PSOE i el PP van firmar davant notari per al primer debat González-Aznar del 1993.

–¿És tan important un debat per pactar-lo davant notari?

–Era la primera vegada que es feia a Espanya i la tensió era màxima. Les enquestes estaven molt igualades. Jo ho vaig saber més tard, perquè no hi vam participar, però li vaig demanar a Txiqui Benegas el document perquè quedés en la història.

–¿Quin ha sigut l’error més gran en un debat? 

–El 1993, quan s’estava demanant que l’últim minut fos per sorteig, com que anys després s’ha sortejat i hem comprès tots que tampoc és tan determinant qui és qui tanca, doncs potser hauríem hagut de ser més flexibles des de la mateixa cadena i arbitrar aquesta fórmula en lloc de prendre jo mateix la decisió. M’hauria estalviat uns últims minuts plens de tensió.

–¿El seu principal encert?

–Portar alguna cosa preparada el 1993, perquè tenia por que ells no es posessin d’acord. Sempre s’ha de portar un pla B.

–¿Quin polític ha estat més brillant?

–Em va cridar molt l’atenció el nivell del primer debat, que es va celebrar a la cadena SER entre Fernando Morán i Manuel Fraga en les eleccions europees del 1987. Eren dos diplomàtics i s’estava parlant d’Europa. Vam tenir molt ritme i també molt nivell.

–¿Aznar és el polític més reticent a acceptar debats?

–Les estadístiques ho diuen. Chirac, Aznar i Berlusconi són persones que, havent participat en debats, després no els van acceptar quan eren al poder. Això no és una opinió, sinó una estadística. 

–Al llibre explica com va aconseguir vèncer la tossuderia horària de Fraga en el debat amb Morán…

–Fraga va acceptar el cara a cara, però va exigir que s’acabés a les 12 de la nit, just a l’hora que començava el meu programa. L’única solució que vam trobar, perquè era ràdio i no televisió, va ser fer-ho el dia que ell era a Canàries: Morán i jo vam parlar des de Madrid a les 12 i Fraga a les 11.

–El professor Schroeder, prologuista del llibre, diu que els debats són més un reality que no pas un espai on es discuteixen assumptes importants per al país. ¿Hi està d’acord?

–Tenen una mica de reality, però sobretot, com diu Schroeder, són una selecció de personal. Amb el seu vot, el ciutadà contracta un o l’altre per a director general de l’empresa Espanya S.A. o Barcelona S.A. No dic Catalunya S.A. perquè, desgraciadament, no hi ha hagut mai un cara a cara entre candidats a la presidència de la Generalitat.

–La culpa va ser de Pujol, ¿oi?

–Sí, però després hi ha hagut altres presidents i no debats…

–¿Què va pensar quan va sentir a Pedro Sánchez aquell famós «vostè no és decent» adreçat a Rajoy?

–Vaig pensar que Rajoy s’aixecaria, perquè es va fer enrere i va estar alguns segons sense contestar.

–¿I què hauria dit?

–Hauria hagut de mantenir la calma. Hauria sigut un element d’enorme impacte. 

–¿Considera justes les crítiques que li van ploure des del PP per no haver cridat l’atenció a Sánchez?

–Ni jo ni ningú ha de cridar l’atenció a un dels candidats perquè, com diu Vicente Vallés, el to triat per un candidat per dirigir-se a un altre és una decisió política. Ja s’ho farà amb la seva decisió.

–Ana Pastor (PP), actual presidenta del Congrés, es va solidaritzar amb vostè.

–L’endemà em va enviar un SMS, que vaig agrair moltíssim, dient que havia estat bé no intervenint perquè ella creu que les coses són més gràfiques si no hi intervenen altres persones. La meva impressió és que la gent del PP que es va enfadar molt ha considerat amb el pas del temps que aquella expressió de Sánchez va acabar beneficiant Mariano Rajoy.

Notícies relacionades

‘Adivina qué hago’ torna

‘La maja desnuda’ en un anunci de desodorant

–¿Creu que la ruptura del bipartidisme farà desaparèixer els cara a cara?

–No. És veritat que sempre hi haurà d’haver un debat a quatre, però jo no descarto que se celebrin alguns cara a cara creuats. ¿O no seria interessant en aquest moment un debat Rajoy-Rivera?