El sector audiovisual clama per TV-3

«La tele pública està a punt de traspassar una línia vermella». Aquest és el contundent diagnòstic, en boca de Raimon Masllorens, president dels Productors Audiovisuals Federats (PROA), que el sector audiovisual català fa de la situació actual de la televisió autonòmica, minvada en el seu pressupost, amb una reducció en els ingressos per publicitat i amb dificultats importants per plantar cara a la dura competència. 

Per primera vegada, els integrants del sector audiovisual –actors, directors, productors, guionistes, empresaris...– han consensuat un manifest, 'Més TV-3!', que llança un SOS d’advertència davant la situació «d’extrema gravetat» en què està la televisió autonòmica catalana i, per tant, el «risc de desaparició» de la indústria audiovisual. Àlex Casanovas va llegir ahir el text a la seu de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE), en un acte multitudinari que va reunir representants del sector. Les mesures que proposen els firmants es concentren en tres punts: dotar TVC de més pressupost (dels 500 milions del 2010 s’ha passat als 307 previstos per al 2017), establir un model de televisió pública competitiu i apostar per un òrgan de govern «menys polititzat i més professionalitzat». Tot plegat amb l’objectiu que TVC pugui competir «amb èxit» en el nou entorn perquè aconsegueixi seguir sent el «motor» del sector audiovisual català i en el qual la prioritat sigui la producció de continguts, al marge dels «condicionants» polítics «en la presa de decisions».

"UN TOC D’ATENCIÓ"

El manifest es converteix, així, en «un toc d’atenció» en plena negociació dels Pressupostos i a l’espera d’un acord entre el Govern i la CUP. Casanovas va recordar que, individualment, cadascuna de les associacions ha fet arribar les seves demandes a l’Executiu català.

«No demanem res per a nosaltres», va afirmar Isona Passola, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, «sinó que es doti de pressupost TV-3 perquè no acabi sent residual i perquè sigui el motor del sector audiovisual». En aquest sentit, Passola va aprofundir en la xifra que la tele autonòmica destina a la producció de continguts: si el 2010 pujava a 80 milions d’euros, sis anys més tard se situa en 40 milions. «És una vergonya que s’hagi reduït a la meitat el pressupost destinat a la ficció; s’ha deixat caure TVC».

A la pregunta de quins paràmetres hauria de seguir aquest nou model de televisió, Passola només va opinar que sobre aquest tema «hi hauria diferents postures» i va llançar un dard a la classe governant: «Per tenir una tele potent, governar vol dir prioritzar, igual que s’ha prioritzat en la sanitat i en el sector social; hi ha d’haver aquesta prioritat per a la tele, que està agònica», va afirmar.

NOUS CANALS I PLATAFORMES

Entre els motius que podrien portar TV-3 a convertir-se en una tele «prescindible», i el sector audiovisual català, en un sector «subsidiari i irrellevant», el manifest apunta a la «progressiva fragmentació de l’oferta televisiva, el canvi en els models de consum i l’aparició de nous canals i plataformes de continguts».

Notícies relacionades

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

En representació de Productors Associats de Catalunya (PAC), l’actor i director Joel Joan va utilitzar un símil cinematogràfic per descriure el panorama: «Ens sentim enmig de la tempesta perfecta».  

A causa de les transformacions que ha viscut l’univers audiovisual en els últims 10 anys, Joan va denunciar que el sector s’ha quedat «obsolet» i amb molts menys recursos econòmics per competir amb «una demanda molt més alta de produccions molt potents»: «La nostra indústria és incapaç d’afrontar-ho; és impossible competir amb una finestra en la qual tot està multiplicat per 10». L’actor va alçar una llança a favor de la «imaginació» per sortir del carreró sense sortida. «Toca fer crítica», va advertir.