Yolanda Ramos: "Quan em van trucar de 'Tu cara me suena' em vaig cagar a sobre"

L’actriu i humorista catalana Yolanda Ramos ha entrat com un cicló a Tu cara me suena, el concurs d’imitadors de famosos que emet Antena 3 els divendres a les 22.00.

–¿Com es va produir la seva entrada a Tu cara me suena

–Aquest era un dels programes que em feien una mica de por perquè és difícil de fer. Quan em van trucar em vaig cagar a sobre perquè em fa molt respecte i sobretot perquè no canto. Em vaig posar de seguida a fer classes de cant i a preparar-me.

–¿Quin és el seu punt fort?

–Cap. Suposo que imitar, però tampoc imito bé. El que he fet sempre és caricatura. I aquí no pots fer caricatura de segons quines coses i cantants. És estrany.

–¿Té clar que amb aquests condicionants no guanyarà?

–Ni m’ho plantejo: tant me fa. És molt difícil que un perfil com el meu guanyi perquè seria injust. Aquesta edició és molt forta.

–¿Li fa por el jurat?

–La veritat és que imposa. Al principi hi ha molta conya, però després la cosa es posa seriosa.

–¿Quin dels companys l’ha sorprès més?

–Beatriz Luengo i Blas Cantó m’han impressionat.

–¿Veurem alguna faceta nova de Yolanda Ramos?

–No. És un xou que es mou en comèdia. Potser se’m coneixerà més en el terreny personal i es veurà que m’emociono sovint, cosa que no sabia ni jo. També es descobrirà que canto. Molt malament, però canto.

–¿Vol que li surti al polsador algun cantant en especial?

–Una sempre pensa en els cantants que li agraden. Però després ve el més difícil, que és imitar-los. Per això a l’hora de la veritat gairebé prefereixo els horteres, els que no canten bé.

.–¿Com porta això de cantar i ballar a la vegada?

–És terrible.

-¿L’atrau imitar homes? 

–Això sí que m’agrada, que em posin bigoti i barba.

–¿Llavors li agradaria imitar José Luis Moreno?

–Però si no canta… Ah, perdó, que sí que canta [riu]. Gràcies per recordar-m’ho. Gairebé ho faig millor que ell.

–¿Quin record li ha deixat el seu pas per Hable con ellas

–Em queda el record d’una etapa bona, de bons pagadors. Em van respectar molt els problemes que vaig tenir amb José Luis Moreno. La premsa em pregunta amb por per aquest tema. No sé per què se li té tanta por a Moreno. Així va el país.

¿Qui el protegeix?

–No ho sé. Això de Moreno ho sabia tothom però ningú s’atrevia a dir-ho en públic. ¿Però per què? El que no hauria d’anar a la televisió és ell perquè deu a moltes persones. I que em denunciï… No em va denunciar mai perquè és veritat. A mi se’m va començar a respectar com a còmica quan li vaig dir allò a Moreno.

–¿Està vivint un dels millors moments de la seva carrera artística?

–Sí. La meva nena tenia cinc mesos i jo feia dos anys que estava a l’atur. Vaig agafar la meva filla i me’n vaig anar al teatre a Barcelona. A partir d’allà, va sorgir alguna cosa en mi que em deia que jo valia com a actriu.

–¿En quina mesura Hable con ellas 

–Bastant. Que et vegin a la tele influeix. En l’espai ens equivocàvem molt i estava viu. A la gent li encanta això de la improvisació. A Homo zapping hi havia guió, però després hi afegíem moltes coses.

–¿Per què creu que ja no hi ha programes com Homo zapping

–Perquè la realitat supera la ficció. Es pot fer crítica, però no a través de la imitació. A Catalunya encara es fa Polònia i Crackòvia, però és difícil fer-ho per a tot Espanya.

Notícies relacionades

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

–¿Televisió o teatre?

–Tots dos. La tele dóna diners i fama i el teatre dóna vidilla. La fama m’encanta.