ENTREVISTA

Loles León: "Era molt esperada a 'La que se avecina'"

L'actriu barcelonina confessa que no ha volgut veure mai la sèrie de Tele 5 perquè era com "un nòvio a qui deixes de veure"

tecnicomadrid33375848 television serie  la que  se avecina en  la  imagen   loles

tecnicomadrid33375848 television serie la que se avecina en la imagen loles

3
Es llegeix en minuts
JUAN CARLOS ROSADO / MADRID

Loles León s’incorpora a la sèrie de Tele 5 'La que se avecina' aquest dimarts  (22.30 hores) seguint els passos de María Adánez, Fernando Tejero i Luis Merlo. Aquests actors de l’extinta 'Aquí no hay quien viva', no van passar, de forma immediata, a formar part del repartiment de la producció que va prendre el testimoni de la pionera d’Antena 3.  

–El seu primer dia de rodatge devia ser com el famós «Decíamos ayer…» d’Unamuno ¿no?

–Doncs sí. Va ser com ho havíem deixat ahir i ho vam tornar a reprendre. Va ser fantàstic, perquè hi havia un ambient boníssim i, sobretot, perquè jo era molt esperada. Això sempre agrada. Va ser molt gratificant.

–¿Per què s’ha hagut d’esperar tant per a la seva tornada?

No ha sigut culpa de ningú. Cadascú feia la seva i no hi havia hagut contactes per tornar. Hi havia hagut contactes per a altres coses, però no vam arribar a entendre’ns. Hi va haver un periodista que em va entrevistar i va aconseguir arrencar-me el compromís i vaig dir que, com James Bond, mai es pot dir mai més. Alberto Caballero va contestar dient que estaven oberts al diàleg i que si jo em volia incorporar ells estaven encantats. Em va trucar per quedar i vam començar aquest idil·li. Va ser com una seducció mútua. Em va agradar molt la forma d’acostar-nos. L’única cosa és que m’hi vaig incorporar tard perquè ells em volien escriure un personatge perquè fos una mica fix. Només he fet els tres últims capítols d’aquesta temporada. 

–¿Com és el seu personatge?

Una dona estupenda. Menchu és la mare de Yoli (Miren Ibarguren). Per a Yoli la seva mare és la seva millor amiga. Van a l’una i són bastant bipolars i intenses. Són personatges que a l’arribar a Monte Pinar ho revolucionen tot, però també es troben allà amb tota una sèrie de personatges realment molt fora de sèrie. Es creen unes trames molt divertides i extremes. Ens hem petat molt de riure.

–¿Com es treballa amb Miren Ibarguren?

–Realment bé. Miren ha sigut tot un descobriment perquè hem encaixat les dues des del primer moment. És molt bona actriu, amb molta energia, potència i resistència davant qualsevol situació. És de les que m’agraden a mi: a qui dónes i et dóna. Hem connectat molt bé i ens estimem moltíssim.

–¿Tindrà algun gest de complicitat amb els personatges que interpretaven els seus companys a Aquí no hay quien viva? 

–Amb l’alcalde (José Luis Gil), que era el meu marit a l’altra sèrie. El miro amb cara de curiositat, però res més. Els guionistes volien només unes pinzelladetes, una cosa molt subtil. Però Menchu vol canviar la seva vida i un futur alcalde doncs li va molt bé. Ella també té rotllo amb Fermín (Fernando Tejero).

–¿Ha seguit la sèrie aquests anys?

– Jo me’n vaig anar i me’n vaig anar per a tot. És com un nòvio a qui no tornes a veure. No la vaig voler veure i me’n vaig desentendre totalment. M’agradava moltíssim Aquí no hay quien viva i m’agradava estar en aquella sèrie. El que passa és que hi va haver moments que les condicions de treball eren diferents. Jo volia resistir, però quan el cos t’avisa…

–Deu haver-ne vist algun capítol per anar-se ambientant, ¿no?

–No, perquè al meu m’agrada tota la frescor del món. M’agrada entrar sense saber nada. Per al meu és com començar en un nou treball. Jo no entro de refresc, sinó per estrenar.

 

–¿Se li han tret les ganes de fer programes com Amigas y conocidas de TVE?

–Ni me’n recordava d’aquell programa. Com arriba a ser el subconscient, que t’ho treu tot del cap quan no te’n vols recordar. Aquell programa s’havia presentat cinc anys abans a TVE i quan van fer allò de Hable con ellas, els vaig dir que el presentessin una altra vegada i va tirar endavant. Però jo no sóc entrevistadora, presentadora ni tertuliana. I quan hi ha un paper d’actriu jo ho deixo tot. Mentre espero que m’ofereixin alguna cosa, si hi ha un altre producte que m’interessa m’hi apunto perquè bé hem de seguir vivint.

Notícies relacionades

–¿Com porta aquells llargs períodes sense feina?

–Com tothom. Molt malament, molt trista i de forma precària. Estirant d’aquí i d’allà. Hisenda no sap que has treballat molt aquest any, però que l’anterior no vas treballar gens. Com tot déu: a vegades demanant ajuda i altres donant ajuda. Aquesta societat s’ha convertit en una gran comunitat: ens ajudem els uns als altres perquè no hi ha hagut una altra manera de tirar endavant.