Una elèctrica Isabelle Faust

La personalitat i apassionada entrega d'Isabelle Faust (Esslingen, Alemanya, 1972) van captivar, divendres a la nit, l'Auditori. La virtuosa i polifacètica violinista alemanya va interpretar juntament amb l'OBC el Concert per a violí i orquestra, número 1 compost per un jove Prokófiev quan vivia a França. La seva versió d'aquesta joia neoclàssica, que requereix molt desplegament energètic i un gran domini de la tècnica interpretativa, va omplir l'ambient d'electricitat però també de calidesa i lirisme.

Faust va demostrar amb el seu Stradivarius Bella dorment del 1704 per què és al podi de les grans de l'instrument. La força de la instrumentista en l'execució de la peça, en perfecte diàleg amb l'orquestra dirigida aquest cap de setmana pel mestre polonès Antoni Wit, va tornar a impressionar uns seguidors acostumats a disfrutar-la també com a solista, en formacions de cambra o en els seus duos amb el pianista Alexander Melkinov. Pròximament, el 24 d'abril, se l'espera al Palau per recrear en una sola sessió ni més ni menys que la integral de les Sonates i Partites de Bach.

La violinista va aconseguir projectar, amb un especial toc personal, la claredat del discurs sonor de l'obra del rus, que ofereix una gran diversitat d'articulats temes i passatges de gran dinamisme per tornar a la calma al final.

Notícies relacionades

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

Elna tremola davant l’arribada d’‘indepes’ amb autocar

Les repetides aclamacions van afavorir una generosa propina de l'artista. Abans, la formació havia transmès la màgia pròpia dels contes de fades amb les cinc peces infantils recollides a Ma mère l'Oye, de Ravel, plenes de refinada subtilesa, especialment les escenes del bosc.

BRILLANTOR DE HOVARTH / La interpretació de la Simfonia, número 1 de Xostakóvitx, escrita per l'autor als 19 anys amb una sorprenent maduresa, va respondre a les expectatives. Hi va haver equilibri entre les seccions amb un correcte comportament de metall i percussió i un millor nivell de la corda, on va brillar el lirisme del concertino László Hovarth i la bona direcció de Wit.