«És molt estrany que ens hagin donat l'Ondas»

-¿Tan malament està la tele perquè li hagin donat un Ondas a un programa tan esbojarrat com el seu?-El que crec és que no tenim competència, sincerament. Els que tenen una mica d'edat, com Buenafuente, ja tenen premis. Però sí, és molt estrany que ens premiïn perquè és un xou esbojarrat i irreverent, amb un llenguatge estrany. Encara que ens suposa un reconeixement.

-¿Què és Ilustres ignorantes?-És una tertúlia com n'hi ha centenars, però en lloc de parlar de política i estar enfadats el que fem és buscar el costat humorístic de tot. No és una tertúlia d'actualitat, ja que tractem temes més oberts, però intenta ser divertida. Si surt alguna cosa humorística de riallada, doncs bé. I si no, doncs amb el somriure ens val.

-També li han donat l'Ondas a Serrat. ¿Això els dóna més prestigi a vostès o suposa més aviat un desprestigi per al cantant català?-Nosaltres estem molt orgullosos del que fem, que és tan digne com altres espectacles. El problema és que l'humor és una cosa menor. En el subconscient col·lectiu existeix la idea que l'humorista és un ésser que té gràcia i fa riure. I això no és així. La tasca de l'humorista és la més difícil i la més excelsa. Crec que és més important un humorista que un cantant. Admiro Serrat, de fet, vam tornar junts en tren i vam estar xerrant. M'encanta que el premiïn, però no em sembla un descrèdit que ens el donin també a nosaltres.

-Era broma i s'ha posat seriós...-Ja ho sé, però és que és així. Es desdenya l'humor com una cosa menor. Es nega la part intel·lectual i creativa de l'humorista, que és una feina desagradosa, fosca i antipàtica.

-¿Serrat li va dir si els veia?-Sí, ens va dir que li agradava molt. El vaig convidar al programa i va deixar oberta la porta. També és fan de Faemino i ens ha vist molt als dos.

-¿Quin títol de cançó de Serrat definiria millor l'esperit d'Ilustres ignorantes? ¿Esos locos bajitos?-Crec que la cançó que té una comicitat semblant a la nostra és Qué bonito es Badalona. És aquesta contradicció que es produeix perquè Badalona pot ser de tot, menys bonica. Esos locso bajitos també s'hi ajustaria. I també la de No hago otra cosa que pensar en ti, que està mirant el sostre i com que no se li acut res... Igual que nosaltres quan vam començar a dir tonteries. Serrat no és un artista que inclogui l'humor a les seves cançons, però sí que té una espècie de distanciament molt interessant.

-Tenia apuntats uns altres títols precisament per si no se li n'acudia cap: Una de piratas, Cada loco con su tema, Fiesta, Vagabundear...-Sí, sí, totes ens lliguen prou bé. Acabo de descobrir que Serrat té més similituds amb el nostre programa del que jo em pensava. M'agrada molt el que ha fet vostè.

Notícies relacionades

Elna tremola davant l’arribada d’‘indepes’ amb autocar

Eleccions a Euskadi: dama de 90 anys i no se’n perd ni una

-¿El seu programa seria impensable en una tele en obert?-Produït i realitzat així seria impensable, perquè la realització és absolutament clàssica. És un programa libèrrim en què pots dir el que et doni la gana. Parles el que vulguis i amb el llenguatge més procaç que se t'acut.

-¿Falten programes d'humor ara mateix a la televisió?-L'humor s'ha decantat cap al monòleg i aquest té poca cabuda a la tele, que requereix més la narració i l'esquetx. El resultat és que l'humor no està a la tele, sinó als bars, teatres i circuits còmics.