Anar al contingut

DOCUMENTAL

L'herència de Cruyff, a 'Sense ficció'

TV-3 emet 'L'últim partit. Quaranta anys de Cruyff a Catalunya'

EL PERIÓDICO / BARCELONA

El 28 d'octubre de 1973, Johan Cruyff va debutar com a jugador blaugrana contra el Granada, un partit de Lliga que va finalitzar amb un contundent 4-0. Allà es va començar a gestar un mite que ha marcat els últims 40 anys de la història del Barça; una herència que analitza amb alguns dels protagonistes -incloent-hi el mateix Cruyff- el documental L'últim partit. Quaranta anys de Cruyff a Catalunya, producció estrenada el 3 de novembre i que aquesta nit emet l'espai de TV-3 Sense ficció.

Ideat pel periodista Xavi Torres i dirigit per Jordi Marcos, L'últim partit... explica com Johan Cruyff  va canviar una imatge derrotista -que el Barça es va forjar durant la dictadura franquista- i el va ajudar a passar a ser un club guanyador i respectat. Un canvi de mentalitat al qual va contribuir la seva forma d'entendre l'esport i la vida: «Si vols fer una cosa, fes-la», és un dels lemes vitals del genial holandès.

Des de Majolin van der Meer, viuda d'Armand Carabén -el gerent del Barça que va fitxar Cruyff i que li va explicar la realitat social i política que hi ha darrere del «més que un club»-, fins a Vicente del Bosque, passant per Xavier Sala i Martín, Pep Guardiola, Xavi Hernández, Xavier Folch, Magda Oranich, Ferran Adrià, Josep Carreras, Jordi Cruyff... Tots opinen sobre l'exjugador, exentrenador, exseleccionador, amic, pare, mestre..., que aplica la seva particular filosofia de la vida en tots els temes tractats: el Barça, la política, la solidaritat, Catalunya i els catalans i el lideratge. I sempre d'una manera oberta i desinhibida.

INFLUÈNCIA SOCIAL/ L'ídol mundial que va canviar la història d'un club i, en certa manera, la mentalitat d'una societat, va arribar a una Espanya marcada per una dictadura feixista des de feia quatre dècades. Però ell venia amb un comportament de vida propi d'una democràcia en un país que volia recuperar la identitat, i així va continuar actuant, com a jugador, primer, i com a entrenador, després. D'aquesta manera, va influir en la gent, però també en els mitjans de comunicació. «Ens ha ensenyat a guanyar», diu al documental Josep Carreras. I Guardiola anima tothom a preguntar-se, una vegada i una altra, «¿quin és el començament de tot el que tenim ara?».

Per Sala Martín, economista i exdirectiu del Barça, Cruyff va canviar «la mentalitat de tot un poble». «Ens ha fet confiar en les nostres possibilitats», afirma rotund. També en el documental, Ferran Adrià apunta que «objectivament, és el futbolista més gran de la història: és l'únic que ha sigut gran com a jugador i com a entrenador».

L'últim partit... és, segons Televisió de Catalunya, el retrat d'«un home que sempre ha dit el que pensa i que sempre s'ha sentit lliure»; en definitiva, d' «un líder nat, d'un lliurepensador obsessionat per fer feliç la gent i que no pot deixar de pensar en social, com diu ell mateix, en contraposició a l'individualisme».

0 Comentaris
cargando