'Sense ficció' analitza avui l'auge dels ultres a Europa

L'exitós maquillatge ideològic de Marie Le Pen a França, el desvergonyiment i la xuleria d'Alba Daurada a Grècia i la impunitat dels ultres a Espanya, als qual no fa falta representació parlamentària per fer-se sentir -i agredir- sense excessius riscos. Aquests són tres dels estils d'actuar de la ultradreta a Europa, grups antidemocràtics que estan vivint un inquietant auge, una tendència que avui analitza el programa de TV-3 Sense ficció, al documental A la dreta, i més enllà...

Dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis, aquesta producció de Televisió de Catalunya analitza a fons aquest fenomen de radicalisme a partir de tres situacions de països que, no per casualitat, estan patint amb més duresa a la seva societat els estralls de la crisi econòmica: Espanya, Grècia i, també, França. En el cas espanyol, a més, s'hi suma la circumstància afegida del moviment independentista català, que aviva encara més si és possible el rebrot ultranacionalista dels grups més ultres. I també xenòfobs.

És el cas de Plataforma per Cata-lunya (PC), partit català que nega ser d'extrema dreta i que ha aconseguit una àmplia representació als ajuntaments (67 regidors) amb el seu eslògan «Primer els de casa». Molt en la línia d'aquest grup català, al País Valencià ha aparegut Espanya 2000, que combina les activitats benèfiques de repartiment de menjar «només per a espanyols» amb les accions anticatalanistes.

Notícies relacionades

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

També apareix L'Espanya en Marxa, últim intent d'unitat de l'extrema dreta espanyola, que agrupa partits com Aliança Nacional, i en què militen algunes persones implicades en assassinats i altres episodis violents, com l'assalt a la Blanquerna, a Madrid.

AGRESSORS I AGREDITS // Davant les càmeres, alguns dels representants d'aquests grups ultres justifiquen l'ús de la força i la violència per evitar el trencament de la «sagrada unitat d'Espanya». I també hi intervenen víctimes de la violència feixista, com el pare de Guillem Agulló, exemple emblemàtic d'un crim que ha quedat pràcticament en la impunitat i en què el seu assassí reincideix en activitats delictives de l'extrema dreta, o es presenta a les eleccions per un partit ultra.