Ana Duato: «Sé que ja estic encasellada, però m'importa un rave»

-¿Vostè creu que Cuéntame... necessitava renovar-se?

 

-Sí, crec que era necessària una evolució de la sèrie. Aquest 1982 és un any de molt canvi, no solament polític sinó per a la vida de tots els espanyols, que es comencen a sentir protagonistes del seu destí.

-¿I per a Mercedes?

 

-També és una època de molt canvi. En aquesta temporada uneix dues facetes importants en la seva vida: empresària dissenyadora i aquesta nova etapa bolcada en el càncer, que en aquell moment encara era tabú.

-¿Quin tipus de transformacions patirà el personatge?

 

-Per a Mercedes tot canvia, tant per fora com per dins de la família. Té un caràcter molt representatiu de la dona moderna, capaç d'adaptar-se als nous temps. Ja ho ha demostrat en diferents etapes de la seva vida.

-¿Com era Ana Duato el 1982?

 

-Molt joveneta, perquè només tenia 14 anys. Recordo el canvi polític, perquè el meu pare va ser un dels que van votar el PSOE de Felipe González. Tot i que després la seva vida política ha virat… Però en aquell moment sentia la necessitat de canviar les coses i va voler recolzar aquell projecte.

-¿I com ho vivien a casa?

 

-Jo notava molt l'alegria amb què ens preníem tot el que va passar aquell any. Era una època molt divertida. Sóc valenciana i, malgrat que la moguda era madrilenya, a la meva terra hi havia molt color i molta música. Recordo que gràcies als meus tres germans grans em deixaven sortir fins tard. Eren temps de molta obertura i de màniga ampla.

-¿Quin succés de la transició la va marcar més?

 

-Era el meu pare qui se sentia protagonista de la història i del canvi. Pel que fa a Mercedes, se separa una mica dels pensaments polítics d'Antonio (Imanol Arias) i pren la iniciativa de voler un canvi. Ella sempre havia estat per darrere del seu marit, però en aquesta ocasió se li anticipa.

-¿Potser per això sorgiran espurnes i problemes conjugals?

 

-A Cuéntame... sempre hem mirat de reflectir la veritat dels personatges. No podíem deixar d'explicar un moment de crisi en un matrimoni tan llarg com el dels Alcántara.

-¿És una sort poder fer un personatge durant 15 temporades?

 

-Per a la meva trajectòria, Mercedes i Cuéntame... han sigut factors decisius. És una escola com a actriu i com a persona. Poder seguir l'evolució d'un personatge basat en moltes dones reconeixibles, com la meva mare i la meva àvia, és impagable.

-¿Què pensaria Mercedes de la contrareforma de l'avortament del PP?

 

-A Espanya hi ha moltes Mercedes. Ella ha obert molt la seva forma de pensar, perquè la religió l'ha marcat com a totes les dones de la seva generació. La pèrdua de llibertats la veuria com un retrocés.

-¿I què en pensa Ana Duato?

 

-Estic absolutament a favor de l'avortament i de deixar que la dona prengui una decisió personal.

-¿No se sent una mica estancada en el seu interminable personatge?

 

-Fa 12 anys que sóc Mercedes i no tinc la sensació d'estancar-me, sinó al revés.

-¿No té por d'encasellar-se?

 

-És que ja estic encasellada, però m'importa un rave. M'importen més altres coses: fer cada dia millor la meva feina i fer-la creïble.

-Vostè ha presumit de no haver encès mai un ordinador. ¿D'on li ve l'aversió a les noves tecnologies i a les xarxes?

Notícies relacionades

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

 

-La meva família em renya molt per dir això, així que no reconeixeré que ho he dit [riu]. Sé que un s'ha d'adaptar als nous temps, perquè les tecnologies aporten coneixements i altres maneres de comunicar-se. No vull donar l'esquena al tema perquè és el futur, sobretot dels meus fills. Però és veritat que, potser per la sèrie i el personatge que interpreto, m'aferro a les coses reals i de veritat, i no a les virtuals.