CRÒNICA

Una joia de La Perla

'Traduccions-Translations' és una obra de delicada artesania i missatge rotund

1
Es llegeix en minuts
JOSÉ CARLOS SORRIBES
BARCELONA

La Perla 29 aplega una dècada i mitja d'inequívoca trajectòria. Pam a pam, s'ha convertit en una referència indiscutible del teatre català per una manera de fer que, per sobre de tot, irradia passió pel teatre. Un teatre artesanal que mima els detalls i que mai presumeix d'ostentacions gratuïtes. La seva última i excel·lent estrena, Traduccions-Translations, és una altra joia polida amb dedicació d'orfebre.

Escrit el 1980, el text de l'irlandès Brian Friel és un majúscul fresc sobre el procés de colonització lingüística que va patir Irlanda, al segle XIX, per part de les autoritats angleses amb un petit poble, una Arcàdia gairebé idíl·lica, com a escenari. Identitat i llenguatge són dos conceptes que destil·la el missatge rotund de Friel i que remeten a una realitat que ens és molt pròxima. Sobren més detalls. Una història d'amor impossible es converteix a més en un excel·lent complement a tan alts propòsits.

Notícies relacionades

Traduccions-Translations no té actors ompleplatees (Pere Arquillué, Julio Manrique o Clara Segura) d'altres obres de La Perla, ni la dirigeix Oriol Broggi, el pilot de la productora. Però Ferran Utzet ha teixit un muntatge imprescindible. I la durada no hauria d'espantar ningú: dues hores i tres quarts, amb pausa. El joc amb el llenguatge (fidel a l'original en anglès), amb català rural per als irlandesos i estàndard per als anglesos, és un altre punt notable a favor seu.

A FOC LENT / La nau gòtica de la Biblioteca torna a mutar en un viatge cap a una escola rural d'Irlanda en un espai amb la màgia de sempre. Utzet cuina a foc lent la primera part de l'obra, en què veiem la vida en aquella escola i l'arribada dels geògrafs anglesos. En la segona, el ritme s'accelera quan irromp la tragèdia. Els nou intèrprets despleguen un treball extraordinari que poques vegades com en aquest admet l'adjectiu de coral. Veterans i fitxatges nous juguen sempre en equip. Com és norma de la casa.