'Salvados' treu els colors a la dubtosa aconfessionalitat de l'Estat

Évole analitza la religiositat dels espanyols i revela que el catolicisme encara perviu com a marca d'espanyolitat

"L'Estat gasta uns 700 milions euros a l'any en el professorat de religió", afirma Isabel Galvín

Évole, amb Antonio Muñoz Molina, a ’Salvados’.

Évole, amb Antonio Muñoz Molina, a ’Salvados’. / LA SEXTA

2
Es llegeix en minuts

Segons la Constitució, Espanya és un Estat aconfessional en què "cap confessió tindrà caràcter estatal". Però, si és així, ¿per què els presidents del Govern segueixen jurant el seu càrrec davant un crucifix? ¿Per què l'assignatura de religió puntua com qualsevol altra matèria? En el seu últim programa de l'any, 'Salvados' ha analitzat la religiositat dels espanyols i sota el títol 'Confesando al Estado' ha examinat i ha intentat respondre a una pregunta: ¿És aquest país un Estat aconfessional? Twitter, un diumenge més treia fum, en aquesta ocasió, sota l'etiqueta #ConfesandoalEstado. 

El programa ha arrencat amb l'escriptor Antonio Muñoz Molina. Amb ell, Évole ha analitzat la pervivència del catolicisme en institucions i espais públics. Per exemple, a Espanya, el càrrec de president es jura davant un crucifix, cosa que no succeeix en altres països com França, Alemanya o Itàlia. ¿Per què? L'escriptor ha apuntat com a explicació una "incapacitat dels polítics per posar en pràctica l'aconfessionalitat i la separació entre el Govern i l'Església". Les creences personals no tenen per què interferir en l'exercici del Govern. "Si el President o Primer Ministre és religiós, que resi a casa", ha defensat Muñoz Molina. 

EN EDUCACIÓ

Però més enllà de les institucions i els espais públics, ¿quina influència té la religió a Espanya? ¿Té una posició preferent en matèria educativa? Amb Isabel Galvín professora d'Educació de la Universitat Complutense, Évole ha aprofundit en aquest tema. Així, els teleespectadors han descobert que a diferència d'altres països, a Espanya és obligatori que en totes les escoles s'ofereixi la religió com a assignatura."A Espanya s'ha d'oferir la religió catòlica, la paguem entre tots i tot el control sobre aquesta assignatura la té la Conferència Episcopal, que escull fins i tot els docents que la imparteixen sense oposicions", ha confirmat Galvín.

En concret, "l'Estat gasta uns 700 milions euros a l'any en el professorat de religió", ha revelat Galvín. Una matèria que imparteix professorat pagat per l'Administració, però seleccionat per la Conferència Episcopal, que també decideix els temaris. Per aquest motiu, 'Salvados' ha visitat un col·legi concertat, Los Arenales, d'educació religiosa i segregada per veure com és la docència en aquests centres.

Amb la nova LOMCE, la religió serà una assignatura que comptarà com les altres en el currículum. A més, la nova llei blinda la subvenció a centres que imparteixen l'educació segregada. ¿I en què es basa l'Estat per afavorir una educació diferenciada tan defensada per l'Església? Segons Galvín, en estudis dels EUA, estudis del sector del Tea Party defensen que la segregació per sexes millora els resultats acadèmics. Una opinió a què s'agafen dues joves mares que porten als seus fills a Los Arenales. I un argument que també defensa Alfonso Aguió, president de la Fundación Arenales en aquest centre concertat.

Notícies relacionades

Francisco Vázquez, exambaixador d'Espanya davant la Santa Seu durant el Govern de Zapatero ha posat la guinda a aquest últim programa de 'Salvados' de l'any. Vázquez, socialista i catòlic declarat, ha afirmat que l'amenaça de Rubalcaba de denunciar el Concordat no és res més que "un exercici d'enorme demagògia i falsedat". Vázquez dubta que els socialistes arribin a complir aquesta amenaça.

El programa començava amb el repte de respondre a la pregunta "¿És Espanya realment un estat aconfessional com estableix la Constitució?". La resposta salta a la vista: el catolicisme encara es viu com una marca d'espanyolitat.