Mitjans audiovisuals autonòmics

Santiago Auserón fitxa per 'La Marató' de TV-3

Juan Perro interpretarà, en català, 'Cinema Paradiso, el record'

El músic Santiago Auserón, al seu local d’assaig, a Barcelona.

El músic Santiago Auserón, al seu local d’assaig, a Barcelona. / ARNAU BACH

2
Es llegeix en minuts
OLGA LERÍN
BARCELONA

Santiago Auserón, un aragonès establert des de fa uns anys a la Barceloneta i, sobretot, un investigador incansable de les arrels musicals, interpretarà la cançó central de La Marató de TV-3, que se celebrarà el 15 de desembre. I ho farà en un estil situat als antípodes del que l'exvocalista de Radio Futura ens té habituats, ja que posarà veu al tema d'amor de la pel·lícula Cinema Paradiso, de Giuseppe Tornatore.

La cançó, que forma part de la banda sonora composta per Ennio Morricone, està considerada una gran melodia, tant des del punt de vista musical com de l'argument, i suggereix temàtiques, com la identitat, el record i la memòria, que, sota el paraigua de La Marató (dedicada a les malalties neurodegeneratives), adquireixen més rellevància. A Cinema Paradiso, el record hi intervenen, a més, el saxofonista Dani Nel·lo i la guitarra clàssica de Francesc Pareja (acompanyant  de Victòria dels Àngels). La gravació de la cançó i el clip es va realitzar, a mitjans de setembre, a La Caseta de la Coma de Burg (Pallars Sobirà), un centre cultural d'alta muntanya que disposa d'una sala amb una sonoritat excepcional.

TREURE UN BON TEMA // «Jo em poso a pencar sempre que en puguem treure un bon tema», explica Auserón que va comentar quan li va arribar la proposta. Dit i fet. «Quan s'arraconen condicionants comercials i s'ajunten experiències artístiques, el resultat és de primer nivell», afegeix Juan Perro, que contesta amb un «¡Anem fent!

No és la primera vegada que el músic -un apassionat de la fonètica- s'atreveix amb un idioma d'adopció: va col·laborar amb Marina Rossell a Pel teu amor (Rosó) i amb Pau Riba a Taxista. «Quan el productor Jordi Cubino em va entregar la lletra li vaig dir que entengués que jo sóc molt sensible a l'hora de posar-me coses a la boca i li vaig demanar llicència per canviar paraules», afegeix. Així que Auserón es va posar mans a l'obra amb persones del seu entorn i va treballar la composició. «Em sento orgullós de la peça, que s'acosta a una cosa bonica -explica-.

Notícies relacionades

Tot i que és un encàrrec, havíem d'a-conseguir que la cançó sonés com si hagués nascut en català».

A un músic que ha tingut el rock a les venes costa imaginar-lo en feines així. «Li hem donat un gir de rhythm and blues, volia que fos més simfònica i em permetés fer al·lusió al tema del cine, i no només incidir en el record», admet. Una memòria que, per a moltes persones afectades, es converteix en una quimera per culpa de l'avanç de la malaltia.