Anar al contingut

Bernat Soler: "Sense Mourinho guanyem tranquil·litat. Jo estava saturadíssim d'ell'"

El periodista esportiu de TV-3 comenta la seva experiència al capdavant de les retransmissions de futbol

OLGA LERÍN / Barcelona

La carrera periodística de Bernat Soler (Barcelona, 1973) sempre ha anat lligada a l'àmbit esportiu, tant a la ràdio (va començar d'estudiant en pràctiques a Ràdio Barcelona) com a la petita pantalla. Des de TV-3 ha estat testimoni, com a comentarista, d'una època gloriosa del Barça: es considera, igual que els aficionats culers, un "privilegiat".

--Va debutar a la tele, i a TV-3, fa quatre anys. ¿Com valora aquest últim tram de la seva professió?
--Molt bé. És una experiència fantàstica. La tele m'està encantant. No la canviaria per res.

--¿Ni per la ràdio?
--M'agrada molt i no sé si hi tornaré en el futur, però la tele és un món on encara he de descobrir moltes coses. Encara n'estic començant a aprendre per poder dir que sóc un periodista de tele.

--¿Què li ha costat més?
--Tot el component tècnic. A 'Hat trick Barça' estic molt implicat en l'elaboració, però el més dur és tenir en compte tots els factors que intervenen a l'hora de fer tele: tècnics, llum, imatge… En la ràdio agafes un mòbil, vas al lloc on hi ha hagut un accident i fas una crònica a través del telèfon. Però la tele implica moltes altres necessitats. De la facilitat de fer ràdio a acostumar-te a la televisió hi ha diversos passos abans.

--¿Per parlar del Barça és estrictament necessari ser culer?
--Si ets culer, entens més alguns mecanismes i el teu receptor. I pots comunicar millor.

--¿I això no pot donar peu a perdre de vista la imparcialitat?
--No, tot i que la parcialitat és evident que existeix, però ha de ser honesta. Per exemple, si el Barça marca un gol que és en fora de joc, direm que és un gol en fora de joc. No ho amagarem pel fet  que beneficia l'equip. Això no exclou que tinguem un punt de vista de complicitat amb una gran majoria de l'audiència, que és culer, que et va a buscar perquè sap que trobarà un discurs que s'adaptarà al que ella vol.

--Va començar a TV-3, el 2009, amb un Tottenham-Barça. ¿Com recorda aquell dia?
--Amb molt carinyo. Tot va passar molt de pressa. Un divendres acabava a Catalunya Ràdio i el dilluns següent ja era a TV-3. I  divendres estava fent el partit amb Pichi Alonso. L'acollida de l'equip de la tele va ser molt bona. Durant el joc no vaig tenir temps de posar-me nerviós: eren tantes les novetats, que al final et llances. A la ràdio havia fet moltes retransmissions i la tele s'hi assembla molt, perquè no surts en pantalla i estàs narrant el que veus. Per tant, ja ho havia fet. No m'acostumo a posar gaire nerviós: és com si tingués un punt d'inconsciència i tiro endavant. És un record entranyable. No vaig patir.

--¿Pere Escobar, el seu predecessor a TV-3, li va arribar a donar algun consell?
--No ho recordo. Però sí que me'n van donar altres persones, com Jordi Robirosa, que em va dir: "Sobretot, mira al monitor". Quan retransmets un partit tens al davant el camp i el monitor, en què surt el que veu la gent. I t'hi has de cenyir, perquè és el que l'espectador veu a casa. Recordo sempre aquesta frase i la tinc molt present.

--En aquests quatre anys, ¿quin ha estat el moment més complicat que ha afrontat?
--N'hi ha hagut dos, però són molt diferents. El primer, la derrota del Barça davant el Bayern (4-0), perquè és la primera vegada que em vaig trobar amb un partit tan desastrós. Una catàstrofe tan inapel·lable com aquella no l'havíem hagut d'explicar mai i ens vam preguntar: "I ara, ¿què diem davant d'això?" Havíem de ser crítics, però tampoc podies avivar el foc, perquè l'equip venia d'una trajectòria molt espectacular.

--¿I el segon?
--Els partits del Madrid, especialment els europeus. Saps que molta gent que et veu vol que perdi el Madrid, però també n'hi ha que volen que guanyi. Són partits de molt equilibrisme. Però des que fem els duels de Champions simultàniament amb TVE, queda bastant clar quina mena de públic escull cada cadena. Però això no vol dir que jo sigui un fanàtic antimadridista. El tema del Madrid és material sensible, tot i que molta gent dirà que a TV-3 se li veu el llautó. Acostumo a escoltar totes les retransmissions que han tingut un component més de tensió i crec que ho estem salvant bastant bé.

--I ara és testimoni d'un canvi important. ¿Com veu el futur de l'equip?
--He de reconèixer que no coneixia Tata Martino, però m'agrada. No el considero un venedor de fum, ni antipàtic, és molt conscient d'on està i té un historial futbolístic respectable. Si els jugadors l'accepten bé, el Barça pot continuar pel bon camí. És una aposta valenta.

--¿Creu que la Lliga ha perdut morbo sense Mourinho?
--Sense Mourinho guanyem tranquil·litat, pau, normalitat... Perdrem segurament soroll, però jo n'estava, sincerament, saturadíssim. Que se n'hagi anat és supersaludable, perquè la seva actuació ha sigut esgotadora per als futbolistes, tant del Madrid com del Barça, els aficionats i la premsa. No podíem estar així tota la vida. Jo m'he tret un pes de sobre.

--¿Com ha afectat la marxa de Guardiola l'espectacle?
--Hem tingut un any per acostumar-nos-hi. M'imagino que estarem molt pendents del que faci el Bayern, encara que cada vegada menys. Està molt bé que un entrenador català triomfi al món. Com que la seva carrera de tècnic serà molt llarga i, probablement, podrà tornar a dirigir el Barça, està bé que adquireixi més experiències.

--Amb les xarxes socials ha canviat la manera de veure la tele, però encara hi ha persones que abaixen el volum i escolten la ràdio. ¿El molesta?
--Que la gent faci el que vulgui. Hi ha persones per a tot, però el que hem d'intentar és fer la feina tan bé com puguem. A vegades tinc la sensació que al comentarista de tele li passa com a l'entrenador de futbol: tots els aficionats porten un tècnic a dins i opinen… Nosaltres estem molt exposats a la crítica i ho hem d'assumir. S'ha d'intentar no molestar, però també has de fer la teva feina. Intentar agradar a tothom és una utopia. Ni t'ho has de plantejar.

--¿Creu que el periodisme esportiu actual ha perdut rigorositat i va cap al fanatisme?
--És veritat que les tertúlies que potencien molt l'enfrontament entre bàndols han cridat molt l'atenció, però crec que hi ha d'haver de tot. No m'agrada erigir-me en algú que digui que això està bé, i això, no. Hi ha públic per a tot i l'oferta respon a això.

--¿Es veu presentat una tertúlia de crits, tipus 'Punto pelota'?
--Has de tenir la capacitat per saber punxar en el moment just de cara a fer espectacle. I crec que no la tinc; no perquè consideri que és un periodisme indigne o cregui que sóc un periodista que no ha de fer aquestes coses. Simplement, perquè no m'hi veig capacitat. No m'atreveixo a criticar Josep Pedrerol, perquè ha creat un producte i li ha sortit bé. Una altra cosa és que m'agradi més o menys, o el vegi. Hi ha d'haver llibertat per a tots.

0 Comentaris
cargando