Laia Ferrer: "No sóc aquí per la meva cara bonica"

Laia Ferrer (Barcelona, 1982) és la cara femenina de lafórmula 1aTelevisió de Catalunya des del 2008. Joventut i entusiasme per l'ofici es donen la mà en una periodista que s'ha fet un foradet en un circ, amb accent masculí, reservat només a uns privilegiats. Lafutura maternitat l'ha obligat a abandonar el pàdoc. Momentàniament.

--¿Com van ser els seus inicis?

--Sóc llicenciada en Comunicació Audiovisual. Quan vaig començar, m'agradava més estar darrere de les càmeres. Vaig treballar de productora de programes en diverses emissores, entre aquestes Catalunya Ràdio. Em va sorgir l'oportunitat de fer un càsting per a TVist. Em van triar i d'allà va venir tot rodat. Estava amb Lluís Canut, amb qui sempre parlàvem de futbol i del Barça, perquè sóc molt culer. Ell em deia que havia d'acabar treballant a esports, perquè faltaven noies.

--Dit i fet...

--Buscaven algú per a motor i vaig passar el càsting. Arribava de vacances un dilluns, dimarts feia la prova i al cap d'una setmana ja me n'anava al Gran Premi de València.

--Corre la llegenda que els pilots la miren molt...

--¿A mi? (riu). Sí que és veritat que quan arribes al pàdoc per primera vegada al principi et miren, sobretot si ets dona, perquè segueix sent un món dominat pels homes. Però ara ja no. Jo sempre dic que la F-1 és com un 'Gran hermano', perquè som les mateixes persones, unes 3.000, i ens anem movent cada setmana durant 19, 20 o 21 premis per diferents llocs del món. És com una gran família: tens els teus amics, els que et cauen bé, els que no¿ Al final, ja ni et miren.

--Tenir un bon físic deu ajudar en aquesta professió.

--En el món de la tele és un plus. Evidentment, el primer que entra a casa és pels ulls, però penso que després t'ho has de treballar, i demostrar que ets molt més que una simple cara. Si només ets això, fes-te model, que et faran fotos i no hauràs de parlar. Però també és un handicap, perquè, a vegades, pel fet de ser dona i tenir un físic que et pot ajudar, la gent et critica molt més i et diuen això que t'han posat aquí perquè ets un florero.

--¿La molesta aquesta valoració?

--Al final t'hi acabes acostumant i passes de tot. Però també m'ho prenc com un repte per demostrar que sóc aquí perquè sóc periodista, treballo moltes hores, em documento i ho puc fer bé.

--¿Què és el pitjor que ha sentit sobre vostè?

--"Mira aquesta nena que han posat aquí...". És el concepte de dona florero. Considero que després de tots aquests anys a la F-1, com li comentava, he demostrat un nivell tècnic. Podria tenir un cara a cara amb qualsevol. Aquesta feina és la meva passió, he estudiat molt i m'he documentat per estar a un nivell. No sóc aquí per la meva cara bonica.

--¿Es pot arribar a establir bona relació amb els pilots?

--No. Pots tenir una relació laboral cordial, però és distant. Tu vas allà a treballar i hi passes moltes hores, però ells també. Coincideixes en algun moment i parles una estona, però és molt difícil establir una amistat. Viuen en un altre món.

--¿Són tan inaccessibles?

--Sí, pensi que són nois que arriben fins aquí molt joves, amb 20 o 21 anys, que són els 20 millors del món i mouen molts diners. Viuen en una realitat totalment diferent de la nostra. La crisi per a ells no existeix.

--¿Quin seria el seu podi ideal aquesta temporada?

¿M'agradaria que guanyés Alonso, perquè ja fa molts anys que ho està intentant i no ho ha aconseguit. Crec que s'ho mereix, perquè és un dels millors pilots de la graella. Tampoc m'importaria que guanyés Raikkonen, perquè considero que és un gran pilot, o Hamilton, que també m'agrada molt. Vettel m'agrada, però ja seria el quart Mundial consecutiu i això no fa cap bé a aquest esport.

Notícies relacionades

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

Elna tremola davant l’arribada d’‘indepes’ amb autocar

--¿Ha canviat els seus hàbits laborals per l'embaràs?

--Al principi no em trobava bé, però he treballat normal. Als set mesos he hagut de parar de viatjar, però seguiré col·laborant des de la redacció. A l'octubre ho deixaré i la meva idea de cara a l'any que ve és seguir desplaçant-me. No empalmaré dues carreres seguides, però continuaré en la mesura que pugui compaginar vida personal i laboral. Així tindré la meva parcel·la per desconnectar.