Anar al contingut

Entrevista

«Prefereixo tancar una sèrie que un hospital»

entrevista: MARTA TORNÉ

Actriu. Interpreta Julia a 'Los protegidos' (A-3 TV)

JUAN CARLOS ROSADO
MADRID

-Vostè va entrar tard a la sèrie, però amb un personatge potent...

-És així. El meu personatge arriba havent-se preparat durant molt temps. I a través d'ell es dóna resposta a l'origen dels superpoders.

-¿Veia Los protegidos?

-No segueixo cap sèrie, però les veig totes, per companyerisme o amistat amb els actors.

-¿I què li cridava més l'atenció?

-Doncs que els adolescents estan molt bé. Sobretot Luis Fernández (Culebra) i Ana Fernández (Sandra), i també els nens. Després que a El internado sorgissin una quantitat d'actors joves amb molt talent, em sorprenia que en sortissin encara més. Amb tan sols 20 anys treballen molt bé. Ara hi ha moltes més sèries i per això en sorgeixen més.

-¿Quines altres coses la intrigaven d'aquesta ficció?

-Tenia molta curiositat per saber com feien els efectes especials. Em va passar el que et succeeix quan et revelen un truc de màgia i dius: «¡Doncs quina tonteria!». Em pensava que era molt més complicat. Després t'adones que és un simple fil de niló.

-El seu Algo pasa con Marta va durar a La Sexta menys que un sospir. ¿Pot explicar què va passar amb Marta?

SEnDÉs veritat. Va durar només dues setmanes. No teníem l'audiència que volia la cadena, però el més estrany és que aguantessin només 15 dies. A mi m'atreia la idea de presentar un programa i, especialment, que fos a La Sexta. Creia que en aquesta cadena les expectatives i les exigències no serien tan agressives com a Tele 5. Són coses que passen, però em va saber més greu per l'equip. Jo em vaig refugiar en el teatre. Vaig passar un parell de dies depre i després vaig tirar cap endavant.

-¿La Sexta no es deu estar encomanant de la impaciència d'altres cadenes?

SEnDAixò sembla, però crec que la crisi hi està influint. Si es poden estalviar un programa, o una setmana de programa, doncs el treuen abans i ja està. La veritat és que jo em sentia còmoda.

-¿Tornaria a repetir aquest format?

-A mi m'encanta la tele. Quan em pregunten si m'agrada més aquest tipus de programes en directe que la ficció, és com si em preguntessin si estimo més el meu pare o la meva mare. La ficció m'omple molt més perquè transmets emocions i fas sentir la gent. Però jo també sóc carn de plató: vaig començar fent tres hores diàries amb Jordi González. M'he criat als platós. Penso que és molt més difícil fer un programa de televisió, perquè has de ser tu mateix i agrades o no agrades. En una sèrie et dirigeixen i pots repetir si t'equivoques.

-¿No li fa ràbia entrar a Los protegidos just quan s'acomiada?

-Després de l'experiència de La Sexta, incorporar-me a un projecte consolidat era el que em venia més de gust. Sobretot per no tornar a passar els nervis d'aixecar-te i anar de seguida a veure l'audiència del dia anterior. Això també és qualitat de vida.

-¿Com viu el descontentament popular als carrers barcelonins?

SEnDEstà passant a gairebé tot el món. El que passa és que a Barcelona tenim aquest grup d'extremistes violents que, quan hi ha una manifestació pacífica, ho converteixen en el que ho converteixen. Tant fa que se celebri una victòria del Barça o una manifestació contra la reforma laboral.

-¿I què opina de les retallades en sanitat aplicades pel Govern?

-Vaig sentir fa poc que a Rafael Nadal TVE li donava un milió d'euros per entrevistar-lo. Això és diner públic i se m'encén la sang. Prefereixo que em tanquin o em treguin una sèrie abans que tanquin un hospital, com ha passat a prop de casa meva.

0 Comentaris
cargando