El reggaeton provoca més activitat cerebral que escoltar clàssica o folklore

Davant la música clàssica, el folklore i l’electrònica, el reggaeton provoca una activació més gran a les regions del cervell encarregades de processar no només els sons, sinó també el moviment, segons un estudi portat a terme per investigadors canaris sobre l’activitat cerebral que produeix escoltar diferents estils musicals.

L’estudi forma part de la tesi doctoral del neurocirurgià de l’Hospital Universitari Nuestra Señora de la Candelaria a Santa Cruz de Tenerife Jesús Martín-Fernández, que ha treballat en la investigació al costat dels neurocientífics Iballa Burunat, Cristián Modroño, José Luis González-Mora i Julio Plata-Bellod.

La neurociència de la música ha atret recentment una atenció significativa, però l’efecte de l’estil de música en l’activació de les regions cerebrals auditives-motrius no ha sigut encara explorat, explica en una entrevista a Efe Jesús Martín-Fernández.

Cervell i música

El projecte va sorgir quan va comentar al també neurocirurgià i neurocientífic Julio Plata que volia fer la tesi doctoral i aquest –que posteriorment la va dirigir– li va suggerir l’interessant que seria unir les seves «passions: el cervell i la música».

Per a la investigació es van seleccionar 28 persones sense formació musical prèvia, amb gustos musicals variats i una mitjana de 26 anys. L’estudi es va realitzar en el centre d’investigació IMETISA, annex a l’Hospital Universitari de les Canàries, on en primer lloc es van fer proves per analitzar les capacitats musicals amb un test d’oïda, d’una banda de la capacitat de discriminació de melodies i d’altra banda de frases rítmiques.

Clips musicals

Posteriorment es va realitzar una ressonància magnètica funcional mentre els participants escoltaven diversos estils musicals als quals es va eliminar la lletra. Alguns dels clips musicals que es van fer servir van ser en reggaeton ‘Shaky’ de Daddy Yankee i ‘Ginza’ de J Balvin; en electrònica ‘Passion’ d’Alberto Feria i ‘L’amour toujours’ de Dzeko; en clàssica, el concert en mi menor de Vivaldi i el minuet dels aires en re de Luis Cobiella, i en folklore, folies i malaguenyes canàries.

Els investigadors van analitzar d’una banda anatòmicament el cervell de cada participant i després el senyal BOLD, que consisteix a veure quines àrees del cervell recluten oxigen (que és el que succeeix quan s’activen) i a través d’un ‘software’ es van representar amb diferents colors segons s’activessin més o menys.

Sense lletra

La raó per la qual es va eliminar la lletra dels clips musicals de cada estil és «perquè preteníem estudiar de la forma més pura possible el processament de la música, i el llenguatge podria (al fer servir altres vies neurals) mostrar-nos activació cerebral que no és específica de la música».

I va ser el reggaeton el que va mostrar més activació a les regions del cervell encarregades de processar els sons (àrees auditives) i de processar el moviment (àrees motrius), unes diferències que van resultar més grans quan es comparaven amb la música clàssica.

L’electrònica també va mostrar una activació de les regions motrius, però significativament menor en comparació amb el reggaeton. «El que més ens va cridar l’atenció va ser l’activació d’una regió primitiva del cervell: els ganglis basals», afegeix.

Són grups de neurones que estan en zones profundes del cervell i que s’encarreguen de modular la postura, de començar i finalitzar un moviment... a més d’estar involucrats en el sistema de recompensa o plaer, precisa l’investigador.

Malalties degeneratives

En aquests ganglis basals es troba l’origen d’algunes malalties degeneratives, com el parkinson, en les quals hi ha una degeneració progressiva d’alguns d’ells que causa un disminució de la dopamina (substància involucrada en el moviment, plaer...) i que en última instància produeix, entre d’altres, alteració del moviment.

L’activació més gran provocada pel reggaeton implica que hi ha més regions cerebrals auditives i motrius que s’activen i per tant hi ha una maquinària més gran treballant a processar la música.

L’activació tan significativa en les àrees del cervell encarregades del moviment es podria deure «a la generació d’un pols intern dins de nosaltres al mirar d’endevinar quan ve el següent pols. És com si el reggaeton, amb aquest ritme peculiar i repetitiu ens preparés per al moviment, per ballar només amb escoltar-lo».

Ritme invariable

Remarca Martín-Fernández que el reggaeton no sempre fa servir acords més bàsics que altres estils com l’electrònica, però sí que els utilitza d’una forma predictible a més de tenir un ritme que no varia al llarg de la cançó.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

La música clàssica, d’altra banda, és molt més complexa, amb molta més varietat tímbrica, melòdica i amb un ritme molt menys marcat i per tant, menys predictible.

Amb aquests resultats «s’obre una porta» a investigar més, tant sobre la música i el seu processament global al cervell com en veure com afecta aquest mateix experiment a pacients amb malalties neurodegeneratives com el parkinson, indica l’investigador, que destaca que aquest estudi és el primer en la literatura científica que compara el reggaeton i la música clàssica i per això cal esperar a continuar la investigació.