La violència sexual va augmentar a Catalunya durant el tancament de les discos

Un altre indicador de la violència sexual, aquest limitat a Barcelona i voltants, és el que presenta anualment l’Hospital Clínic i que s’elabora a partir dels casos de víctimes ateses a l’Àrea d’Urgències del centre, lloc de referència al que s’envien les persones –dones en el 90% dels casos– que han sigut agredides sexualment. El 2019, l’hospital va atendre 503 dones. El 2021, a 468 dones. L’informe presentat fa pocs mesos destacava que el 2021 –sense discoteques obertes–, malgrat haver tractat 45 dones menys, havien tornat «als nivells de prepandèmia» atesos al Clínic.

La Conselleria d’Interior, la Conselleria d’Igualtat i Feminismes i els Mossos d’Esquadra, davant un estiu que es preveu de plena normalitat en bars i discoteques com el 2019, van presentar dilluns de la setmana passada un pla per combatre la violència sexual vinculada a l’oci nocturn. Tot i que el 2021, si els abusos o agressions sexuals es van cometre o es van forjar en entorns d’oci nocturn, aquest ha de vincular-se al fenomen dels botellons –llavors en eclosió– o amb les festes particulars –‘il·legals’, si es feien sense respectar les limitacions anticovid–.

Per a Joaquim Boades, secretari general de Fecasarm (Federació Catalana d’Associacions d’Activitats de Restauració i Musicals), aquestes dades demostren que tancar discoteques i bars musicals va comportar un «descontrol de l’oci nocturn» en el qual resultava molt més fàcil que es produïssin casos de «submissió química» perquè les persones en molts casos no saben què estan bevent. «Per això ens van demanar, després dels macrobotellons de la Mercè, que reobríssim les discoteques amb el certificat covid, perquè fem un treball de control que ningú valora», assegura.

En sentit contrari, la secretària general de Feminismes, Montse Pineda, defensa que és una conclusió «esbiaixada» mantenir que amb el tancament de discoteques i bars musicals va créixer la violència sexual. Per a Pineda, l’augment es deu a una tendència general a l’alça d’aquest problema, que s’ha d’abordar com una lluita contra «la cultura de la violació». «L’alcohol continua sent la droga més present en els casos de submissió química, que protagonitzen homes que s’aprofiten de l’estat en el qual es troben les dones».

Fecasarm i la Conselleria d’Igualtat i Feminismes es van reunir recentment per «alinear-se en les mesures que s’han d’adoptar per prevenir el problema».

Els casos de submissió química

Els Mossos van donar a conèixer la setmana passada una dada desconeguda fins ara: entre gener del 2021 i juny del 2022 un total de 288 dones van denunciar haver sigut atacades sexualment quan es trobaven sota l’efecte d’alguna droga. De nou, la majoria d’aquests casos, es van produir quan discoteques i bars estaven tancats.

De les 486 dones ateses el 2021 pel Clínic, una de cada tres (unes 160), van explicar també que es trobaven sota els efectes d’alguna droga, un estat que l’agressor havia aprofitat per abusar-ne. No resulta possible comparar aquesta dada amb la del 2019 perquè llavors el Clínic no ho va detallar.

Segons recorda Fecasarm, el tancament de les discoteques va ser total durant la primera meitat d’any: van obrir durant alguns dies de juliol i durant els mesos de finals d’octubre, novembre i fins al 21 de desembre. Els bars musicals, per la seva banda, a partir del mes de juliol, van començar a obrir en espais exteriors i amb limitacions horàries que van anar ampliant-se fins a l’octubre. Va ser un any en què només hi va haver dos mesos en què les discoteques i bars musicals es van acostar tímidament a la seva activitat normal. 

El Pla dels Mossos

Notícies relacionades

Un helicòpter s’estavella a l’M-40 de Madrid i deixa tres ferits lleus

Una dona en coma i el seu fill de quatre anys ferit després d’incendiar la seva parella la seva vivenda a Tenerife

Per combatre el repunt de violència sexual vinculada a discoteques o bars de nit, el pla d’actuació dels Mossos equipara la lluita contra la violència sexual a la lluita contra l’amenaça terrorista. Un gabinet es reuneix periòdicament per seguir de prop l’evolució de la comissió dels delictes sexuals. I de la mateixa manera que es va fer amb escoles, treballadors socials o policies locals a qui es va formar perquè actuessin d’antenes capaces de detectar conductes de radicalització gihadista en el seu entorn, amb el pla contra la violència sexual es busca la implicació de gremis com els dels hotelers, restauradors o taxistes perquè es converteixin en còmplices de la policia cada vegada que detectin que una dona que ha sortit de festa es troba en una situació de risc. Aquest pla, també com l’antiterrorista, disposa d’un patrullatge específic. És a dir, si es detecten zones de risc, hi haurà policies que s’hauran de desplaçar fins aquests llocs per donar protecció a les dones. O per a, en col·laboració amb ajuntaments i policies locals, fer més segurs itineraris que moltes de les joves recorren de matinada al sortir de la discoteca i fins a l’estació de tren o autobús. Fent aquest trajecte va ser brutalment atacada la nit de l’1 de novembre la víctima d’Igualada, una jove de 16 anys colpejada, violada i ferida d’extrema gravetat per un jove que la va atacar quan pretenia agafar sola el tren per tornar a casa. 

Aquella violació, que va commocionar la societat catalana i ha quedat resolta després de la detenció del seu autor fa poc més d’un mes, ha pesat notablement en la definició del pla actual per contenir la violència sexual.