Perímetre controlat

Els bombers donen gairebé per «estabilitzat» el foc de Martorell i Castellví de Rosanes

  • Veïns de la Vall d’Aina assenyalen que el sospitós identificat pels Agents Rurals com a responsable de l’incendi feia reformes amb «una radial i una formigonera»

Incendio forestal de Martorell y Castellví. Con la actuación de hidroaviones, helicopteros, agentes forestales, bomberos y mossos d’esquadra. Estado del incendio: controlado. Con algunos puntos calientes todavía. AUTOR: MANU MITRU.

Incendio forestal de Martorell y Castellví. Con la actuación de hidroaviones, helicopteros, agentes forestales, bomberos y mossos d’esquadra. Estado del incendio: controlado. Con algunos puntos calientes todavía. AUTOR: MANU MITRU. / Manu Mitru (EPC)

4
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Els Bombers de la Generalitat han donat per estabilitzat el foc de Martorell i de Castellví de Rosanes a les 22.00 hores d’aquest dimecres. Després de més de 24 hores d’activitat, el sinistre ha devorat un total de 200 hectàrees, s’ha convertit en el més greu d’aquest 2021 i ha obligat a evacuar 52 veïns que aquesta nit tornaran a casa seva.

Paral·lelament, la investigació per esbrinar quina ha sigut la causa, continua estrenyent el cercle sobre una casa en obres ubicada a la urbanització de Vall d’Aina. Les flames van començar just darrere d’aquest domicili en el qual, segons veïns com Xavier Pla, un home estava fent reformes. «Utilitzava la radial i la formigonera cada dia de la setmana, també dissabtes i diumenge», explica. La residència del sospitós es troba molt a prop de la massa forestal i ara estan prohibits els treballs que comportin risc de foc sense respectar la distància de seguretat necessària. Un jutjat instrueix el cas i l’individu, ja identificat pels Mossos d’Esquadra, podria afrontar un procés per un delicte d’incendi.  

«Ahir vaig arribar a casa poc abans de les quatre i al cap de pocs minuts vaig sentir una sirena. Vaig sortir i ja vaig veure arribar el primer cotxe patrulla dels Mossos i el fum que sortia des de just de darrere d’aquesta casa», afirma convençut Pla. En pocs minuts, el foc es va desplaçar fins a una altra casa, la més afectada pel sinistre, en la qual resideixen un avi de 92 anys i la seva filla. Tots dos van haver de ser evacuats d’urgència pels policies. Un total de 52 veïns, de la Vall d’Aina i de la pròxima Can Sunyer, també van ser desallotjats poc després i traslladats a tres hotels de Sant Andreu de la Barca i de Sant Esteve Sesrovires.  

Els Agents Rurals consideren que la negligència de l’home que treballava en les reformes del seu domicili ha provocat aquest incendi, que ha devorat més de 200 hectàrees de la Serra de l’Ataix. «Vam anar a avisar-lo que hi havia foc just darrere de casa seva i va sortir sense samarreta a dir-nos que s’havia adormit i que no s’havia assabentat de res. Després, va agafar un cotxe i va marxar», prossegueix Pla, que després d’explicar el que va viure a aquest diari ha informat la policia local de Castellví de Rosanes. Un dels seus agents, juntament amb un altre dels Mossos, minuts després d’aquesta escena, van haver d’entrar a la residència sota sospita per rescatar el gos que havia deixat enrere l’home investigat. «I no va ser gens fàcil», reitera el municipal. «L’animal estava espantat i vam necessitar gairebé 15 minuts per forçar la porta, carregar-lo i traslladar-lo per evitar que morís per asfíxia».

Malgrat els indicis que pesen sobre ell, la investigació que ha de dirimir si és o no responsable del sinistre serà llarga i encara es troba en una fase molt inicial.

Boscos inflamables

La vegetació de la corona metropolitana presenta un estrès hídric superior al d’anys anteriors, quan la zona que revestia més perill d’incendi es trobava al sud del territori: a Terres de l’Ebre i Tarragona. Actualment, les mostres que han obtingut els Agents Rurals indiquen que les plantes que concentren menys aigua són al voltant de Barcelona, a les comarques del Baix Llobregat, Garraf, Vallès Occidental i Vallès Oriental. Es tracta del lloc més poblat de Catalunya, que presenta una concentració elevadíssima d’urbanitzacions com les de Castellví de Rosanes. Per avançar, recordava a aquest diari Xavier Castro, tècnic del Servei de Prevenció d’Incendis Forestals de la Conselleria d’Acció Climàtica, les flames necessiten evaporar tota l’aigua que concentra la massa verda. Com més asseca aquest, més ràpid es propaguen. Si a aquest estat dels boscos, se li sumen vents com la marinada o el de ponent que ahir dimarts a la tarda van coincidir dalt de la Serra de l’Ataix, el còctel s’agreuja.

Notícies relacionades

Des dels Bombers de la Generalitat i la Conselleria d’Interior s’insisteix que el canvi climàtic farà cada vegada més freqüents els incendis forestals i es recorda que fugir a la desesperada d’un foc forestal dispara el risc d’acabar sent atrapat per les flames, de tenir un accident a causa de la mala visibilitat que pot comportar el fum o tapar camins que els camions que acudeixen precisament a combatre-les no puguin avançar. «Les construccions a Catalunya, si compleixen les recomanacions de no estar edificades a menys de 25 metres de massa forestal, suporten el pas del foc», remarcava Pep Pallàs, membre del GRAF (Grup d’Actuacions Forestals) dels Bombers. 

Foc perimetrat

Més de seixanta dotacions dels Bombers han treballat sense parar contra un foc que els ha enfrontat a episodis de risc a causa dels diversos focus, una orografia complicada, un vent canviant i la proximitat de nuclis habitats. Ha sigut un avís seriós el que el bosc metropolitana ha donat als ciutadans. Ho saben millor que ningú els 52 veïns desallotjats, que aquest dimecres seguien des de l’ermita de Santa Madrona l’avanç d’unes flames que veien molt pròximes a les seves cases. Fins allà, per endolcir l’espera, s’han acostat voluntaris a portar cafès, pastes i sucs. També l’alcalde de Castellví de Rosanes, Adrià Camino, que telèfon en mà, confessava que la capacitat d’acció del seu municipi, bast en extensió però petit quant a població –uns 2.000 habitants–, era limitada davant sinistres d’aquest calat. Tot i que, per fortuna, i malgrat el dany ecològic que ha causat a la Serra de l’Ataix, aquest primer ensurt greu no ha costat cap vida ni pèrdues materials importants.