La corona metropolitana de BCN i l’Empordà activen l’alerta antiincendis en un estiu extrem

L’escenari de l’estiu del 2021 és diferent al d’anys anteriors, però no és pitjor. Que la vegetació mediterrània pateixi al juliol «és el normal», raona. «Ni aquesta primavera ha sigut molt dolenta quant a precipitacions ni tampoc les temperatures han sigut massa elevades», afegeix Castro. El que ha canviat és que Catalunya s’havia acostumat a témer el foc a la zona sud, a les demarcacions de Terres de l’Ebre i de Camp de Tarragona, i ara el perill recau sobretot en un lloc habitualment tranquil, l’anella de Barcelona, que afegeix un problema: és el lloc més poblat. «No és que hagi plogut més que de costum al sud, és que ho ha fet millor», aclareix. L’aigua que ha caigut en aquestes zones, tradicionalment molt seques durant l’estació més calorosa, ho ha fet en les últimes setmanes, i aquesta sort ha deixat la vegetació més preparada per a les altes temperatures. En boscos de les comarques del Vallès Occidental, Vallès Oriental, Garraf, Baix Llobregat, Barcelonès o Maresme ha ocorregut el contrari: fa molts dies que no plou en condicions i si no cauen aviat un bon grapat de litres (uns 30 o 40) per metre quadrat la cosa es complicarà si arriben onades de calor.

Els senyals de les plantes

«Les plantes d’aquestes zones saben que hi ha dèficit hídric», remarca Castro. Amb la pujada de temperatures, «alleugereixen el seu contingut hídric», explica. Per suportar les altes temperatures, es desvesteixen perdent fulles, desposseint-se de material vegetal, que és el gran consumidor d’aigua. O enfonsant a gran profunditat les seves arrels. Cada espècie té un pla. Els Agents Rurals estan atents al seu comportament per saber com estan d’aigua. Si els en queda poca, hi ha més risc de gran incendi forestal, perquè el foc podrà avançar a més velocitat. Les flames, per cremar teixits vegetals, primer necessiten evaporar-ne la humitat. Com més deshidratats estiguin, més aviat cremaran. «El foc comença sempre a les parts mortes del bosc, però per propagar-se necessita les plantes verdes –la majoria de la biomassa–, i si aquestes contenen una baixa concentració d’aigua ho aconsegueix abans, perquè no només no obstaculitzen el seu avenç sinó que li entreguen combustible», detalla Castro. 

Els Agents Rurals presten atenció a plantes diferents a cada regió per deduir l’estrès hídric que pateixen i com de predisposades estan per cremar. Al parc de Collserola observen l’estat del garric (‘Quercus coccifera’) i de l’estepa negra (‘Cistus monspeliensis’) i a les comarques de l’Alt i Baix Empordà es fixen en el romaní (‘Salvia rosmarinus’), el pi blanc (‘Pinus halepensis’) i també en l’estepa negra. Les mostres que han pres últimament a les dues zones són tan preocupants com ho eren els estius anteriors les recollides en boscos de Terres de l’Ebre o Tarragona.

El cicle del foc

«Els incendis forestals són normals i ni tan sols pot dir-se que siguin sempre nocius». Pep Pallàs no parla per parlar. És l’únic supervivent de l’equip del GRAF Lleida que va treballar en el fatídic incendi d’Horta de Sant Joan (Terra Alta) el juliol del 2009. Els seus cinc companys van morir abrasats al ser envoltats per les flames d’un foc que es va convertir en l’episodi més traumàtic que ha patit el cos dels Bombers de la Generalitat. Les sigles de GRAF es corresponen amb les paraules Grup de Reforç d’Actuacions Forestals, i els seus membres són bombers especialitzats en aquest tipus d’incendis. Pallàs, després d’anys de recuperació física i psicològica, treballa de GRAF 01, guiant des de la sala de control els companys que estan sobre el terreny. El bomber, prosseguint la seva reflexió sobre la gravetat objectiva dels focs, remarca que el que sí que resulta molt perjudicial per a l’entorn ambiental són «els grans incendis forestals, per la seva elevada capacitat destructiva». Com el que a finals de juliol del 2012 va devorar més de 13.000 hectàrees a l’Empordà i va costar la vida a quatre persones. «Els incendis al bosc són habituals i, si no són grans incendis, permeten obrir espais de terreny cremat que en el futur funcionaran de tallafocs, o ajuden a renovar la vegetació i a equilibrar ecosistemes, o, des d’un punt de vista estrictament professional, permeten aprendre», enumera.

Notícies relacionades

Un helicòpter s’estavella a l’M-40 de Madrid i deixa tres ferits lleus

Una dona en coma i el seu fill de quatre anys ferit després d’incendiar la seva parella la seva vivenda a Tenerife

Un gran incendi forestal és un esdeveniment anòmal, cosa que significa que han de coincidir diversos factors perquè es produeixi, recorda Castro. No n’hi ha prou que la vegetació estigui molt seca, com ara, les flames han de coincidir amb un vent fort, com el de la tramuntana –que bufa a l’Empordà– o amb algunes marinades –ratxes que entren a la terra procedents del mar–. També és necessari que la humitat relativa de l’ambient descendeixi molt a causa de les altes temperatures. «Per aquest últim motiu els focs tiren més al migdia que a la nit i més al centre del territori que al litoral, on la proximitat del mar acostuma a mantenir la humitat relativa més elevada».

La calma

Pallàs demana als ciutadans que en cas que es declari un gran incendi forestal en una zona tan habitada com la corona metropolitana mantinguin la calma. «En cap cas convé agafar el cotxe i fugir a la desesperada, perquè això augmenta el risc de ser envoltat pel foc o pel fum i tenir un accident, o de dificultar la tasca dels vehicles d’emergències», explica. Preval el record del que va passar el juny del 2017, quan gairebé 50 persones que fugien del foc de Pedrógao Grande van morir calcinades en el pitjor incendi de la història de Portugal al quedar acorralades per les flames en una carretera. «Les construccions de vivendes a Catalunya són bones i el més segur si s’acosten les flames és no estressar-se i quedar-se a l’interior de les cases», recorda Pallàs.