Entrevista amb el conseller d’Interior

Joan Ignasi Elena «La relació entre governs marcarà la meva amb els cossos policials de l’Estat»

La carta d’Ernest Lluch que recull què significava el socialisme per a l’exministre assassinat per ETA i que sempre acompanya Joan Ignasi Elena allà on va, ja està al despatx de la Conselleria d’Interior. Comença així: «El socialisme és portar la màxima llibertat, la màxima igualtat i la màxima fraternitat a les persones que viuen en societat». Amb passat en el PSC i, segons afirma, a gust ara dins de l’espai polític que representa ERC, Elena ha sigut l’home designat per Pere Aragonès per liderar Interior. El nou conseller concedeix a EL PERIÓDICO la primera entrevista a un diari. Però insisteix una vegada i una altra que no està en aquesta trobada ni en aquesta conselleria per buscar «notorietat» ni «donar titulars», sinó per generar consensos que allunyin la seguretat del debat partidista.

4
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Albert Sáez
Albert Sáez

Director d'EL PERIÓDICO

ver +

¿El conseller Elena assistirà amb normalitat a actes de la Guàrdia Civil o de la Policia Nacional al costat del ministre Grande-Marlaska o continuaran pesant més les aparences? 

Els Mossos sempre s’han coordinat amb els cossos policials de l’Estat, això és el que garanteix la seguretat de la gent, la defensa dels seus drets i llibertats. Aquesta coordinació sempre es produirà. Una altra cosa és la presència política i les relacions polítiques que a ningú se li escapa que han sigut molt difícils entre els dos governs en els últims anys. Veurem com evoluciona aquesta legislatura i, en funció de la taula de negociació, també les relacions entre els governs.

 

És a dir, ¿vostè continuarà sense anar a aquests actes com el que hi havia precisament aquest divendres i convocava de nou la Guàrdia Civil?

La relació és entre governs. La relació de la conselleria no serà diferent de la que mantingui la resta del Govern amb l'Estat. Aquesta conselleria no és una illa.

 

¿Depèn de la taula negociació?

Les relacions aniran en paral·lel. Evolucionaran de la mateixa manera. Mentrestant, en virtut de les competències de cada un, hem de coordinar-nos, faltaria més. La informació ha de circular.

 

¿Ha parlat amb el ministre?

Vam tenir una conversa protocol·lària fa una setmana. En funció de com evolucionin les coses ens veurem i parlarem d’altres temes.

 

¿El ministre li va preguntar per què no aniria a l’acte que ell presidia?

No m’ho va preguntar. I a aquest acte hi va anar el major Trapero.

 

Ha demanat que s’allunyi els Mossos del debat partidista. No obstant, les pressions més dures sobre la policia van arribar la legislatura passada del mateix partit a què pertanyia la conselleria (JuntsxCat)...

 Jo el que dic és que aquest cos ha estat sotmès a un estrès partidista del qual hauríem de fugir. Però això no significa treure la seguretat del debat polític, sinó només del debat partidista. Hauríem de deixar els prejudicis. Deixar d’estigmatitzar les posicions polítiques en funció de qui les diu. «No ho accepto perquè ho diu tal partit». La història acredita que això és un error. Moltes de les posicions polítiques que ara són de consens han nascut de moviments alternatius i de grups minoritaris. Des del vot femení fins a la regulació del preu del lloguer. El 2013 els grups parlamentaris defensaven que eren imprescindibles les pilotes de goma, hi havia grups minoritaris que deien el contrari. Es reien d’aquesta proposta per irresponsable. I avui hi ha un consens amplíssim sobre que l’ús de les pilotes de goma és un error. De fet, el mateix conseller [Ramon Espadaler] que les defensava, després va ser qui les va eliminar a conseqüència d'un debat parlamentari. Fugim dels estigmes. Debatem sobre el model d’ordre públic de Catalunya al Parlament. Escoltem a tothom. Arribem a un acord.

 

¿Però no li sembla que als partits els pesa massa la por de perdre vots quan a la policia li toca fer de policia? Això va ser el que va passar amb el gas pebre, per exemple, que va costar el càrrec a la cap de premsa, Joana Vallès, perquè va explicar que els Mossos veien necessari utilitzar-lo en manifestacions violentes...

Si jo demano que no ens centrem en la disputa partidista, no em posaré a opinar sobre els altres partits. «El meu deure és posar en marxa una comissió parlamentària sobre el model d’ordre públic» Ahir vaig ser al Raval i vaig veure el treball que es fa amb entitats, veïns, confessions... Això són els Mossos, la seguretat també és Protecció Civil, Agents Rurals, Bombers... Traguem el focus del que crida més l’atenció

¿Si hi ha disturbis ara, els Mossos poden utilitzar projectils de foam?

  El pacte amb la CUP diu que no es podien utilitzar projectils de foam fins que es publiquessin els protocols. Aquests protocols han sigut publicats. Jo no vull opinar sobre una eina que existeix. El meu objectiu és generar consensos. No generar titulars. Ni tenir notorietat. És el que demana aquesta conselleria. He de ser coherent amb aquest objectiu.

Hi ha un pla de reestructuració de la Brigada Mòbil (Brimo) i ARRO... ¿Desapareixeran el nom i el símbol del drac de la Brimo?

Ho estem parlant. He d’acabar de decidir-ho amb els comissaris. Hi ha propostes. Res definitiu. No puc avançar-les.

¿Per mantenir el pacte amb la CUP n’hi hauria prou canviant de nom la Brimo?

El pacte amb la CUP és públic. I diu que es farà una comissió parlamentària sobre ordre públic. Per millorar. El que els Mossos han fet des de sempre.

Però la CUP el que demana des de fa anys és la dissolució de la Brimo.

I jo em cenyeixo al pacte. I diu el que diu.

 

Aquest Govern ha posat entre les seves prioritats la crisi contra els desnonaments.

I acabem de saber que el Govern central interposarà un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei parlamentària que limitava el preu del lloguer. És que és tan evident que es tracta d’un problema social. I el Govern central, que també es va comprometre a intervenir-hi, no només no ha sigut capaç de fer una llei per garantir un sostre per a la gent més vulnerable, sinó que, a més, l’única idea meravellosa que ha tingut ha sigut la de recórrer la nostra. Per tant, PSOE i Podem, sisplau, si volen treballar al servei dels més vulnerables, no presentin aquest recurs, faran un servei magnífic als grans propietaris. I una altra petició al Govern central: no tindria sentit no allargar la moratòria per no desnonar els més vulnerables, que acaba el 9 d’agost. Sisplau, allarguin la moratòria. 

Notícies relacionades