El Suprem confirma la pena de presó per a l’empresari que va assetjar una empleada que es va suïcidar

El Tribunal Suprem ha confirmat la pena d’un any de presó imposada a un empresari que va assetjar laboralment una empleada que va acabar suïcidant-se, una sentència en la qual es denuncia la indiferència del cap davant el previsible impacte emocional que patia la dona pel tracte humiliant a què se la sotmetia. Van ser el germà i el cunyat de la dona que es va treure la vida que, després de la seva mort, van portar l’assetjament als tribunals, i la justícia, en les diferents instàncies, els ha anat donant la raó, fins que el Suprem ha dictat sentència ferma.

La dona treballava en l’empresa ndustria de Restauración Colectiva (IRCO) des del 2010 amb categoria d’ajudant administratiu a les ordres directes del condemnat i el setembre del 2014 es va donar de baixa amb un quadro d’ansietat davant les contínues exigències de feina de l’acusat i l’augment de treball per l’increment de clients. Cinc mesos després, el mateix dia en què s’havia de reincorporar al seu lloc va ser acomiadada, però l’empresa la va readmetre després de presentar una demanda d’acomiadament improcedent en un jutjat social de Còrdova.

Tot i que se li van mantenir les condicions econòmiques, va ser relegada a un lloc de cuina indeterminat amb tasques no ja d’auxiliar administratiu, sinó variades, «bé a comptar material, a elaborar albarans, a controlar traçabilitat o a realitzar viatges d’acompanyant sense cap funció, amb menyspreu a la seva dignitat com a treballadora».

Segons va dictaminar un jutjat penal de Còrdova el 2018 en una sentència que ara ratifica el Suprem, «això va generar malestar, ansietat i situació atemptatòria contra la seva integritat moral que la va portar, desgraciadament, a treure’s la vida el dia 4 d’agost del 2015».

L’home va ser condemnat a un any de presó per un delicte contra la integritat moral i també a pagar una multa i a la suspensió de la seva feina com a funcionari durant dos anys i mig, ja que no podia treballar en l’empresa privada.

Notícies relacionades

Un helicòpter s’estavella a l’M-40 de Madrid i deixa tres ferits lleus

Una dona en coma i el seu fill de quatre anys ferit després d’incendiar la seva parella la seva vivenda a Tenerife

La llei defineix l’assetjament laboral o «mòbing» com «la fustigació psicològica o hostil en el marc de qualsevol activitat laboral o funcionarial que humiliï el qui el pateix, imposant situacions de greu ofensa a la dignitat», una cosa que la seva defensa va al·legar que no s’havia acreditat en aquest cas. La Fiscalia també va qüestionar l’existència d’assetjament laboral, però l’alt tribunal, en una sentència en la qual ha sigut ponent Manuel Marchena, veu el cas clar. Assumeixen els magistrats que la rellevància penal de l’assetjament laboral no pot fer-se dependre de la subjectivitat i vulnerabilitat de la víctima, però destaquen que tampoc pot exigir-se per determinar el seu abast «una anàlisi de la capacitat de resistència del treballador per tolerar la situació a què està sent sotmès». Per determinar si uns actes sense aparent justificació per millorar la productivitat o l’organització de l’empresa són assetjament, expliquen, cal analitzar totes les circumstàncies del cas. I en aquest, recorden, la dona havia estat de baixa per un quadro d’ansietat «perfectament conegut per l’acusat», que sabia per tant de la «inestabilitat psicològica» de l’empleada i del «previsible impacte emocional» que li generaria tornar a l’empresa –reingrés imposat judicialment– i exercir «tasques absolutament impròpies del seu estatut laboral». «No obstant, va ser indiferent a aquests efectes, sense adoptar alguna mesura que contrarestés un estat de coses que, tot i que Gracia no arribés a exterioritzar-lo, estava acabant fins i tot amb les seves ganes de continuar vivint», denuncia el Suprem.

No estan parlant els magistrats de la situació que la va portar a agafar una baixa, ja que molts treballadors poden veure’s desbordats per un increment exponencial de feina que no poden inicialment controlar, sinó que es va trobar al tornar, un procés dirigit a «prescindir dels seus serveis, creant una situació laboral inassumible per la treballadora, fins al punt d’obligar-la a abandonar l’empresa.»