Estafes sentimentals

El fugitiu italià que va arruïnar una família de Barcelona

  • La Joana i els seus fills Toni, Patricia i Álex revelen a EL PERIÓDICO l’infern que l’escapat Milvio Lamacchia ha desencadenat a la seva vida durant els últims 20 anys

6
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

A finals del 2001, Milvio Lamacchia (Milà, 1959) va seduir la Joana acudint cada matí a la cafeteria del barri de Gràcia on esmorzava. La Joana era una dona divorciada i mare de tres fills, i Lamacchia, segons va explicar, era amo d’un acabalat negoci immobiliari. Era mentida. Era un perillós estafador, un escapat de la justícia italiana que abans d’atrapar-la a ella, a la dècada dels 90, havia seduït i arruïnat a diverses dones de Trieste (Itàlia), Palma de Mallorca i Santa Cruz de Tenerife. La Joana, enamorada i enganyada, va deixar que es colés a casa seva un paràsit que planejava quedar-se amb tot el que tenien –-750.000 euros– i que desencadenaria un infern que ha durat 20 anys. La Joana i els seus tres fills el Toni, la Patricia i l’Álex– han contactat amb EL PERIÓDICO per revelar la seva experiència i per demanar ajuda perquè les denúncies que van presentar han sigut arxivades i Lamacchia els ha amenaçat de mort. «Si jo vaig a la presó, la teva mare anirà al cementiri», avisa la veu de l’estafador en una gravació telefònica.

Lamacchia va passar en pocs mesos de ser un home encantador que li regalava flors a actuar com un gran entabanador que va distanciar la Joana dels seus tres fills i dels seus nets. «Si parlava amb mi, criticava l’Álex. Si parlava amb l’Álex, em criticava a mi», recorda el Toni per resumir una estratègia que va utilitzar per agafar el control de la família i anar aïllant la Joana de la resta de la família. A la Patricia, la filla, va intentar comprar-la regalant-li bolsos i fins i tot motos i quan va comprendre que amb ella no podria perquè l’havia clissat, la va apartar.

L’estafa

Amb la Joana lluny dels seus fills, va activar el pla per estafar-la. Li va explicar que tenia molts diners a comptes corrents d’un banc de Suïssa i que per treure’ls necessitava pagar unes comissions elevades. Lamacchia i la Joana van viatjar en dues ocasions a Zuric per entregar un maletí carregat de diners en efectiu que van recollir homes que van fingir ser banquers però que eren en realitat els seus còmplices. La Joana no va firmar cap document i dels diners al banc suís que havien d’alliberar-se amb aquests pagaments mai en va saber res. Però Lamacchia va continuar inventant-se noves clàusules que requerien nous préstecs per part de la Joana. I ara jugava amb avantatge. «Em deia que si no li donava més diners, no podria tornar-me el que ja li havia avançat». En aquell moment, a més, Lamacchia, 15 anys més jove que la Joana, ja es comportava com un maltractador colèric. «M’amenaçava, em cridava, tirava el cafè per les parets, trencava els quadros, el bany», enumera la dona assenyalant rastres que resulten encara visibles al pis. El marbre del rentamans està partit per la meitat. Una violència que en ocasions també va utilitzar contra la dona i que va acabar per anul·lar-la tant que va evitar que demanés ajuda als seus fills.

L’Álex, el fill que estava al capdavant de l’empresa familiar que la Joana va descapitalitzar enganyada per Lamacchia, va descobrir el que estava passant al saber per un treballador de l’entitat bancària habitual que no hi havia ni un euro en el compte corrent. «Tot va esclatar el 2008», explica. I el que va passar a continuació, avisa, ha de ser comprès per «la desesperació» que va sentir tota la família.

Milvio Lamacchia en una imatge recent. / El Periódico

La detenció

El març del 2009, la policia italiana va interceptar una trucada de Lamacchia en la qual revelava que s’ocultava a una casa de Barcelona. Les autoritats italianes van contactar amb la Policia Nacional i aquesta, guiada per aquesta pista, va localitzar Lamacchia i el va arrestar quan passejava per un carrer de l’Eixample al costat de la Joana. Portava a sobre un carnet d’identitat fals a nom d’Emiliano Benelli. Va ser extradit al cap de poques setmanes i internat a un centre penitenciari de Porto Azzurro pels delictes d’estafa, falsificació documental, extorsió i homicidi per imprudència. A la zona de Trieste havia enganyat diverses dones italianes, americanes i sud-americanes a principis dels noranta. També havia llogat apartaments propietat d’una de les seves víctimes a integrants del crim organitzat italià. Tant embolic havia creat a la seva terra natal que va fugir. Va estar per Palma de Mallorca, perquè constava una denúncia per estafa presentada el 1995, i per Santa Cruz de Tenerife, perquè existeix una altra denúncia, del 2001, també per estafa. Quan va conèixer la Joana a finals del 2001, estava fugint dels últims enganys que havia deixat a les Canàries i buscava un refugi.

Una altra fuga

El 2014, Lamacchia va contactar de nou amb la Joana des d’Itàlia. Li va explicar que ja l’havien deixat anar, que la trobava a faltar i que li tornaria fins l’últim euro que li devia. La trucada de Lamacchia va posar la Joana i els seus fills en una situació impossible. No volien saber res d’ell però alhora no podien menysprear l’oportunitat de recuperar els 750.000 euros que els havia tret. El Toni, a petició de la Joana, va anar a recollir-lo a Itàlia i el va portar de nou a Barcelona. Lamacchia havia mentit, com sempre. No l’havien deixat anar, havia aprofitat un permís penitenciari per fugir.

Durant els últims anys, Lamacchia ha continuat enredant la família. Sobretot el Toni, a nom de qui ha obert línies de crèdit falsificant la seva firma. I amenaçant-los a tots. El Toni ha demanat protecció a les autoritats per por de les seves represàlies. «Ens deia que coneixia gent, que ens enviaria un sicari».

Notícies relacionades

«Haver conegut aquest home ha suposat la meva destrucció com a persona. I he arruïnat els meus fills. Soc víctima però també soc culpable. Havia d’haver-me’n adonat abans», se sincera la Joana davant els seus fills, abans de posar-se a plorar. Per a la Patricia, el pitjor no han sigut els diners perduts, sinó que Lamacchia la va distanciar de la seva mare. «No era benvinguda mai [a casa meva]. La meva mare no va poder disfrutar dels seus nets. Ell ho boicotejava tot. Ha sigut una violació de la nostra vida, de la nostra privacitat. És un psicòpata», afirma. Un adjectiu que comparteixen l’Álex i el Toni.

Lamacchia va ser arrestat de nou el desembre del 2020 pel Grup de Fugitius de la Policia Nacional. Vivia a casa d’una altra dona de Barcelona que desconeixia el seu passat. Va ser extradit una altra vegada a Itàlia el mes de març. Ha de complir un condemna d’1 any i 9 mesos que deu a la justícia italiana pels delictes que van motivar la seva primera detenció el 2009. Pels diners que ha robat a aquesta família, pel mal que els ha fet a la Joana, el Toni, la Patricia i l’Álex durant 20 anys, no ha sigut jutjat.

«¿Ets el Milvio?»