Setge als lladres reincidents amb ordres d’allunyament fetes a mida

La policia catalana va activar el 2020 el Pla Tremall per contenir el fenomen de la multireincidència, la funció essencial del qual és millorar els atestats policials perquè, cada vegada que els sospitosos habituals passin a disposició judicial després d’una de les seves moltes detencions, el jutge de guàrdia sàpiga exactament qui té davant. Els Mossos aporten una fitxa policial de cada reincident que aclareix si aquest ha sigut arrestat moltes vegades o condemnat, si fa mal a les víctimes, si aquestes són vulnerables o si actua en grup. Amb aquesta informació a la mà, les penes de presó preventives s’han doblat en un any. Dos de cada deu lladres violents ingressen a la presó abans del judici. No obstant, aquesta reclusió cautelar suposa una privació molt dura que els jutges només ordenen per als casos més extrems. ¿Què es pot fer amb la resta?

Ordres d’allunyament

Les ordres d’allunyament cautelars s’han dictat històricament per a violadors i maltractadors masclistes. Són una mesura que conjuga la necessitat de no atemptar de forma dràstica contra els drets d’un sospitós –encara no condemnat– amb la de protegir les víctimes, que tenen por de patir nous atacs. Aplicar aquestes ordres per delictes contra el patrimoni, com els furts o els robatoris violents, s’havia utilitzat en el passat sobretot per a lladres que actuaven al metro. Actualment, segons les fonts policials i judicials consultades, es considera també una mesura efectiva per combatre la reincidència en la resta d’escenaris. Hi ha ordres d’allunyament que són vestits a mida per a cada cas. Uns exemples.

El Jutjat d’Instrucció número 21 va prohibir el desembre del 2020 a un jove de 18 anys de Badalona sense antecedents penals posar els peus a Barcelona. Acabava de ser arrestat per entrar en un cotxe en marxa –que s’havia aturat un instant perquè en baixés una acompanyant–, agafar pel coll el conductor, colpejar-lo a l’abdomen i robar-li el telèfon mòbil. En els últims mesos havia sigut detingut en vuit ocasions per altres delictes de robatori violent o furt. El jutge va considerar excessiu ficar-lo a la presó, però amb la informació policial a la mà va veure també clar que deixar-lo al carrer significava acceptar que actuaria de nou. Tenint en compte que no residia, treballava ni tenia família a Barcelona, li ha prohibit tornar a la capital. Si desobeeix aquesta ordre i entra a la capital catalana, el togat valorarà ficar-lo a la presó. «Interessen aquestes ordres perquè si funcionen aconseguim allunyar-los i, si no, s’exposen a ser jutjats per desobediència», raona Joan Carles Granja, intendent dels Mossos a Barcelona, que les defensa com un recurs útil per estrènyer el setge sobre els reincidents i que formen part del nou model policial que la ciutat ha adoptat després de la pandèmia, basat en una millora de la informació –que també ha fet possible una eina com els mapes de calor delinqüencial avançats per aquest diari que s’utilitzen per ubicar les patrulles uniformades– i en una coordinació més eficient amb jutges i fiscals.

El febrer del 2021, el jutjat 16 va decretar que un home que havia robat l’últim mes a cinc botigues de telefonia mòbil –dels carrers de Pelai, Lepant, Manso i també de la Rambla de Catalunya– no pot entrar en cap negoci d’aquests dispositius mentre duri la instrucció d’aquests delictes. El desembre del 2019, el jutjat 6 va processar un lladre de cotxes que en el marge de dos mesos havia destrossat les finestretes de set vehicles per robar estris que els seus amos hi havien deixat a l’interior i va acordar, ja que totes les interlocutòries assaltades eren en aparcaments públics de Nou Barris, prohibir-li tornar a accedir a un pàrquing d’aquest districte.

Vestits a mida

La fiscal Mercedes de la Peña defensa la mesura però recorda que s’aplica tenint en compte «el principi de proporcionalitat perquè es limita la capacitat de deambular» i que, per això, no es pot dictar de forma generalitzada, sinó que ha de ser concreta. No obstant, precisa, no sempre els jutges atenen els seus requeriments i per això la necessitat que les restriccions siguin «molt clares» i «justificades». «Al metro aquestes ordres estan funcionant bé, perquè és un espai molt delimitat i existeixen transports alternatius per moure’s», sosté la fiscal.

Notícies relacionades

Un helicòpter s’estavella a l’M-40 de Madrid i deixa tres ferits lleus

Una dona en coma i el seu fill de quatre anys ferit després d’incendiar la seva parella la seva vivenda a Tenerife

El jutge de Barcelona Francisco González Maíllo, que en va dictar una contra un grup de lladres que actuaven en aparcaments públics, afirma que, com a mesures cautelars, encara no són tan habituals, perquè fins ara han sigut més freqüents les ordres d’allunyament que s’inclouen en les condemnes. El magistrat recorda que aquestes decisions es prenen per protegir les víctimes, que són els clients que utilitzen els aparcaments públics per estacionar els seus vehicles. El mateix raonament que promou les ordres contra violadors o maltractadors masclistes.

El Tribunal Suprem va concloure en una sentència del 2018 la polèmica sobre l’aplicació de les ordres d’allunyament. Va unificar criteris i va confirmar la pena imposada a un lladre que «treballava» al metro de Barcelona i al qual es prohibia trepitjar el tren suburbà per «ajustada a la legalitat». Aquesta sentència en recollia una d’anterior que detallava que «la prohibició d’acudir a determinats llocs es justifica en l’assegurament de la concòrdia social i en l’evitació de possibles futurs mals addicionals» que es poguessin derivar de «la coincidència dels perjudicats amb l’autor del delicte». Per això, la mesura ha «d’estar prou justificada per les característiques del cas, sense que sigui procedent la seva aplicació automàtica o mecànica, només justificada en la gravetat de la pena».