TRAGÈDIA D’UN COL·LECTIU VULNERABLE

El polvorí que ningú va voler veure a Badalona

La nau incendiada ha estat una dècada amb la llum punxada, sense aigua corrent i acumulant material inflamable

L’Administració i la propietat del recinte eludeixen la responsabilitat d’una tragèdia que ha costat tres morts

SOCIEDAD COMBO NAVE DE BADALONA SINIESTRADA

SOCIEDAD COMBO NAVE DE BADALONA SINIESTRADA

4
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La comunitat senegalesa que ocupava la nau industrial sinistrada de Badalona, on han mort 3 persones i 20 més n’han resultat ferides en el virulent incendi que es va declarar dimecres a la nit, ha viscut una dècada amb la llum punxada i sense aigua corrent. Dos factors de risc d’incendi –coneguts per les autoritats– al qual s’ha d’afegir un tercer: l’interior del recinte, lluny de qualsevol supervisió, es va anar omplint de material inflamable –matalassos, ferralla o mobles acumulats pels migrants– que fa dos dies es va convertir en un combustible voraç, amb més de 60 persones dins. Tres no van poder escapar-ne. D’altres van patir greus ferides al saltar per les finestres fugint d’un fum asfixiant que va inundar els dos edificis en pocs minuts. La degradació de l’immoble, on no hi havia envans interiors per tallar l’avenç del fum, va completar el còctel fatídic. Un barco fantasma que s’ha anat convertint en un polvorí a la vista de tothom des del tancament de l’antiga empresa, el 2007. Després de la tragèdia, ningú vol assumir-ne la responsabilitat.

Que la llum estava punxada d’una manera perillosa queda acreditat a través de captures de Google Maps en què s’aprecia com els ocupants, al llarg d’aquests anys, s’han autoproveït d’electricitat mitjançant una instal·lació amb una precarietat que era visible des del carrer. El maig del 2012, amb l’immoble ja ocupat, apareixen els primers cables. La troca va canviant i creixent en les fotografies següents, fetes el 2014, el 2015, el 2016 i el 2018. Finalment, en la del 2019 s’aprecia un teixit elèctric que ja és una teranyina. Els habitants suplien l’absència d’aigua corrent amb viatges a les fonts del carrer i amb una connexió fraudulenta a la xarxa, que va funcionar durant algun temps fins que es va avariar el 2016.

És a dir, més de 10 anys sense aigua a l’aixeta i amb la llum punxada, una causa aquesta última habitual en els incendis per sobrecàrrega, en un pavelló en el qual dormien gairebé 200 persones –en els mesos de màxima concentració–. Un risc tolerat per l’administració pública i, més en concret, pels diferents equips municipals –Xavier Albiol entre 2011 i 2015, Dolors Sabater entre 2015 i 2018, Álex Pastor el 2019 i de nou Albiol fins a l’actualitat– i del qual s’ha desentès la propietat –una societat immobiliària de dos exjugadors de l’ACB, Antonio Medianero i Xavi Fernández–.

La pressió d’Albiol

Des del partit de Sabater s’acusa Albiol d’interrompre l’ajuda assistencial que aquesta formació i la de Pastor, a través de Creu Roja o Càritas, havia donat als migrants. «Un treball molt lent que perseguia la seva reincorporació al teixit sociolaboral», remarquen. No els van poder subministrar aigua o llum perquè llavors «la llei no ho permetia». Actualment els ajuntaments poden tutelar contractes per a persones vulnerables que ocupen i que estan en situació d’insalubritat o pobresa energètica. Jordi Subirana (PSC) i Aïda Llauradó (Podem), responsables dels serveis socials durant l’alcaldia de Pastor, expliquen que aquest contracte tampoc es va poder portar a terme a causa de la falta d’un ocupant que accedís a donar el nom i cognom, al principi, i, després, a causa de la negativa de l’interventor, «que no ho va permetre sense el permís de la propietat». I la propietat no va donar permís. Per esquivar l’absència d’aigua, es va habilitar una font municipal que va entrar en funcionament el 19 de desembre del 2019, explica Llauradó.

L’oposició no acusa Albiol només de frenar els ajuts, també de concentrar-se únicament a pressionar policialment els migrants. Un canvi de paradigma municipal paral·lel a l’augment de queixes veïnals en els últims anys relacionats amb problemes de convivència provocats per l’ocupació. Albiol, per la seva banda, havia obert un expedient sancionador contra els propietaris «per passar olímpicament» de l’immoble i, per atendre les queixes, assegura que va sol·licitar al jutge degà de Badalona una autorització judicial per entrar a la nau. El jutge, no obstant, ha aclarit que aquesta sol·licitud va ser només una «carta personal» que no permetia activar cap mena de mesura pels cursos legals. En el mateix comunicat, el TSJC remarca també que ningú ha presentat cap denúncia durant aquests 10 anys d’ocupació i que no consten que s’hagin comès al seu interior fets delictius.

Notícies relacionades

David Aineto, l’advocat dels dos exjugadors de bàsquet del Joventut i el Barcelona, ha explicat a través d’un comunicat a Efe i en declaracions a aquest diari que els seus clients no van voler denunciar judicialment l’ocupació perquè «hauria sigut reocupat de seguida» i per raons d’«humanitat». També ha assegurat que no podien facilitar un contracte d’aigua o de llum en una propietat ocupada. «La polèmica està desplaçant el focus, que no és cap altre que aquí hi ha persones immigrants que no tenen un lloc per viure», manté l’advocat.

Jornada perduda

Els bombers no han pogut prosseguir aquest divendres amb les tasques de recerca de noves víctimes. Cada vegada sembla més improbable que el tràgic balanç empitjori, però no estarà descartat del tot fins que els equips d’emergència puguin accedir al recinte i confirmar que no hi ha més cossos. L’ajuntament havia de contractar una empresa especialitzada a retirar runa, però aquest divendres encara no ho havia fet.