Els més vulnerables entre els vulnerables

Des de l’Ateneu de Sant Roc, Vicente també posa sobre la taula que hi ha hagut molts altres incendis abans, a més del de fa dos anys. Focs que, per sort, no van ser tan greus. Al barri de Sant Roc –a pocs metres de la zona del succés– els talls de llum són diaris i la gent ha de posar remei al fred», explica la dona. «El tema de la pobresa energètica és molt greu i generalitzat. No crec que hi hagi cap escala al barri que no tingui algun pis punxat. És un problema que ve de lluny i no s’ha resolt mai. No es va arribar a arreglar quan hi havia voluntat política, imagina’t ara», continua.

Altres temps

Sobre els temps en què hi havia voluntat, el coordinador del govern de Dolors Sabater, Ricard Vilaregut, ha defensat aquest dijous a Rac1 que durant el seu mandat es va treballar amb les persones que vivien a la nau –llavors unes 60, assegura–, persones que defineix com a «gent exemplar». «Vam posar en marxa agents cívics de carrer i vam contractar dues entitats per intervenir dins la nau», ha assegurat.

Carles Sagués, portaveu de la Plataforma Sant Roc-Som Badalona coincideix amb Vicente que la situació de la nau del Gorg és la més impactant, però que «situacions de l’estil es viuen constantment, i la resposta de l’administració local a través dels serveis socials o l’oficina de vivenda és molt inferior a la d’altres municipis com Santa Coloma o l’Hospitalet». Sagués posa un altre exemple: el desemparament per part de l’ajuntament de les famílies de la Salut que vivien a l’edifici que va haver de ser enderrocat i que un any després continuen patint problemes per ser reallotjades, «a més de ser criminalitzades», remarca Sagués, que insisteix que el problema de fons és la conglomeració de situacions de misèria i pobresa i la falta de lideratge clar per afrontar la situació. 

Llocs molt precaris

Silvia Torralba, voluntària d’Amics del Quart Món, entitat que treballa amb famílies que viuen en assentaments de la capital catalana des de fa 25 anys, recorda també que la creació de l’Oficina del Pla d’Assentaments Irregulars (OPAI) de Barcelona –organisme per abordar abordaer aquesta realitat des de totes les perspectives– es va crear l’any 2012 després d’un incendi en una nau. L’enèsim. I, també a Barcelona, aquest estiu van morir també tres persones a la Barceloneta en un incendi a l’infrahabitatge que compartien. 

«Una fàbrica és un lloc molt precari. Hi pot haver un accident molt fàcilment», apunta Torralba, que també assenyala que a les persones que viuen en aquestes condicions se’ls vulneren molts drets. «És una situació, a més, molt invisible, cosa que passa dins les naus», apunta també la voluntària, que recorda el que és evident: «Quan es produeix un desallotjament d’alguna d’aquestes naus, aquestes persones no desapareixen, busquen altres llocs on viure. I, si a més de viure, hi han de treballar, acumulant ferralla, el perill augmenta».

Notícies relacionades

Un helicòpter s’estavella a l’M-40 de Madrid i deixa tres ferits lleus

Una dona en coma i el seu fill de quatre anys ferit després d’incendiar la seva parella la seva vivenda a Tenerife

Torralba també recorda un incendi al 2014 en un solar al carrer Àlaba, també a Barcelona, en què van cremar dos camions i una barraca i posa sobre la taula les xifres publicades l’any passat, que parlaven de 836 persones vivint en solars, naus i oficines en desús només a Barcelona. «A l’àrea metropolitana també es repeteixen aquestes situacions i no hi ha xifres públiques», lamenta. 

Obligats a viure així

Dauda Dieye, president del Sindicat Manter, apunta a la llei d’estrangeria. «Obliga moltes persones a viure aquestes situacions. Si vols llogar una habitació has de tenir un contracte», afirma. Vivenda i papers són dos dels elements més repetits en els discursos de totes les entitats defensores dels drets humans. «Quan arribes aquí sense documentació, sense res, el sistema t’obliga a viure així. Assenyalem la responsabilitat de les administracions per negar drets a la vivenda digna i papers a les persones migrants», acaba dient.