Els lladres actuen en grup en un de cada cinc robatoris violents

El Tremall es va gestar en col·laboració amb la fiscalia i va ser la resposta a unes dades delinqüencials «excessives» que, en paraules d’Anfruns, «la ciutat no es mereixia: 355 furts i 45 robatoris violents. Diaris. Darrere d’aquesta xifra s’amagaven uns quants lladres que concentraven la immensa majoria de delictes, sobre els quals es va posar la lupa. Des de l’1 de gener del 2020, la policia autonòmica ha col·locat l’etiqueta de multireincidents a 200 ciutadans que han sigut detinguts cinc vegades per cometre robatoris violents o set vegades, per furts. Operativament el Tremall va arrencar al juny.

Àlbum fotogràfic

«Saturem tots els punts més conflictius amb patrulles de prevenció», explica la intendentaSilvia Cata, coordinadora de Seguretat Ciutadana. Els agents veuen en una tauleta electrònica quins delinqüents són reincidents i per on actuen. També hi ha més de cent ‘fures’ –agents de paisà– que tenen ordres de controlar-los i identificar-los i registrar-los. «A ells i a les persones que els acompanyen», remarca.

L’intendentJoan Carles Granja, responsable de la Divisió d’Investigació Criminal a Barcelona, detalla que la informació que recullen els agents al carrer la digereixen unitats d’investigació de cada districte. D’aquesta manera, el Tremall ha elaborat un àlbum de cada reincident que inclou nom, fotografia, àrea d’acció, antecedents policials i judicials o fragments de ciutadans atacats que descriuen com actuen. Aquesta fitxa la reben els fiscals i els jutges que han de decidir si sol·liciten o no presó preventiva i si la dicten, respectivament.

Els agressors

Entre els mesos de juny i octubre s’han comès 4.269 robatoris violents i 22.887 furts. Suposen un 34% i un 59% menys que el 2019. Els robatoris violents els cometen gairebé sempre per aconseguir‘smartphones’, sobretot modelsAndroid. Després, a molta distància, apareixen les carteres o bosses de mà. Els lladres han protagonitzatatacs en grup–els que generen més alarma a causa de la intimidació que suposa el factor ‘en grup’ – en un19% dels robatoris. Han comès en solitari el 49% dels delictes, i en parella, el 32%. Només 12 víctimes han afirmat haver presenciat una pistola en els més de 4.000 robatoris denunciats. La majoria de les agressions han sigut empentes i l’arma esgrimida amb més freqüència per intimidar ha sigut la navalla. I del temut ‘mata lleó’, una tècnica d’asfíxia que l’assaltant utilitza per immobilitzar la víctima i robar-li, se n’han registrat només tres casos. La meitat de les víctimes atacades per lladres agressius han resultat ferides tot i que només un 4% d’aquestes han necessitat assistència sanitària en un hospital. No hi ha hagutcap mort vinculada a un robatori violent a Barcelona aquest 2020.

Sense turistes, la víctima ha sigut nacional, d’entre 20 i 40 anys. Un home en el 57% de les ocasions i una dona en el 43% restant. També lluny de la percepció que atorga a la gent més gran de 65 anys la condició de col·lectiu especialment atacat, aquesta ha població ha patit el 13% dels robatoris violents, una ràtio inferior a la resta de grups d’edat. Els més grans han patit sobretot estrebades per arrencar cadenes d’or. En un 3% dels casos han patit ferides que han necessitat atenció sanitària.

Notícies relacionades

Un helicòpter s’estavella a l’M-40 de Madrid i deixa tres ferits lleus

Una dona en coma i el seu fill de quatre anys ferit després d’incendiar la seva parella la seva vivenda a Tenerife

L’activitat dels ‘rellotgers’, estretament vinculada a les víctimes turistes –gairebé absents per una pandèmia que ho ha canviat tot–, s’ha reduït notablement: 162 rellotges en aquests cinc últims mesos. Les estrebades que han fet alguns lladres mentre conduïen una motocicleta, una altra acció icònica en l’imaginari de la inseguretat, també han disminuït: 135 casos.

Aquestes dades, segons Anfruns, Granja i Cata, no quadren amb la sensació d’inseguretat que generen els robatoris amb violència o intimidació. Una falta d’encaix entre percepció i realitat que el comissari Anfruns relaciona, en part, amb la proliferació d’imatges que ara capta ciutadans amb els seus telèfons i que abans no existia.